SomDocents

5 claus per tractar el cyberbullying com a centre

assetjament_virtual_centre

5 claus per tractar el cyberbullying com a centre

Hem parlat moltes vegades sobre la necessitat que l’escola esdevingui un espai just i equitatiu d’aprenentatge, on totes les persones puguin conviure i accedir als mateixos recursos i oportunitats en igualtat de condicions. Malgrat això, a vegades els centres escolars es converteixen en escenaris per a l’assetjament, ja sigui en el mateix centre o des d’aquest, a través del que es coneix com a assetjament virtual. 

Segons un estudi elaborat per l’Observatori per Espanya de Bullying Sin Fronteras, entre març de 2020 i març de 2021, els casos de bullying comptabilitzats a tot l’estat van arribar a 6.229. Aquesta xifra va representar un augment del 22 % respecte a l’estudi realitzat l’any anterior, amb relació al mateix període de 2019-2020. 

A l’assetjament que es produeix dins i fora dels centres cal afegir-hi una altra dada, que UNICEF va donar a conèixer amb motiu del Dia Mundial d’Internet Segura. Malgrat que es tracta d’un fenomen difícil de quantificar, quasi un 7 % dels estudiants espanyols asseguren haver patit assetjament virtual en els últims dos mesos. 

Què és l’assetjament virtual o cyberbullying?

Les noves tecnologies i la seva proliferació han afavorit que els mitjans digitals siguin una via per assetjar als infants. L’assetjament virtual es pot materialitzar en l’enviament de missatges desagradables, trucades assetjadores, transferència de fotografies o converses de contingut sexual o, fins i tot, pederàstia. Aquestes conductes d’assetjament poden quedar a les xarxes o, de manera més freqüent del que pensem, fer-se efectives en la vida real dels nois i noies. 

Segons Save The Children, ara mateix s’estan duent a terme diferents formes d’assetjament. Són les següents i s’anomenen així: 

  • Happy slapping: la gravació d’una agressió física, verbal o sexual a un menor que es difon i comparteix per internet (a través de WhatsApp, xarxes socials o pàgines web). 
  • Grooming: es tracta d’un engany o abús sexual online per part d’una persona adulta a un infant. 
  • Sexting sense consentiment: és l’enviament de fotografies o converses amb contingut eròtic a terceres persones, sense el consentiment del menor.

Què podem fer-hi com a centre?

Detectar els casos d’assetjament virtual pot ser complicat, però cal que hi posem de la nostra part. A través de diferents iniciatives podem aconseguir, per una banda, que els assetjadors vegin frustrats els seus intents; per l’altra, que les persones que ho pateixen estiguin alerta i fins i tot puguin evitar futures víctimes. Nosaltres us oferim cinc claus per tractar l’assetjament virtual com a centre.  

1. El projecte educatiu del centre, contra l’assetjament virtual

I qualsevol altra forma de violència contra les persones, especialment les menors d’edat. La prevenció és la nostra gran aliada. Un dels projectes educatius del centre pot ser una carta de compromís en contra de la violència i fer una menció especial a l’assetjament virtual. Explicar aquestes formes de violència i donar als alumnes claus per evitar-les i no exercir-les és clau, perquè contribueix a la protecció de totes les persones que formen part del centre, excloent les conductes violentes i els conflictes. 

2. Les vostres normes internes contemplen l’assetjament virtual?

És important que així sigui i que se li doni la importància que realment té. L’assetjament virtual no és menys assetjament per ser virtual. Al mateix temps que parlem d’aquest tipus de conductes, cal que revisem quines són les normes d’ús al centre de dispositius com els ordinadors portàtils, tauletes i telèfons mòbils. Cal, per altra banda, educar en la privacitat, la responsabilitat i el respecte envers les converses i imatges privades. 

3. Un pla de formació específic per al professorat

Si no sabem què és el sexting, el grooming o el happy slapping segurament tindrem poc marge de maniobra, en el sentit que no sabrem detectar què succeeix realment entre els joves. Compte, això no va només d’aprendre aquestes terminologies, sinó de saber quin tipus de relacions construeixen els nois i noies fora de l’aula, a través dels seus dispositius, per exemple. Un pla de formació específic per al professorat, comptant amb l’ajuda de veus expertes, pot resultar molt útil per crear, per exemple, activitats de prevenció a les tutories. Feu un cop d’ull a IS4K per descarregar un bon nombre de recursos i inscriure-us a les jornades informatives anuals que ofereixen

4. Explicar-ho i parlar-ne amb els alumnes

Allò que no es diu, no existeix. Els diàlegs intergeneracionals són complexos: a vegades podem arribar a pensar que impossibles, però no és així. Els nostres infants necessiten créixer i desenvolupar-se amb autonomia, però per aconseguir-ho necessiten els puntals i els límits que només els adults podem proporcionar-los. El pla de formació específic per al professorat ens donarà les eines per posar nom a les diferents conductes d’assetjament virtual que es poden executar, així com els mitjans per denunciar i aturar qualsevol conflicte. Oferir una visió crítica des de l’aula pot ajudar-los, i molt, a detectar conductes que s’estan materialitzant i són anòmales. La Generalitat de Catalunya ofereix diferents programes amb recursos per tractar aquest tema a l’aula i posar en marxa un projecte de convivència de centre. 

5. Desenvolupar un pla de convivència per al centre

Cal incloure en el pla de convivència que elaboreu pel centre mesures concretes que serveixin per millorar les relacions entre companys i que ajudin als alumnes a diagnosticar conductes d’assetjament virtual. Comptar amb el testimoni de persones que l’han patit pot ajudar-nos a exemplificar què és l’assetjament virtual i com cal actuar si es produeix sexting, assetjament sexual, xantatges, etcètera. Coordinar aquestes mesures amb una acció tutorial conjunta us ajudaran a dotar a totes les persones que formen part de la vostra comunitat educativa de les eines que necessiten per fer front a l’assetjament virtual.