Abans quan parlàvem de bullying o assetjament escolar no en dèiem així. Dèiem que eren coses de criatures, però en sabíem poc. Ara podem dir que l’assetjament escolar i l’assetjament virtual són formes de violència que s’exerceixen sobre persones menors d’edat i que tenen conseqüències en la seva vida present i adulta i que a vegades, fins i tot, ens poden conduir a desenllaços irreparables. El suïcidi és la principal causa de mort no natural entre joves de 15 a 29 anys i aquests s’han incrementat amb l’explosió de la pandèmia per la COVID-19. Aquest indicador, sovint massa opac, ens fa pensar en com n’és d’important la salut mental de les persones, especialment la d’aquelles que es troben en plena etapa de creixement i en el trànsit d’una època complicada: l’adolescència.
L’assetjament virtual o cyberbullying és una altra manera de practicar la violència contra les persones, però a través de mitjans digitals, com poden ser serveis de missatgeria instantània, com ara WhatsApp, xarxes socials o pàgines web.
Com a docents ens trobem en una situació privilegiada pel que fa a la detecció d’aquest tipus de violències. Passem força estona amb els nois i noies, hi parlem i observem, encara que sigui des de fora, la seva evolució com a persones i estudiants.
Podem fer alguna cosa per detectar i tractar l’assetjament virtual des de l’aula? El cert és que sí. També tenim l’oportunitat de reforçar-lo i conduir les diferents problemàtiques amb el suport del centre, especialment si ja s’han posat en marxa accions i polítiques per prevenir i aturar l’assetjament virtual.
Propiciar la creació d’espais per a les relacions positives i cooperatives
El pati és un dels espais on es poden produir amb més freqüència situacions de violència que escapen al control dels docents. Per tot això, és important que fem l’esforç de construir espais positius de joc, conversa i esbarjo, des de la primera infància. Promoure els jocs cooperatius i oferir als infants els mecanismes de vigilància adequats perquè totes les persones se sentin segures i no trobin vulnerats els seus drets.
I com que parlem d’assetjament virtual, és imprescindible que parlem sovint i amb claredat de conceptes com la privacitat (de les converses, de les fotografies) perquè aquests espais virtuals també siguin segurs.
Conèixer els protocols d’actuació davant de situacions de violència
La cooperació i el suport del centre són imprescindibles sempre, però en aquest sentit encara més. Des de la direcció s’ha de transmetre amb eficàcia i transparència quins són els mecanismes de protecció davant de situacions de violència, dins i fora de l’àmbit educatiu. Les conselleries d’educació de les diferents comunitats autònomes compten amb protocols i eines d’intervenció per a primària, secundària, docents i famílies.
Promoure les relacions basades en el respecte i allunyades dels prejudicis
L’assetjament virtual es materialitza a través de mitjans digitals perquè aquests funcionen com a eina, però les conductes neixen de les persones a la vida real. Per tant, promoure relacions basades en el respecte i allunyades dels prejudicis és fonamental perquè els agressors no tinguin la temptació d’assetjar, ja sigui al pati de l’escola o a través de les xarxes socials.
Observar amb atenció i cura l’evolució dels nostres alumnes
Un dels primers senyals que podem notar quan un alumne o alumna pateix assetjament per part d’una altra persona, de dins o de fora del centre, és la caiguda en picat del seu rendiment. També el desànim, la tristesa o bé la por. Estar alerta davant de qualsevol canvi sobtat pot ser clau per detectar qualsevol forma d’assetjament a temps.
Organitzar activitats de sensibilització
Aquí fóra interessant trobar persones que ens puguin ajudar a entendre com es gesta i materialitza el cyberbullying i quins són els mètodes més emprats per part dels assetjadors. Veure un curtmetratge, llegir un còmic o fer una trobada amb alguna persona que hagi patit assetjament ens servirà per despertar la necessitat d’aixecar el dit i explicar o denunciar.
Fomentar la comunicació sincera i sense embuts
Posar en marxa totes aquestes activitats i actituds ens ajudarà a aconseguir el que volem: comunicar-nos. Que els nois i noies se sentin lliures i sostinguts per contar què els passa, com se senten i alliberar-se del patiment al qual estan sotmesos, defensar els seus drets com a individus i saber que, de veritat, la denúncia els servirà per superar aquesta experiència i evitar que altres persones passin pel mateix.