Article de la Cecília Hill.
4 min.
Segur que tens un amic que ho fa. Potser és el teu germà o germana. Potser ets tu mateix. Tu també comparteixes tot (absolutament tot) el que fas i el què et passa a les xarxes socials? Fa justament molt pocs dies, la cuinera i estrella televisiva de MasterChef, Samantha Vallejo-Nágera, compartia a Instagram un vídeo del seu fill, un infant amb síndrome de Down al qual anomena Roscón, enmig d’una enrabiada infantil. En aquesta gravació, la influencer renyava al nen, aquest plorava i es queixava pel càstig que li anunciava la seva progenitora davant de tothom.
No van trigar les crítiques. Personatges coneguts i famosos van reprovar l’actitud de la cuinera, per exposar el seu fill a les xarxes i fer-ho, a més, en unes circumstàncies un pèl desagradables. Aquesta va retirar el vídeo d’Instagram, però tot seguit en va publicar un altre per demanar disculpes. Al mateix temps, per defensar la seva actuació (aquest infant apareix contínuament al compte d’Instagram de la seva mare) va explicar que si comparteix vídeos i fotos del seu fill és per visibilitzar, normalitzar i ajudar a les famílies amb infants amb síndrome de Down.
I tu, què en penses? Aquest article vol reflexionar sobre l’exposició contínua de tot allò que fem i ens passa a les xarxes. Som-hi!
Oversharing o compartir un excés de dades personals a les xarxes
S’anomena oversharing al fenomen de compartir dades personals (fotos, vídeos, ubicacions, comentaris…) a les xarxes socials en particular i a internet, en general. És una pràctica més habitual del que ens pensem.
Tant és així que un estudi de Kaspersky conclou que el 61 % dels adolescents de 16 a 24 anys comparteixen informació personal a les xarxes, sense tenir massa clar quines implicacions pot tenir per la seva intimitat, seguretat i futur.
I tot i que els infants i adolescents són molt més vulnerables, l’oversharing pot afectar a totes aquelles persones, encara que siguin adults, que publiquen informació de manera indiscriminada a les xarxes. Això les fa més vulnerables a qualsevol perill. Aquí en donem pautes per tractar alguns dels perills que l’ús de les tecnologies pot ocasionar al centre escolar.
Serveix d’alguna cosa, publicar-ho tot a les xarxes socials?
A la pràctica, la sobreexposició o l’oversharing pot tenir conseqüències directes sobre la nostra seguretat. És a dir, hi ha persones desconegudes amb intencionalitats dubtoses que poden saber qui som, com és la nostra família, on vivim i per on viatgem. Això els pot ajudar a obtenir informació per cometre delictes contra nosaltres o el nostre patrimoni. Més enllà d’això, cal tenir en compte que a través d’aquestes publicacions estem comunicant informació molt íntima sobre nosaltres mateixos. Informació que, segurament, a qui realment importa és a un cercle molt petit de persones: família i amics més íntims.
El que passa és que tendim a emular comportaments d’altres persones que ens agraden o que admirem. Les influencers en saben molt d’això. És normal que a la gent li interessi la vida personal de les persones conegudes o famoses, però hem de saber que les seves publicacions solen ser a canvi de la retribució econòmica que els ofereixen les marques que anuncien o patrocinen. Per això ens preguntem, hi guanyem alguna cosa, nosaltres, compartint-ho tot?
Tenim dret a fer publicacions on apareixen els nostres fills i filles?
Moltes famílies comparteixen per sistema tot allò que fan els seus fills: els primers passos, el primer dia d’escola, els aniversaris i qualsevol altra gesta que consideren important. Però, poden els infants decidir sobre si cal publicar o no aquestes coses? És evident que no: no tenen maduresa per fer-ho, encara.
Actualment, ja existeixen diversos pronunciaments judicials contra pares i mares que han publicat a les xarxes la vida en capítols dels seus fills. Però, sabies que fins i tot la Fiscalia pot actuar d’ofici? I no només això. Els experts confirmen que, arribada a la majoria d’edat, el menor pot demandar als seus pares i sol·licitar una indemnització per danys morals, així com la retirada de les imatges per la comissió d’un delicte contra la intimitat, que es contempla a l’article 197.7 del Codi Penal. Poca broma.
Per què moltes vegades són útils algunes publicacions?
És cert, però, que hi ha circumstàncies en les quals algunes publicacions poden resultar útils, en el sentit que parlen sobre temàtiques a les quals cal donar visibilitat, com ara, i per posar alguns exemples, les discapacitats, la literatura, el teatre o les malalties rares. És fàcil que ens identifiquem amb aquells que ho comparteixen i ho viuen en primera persona. Així doncs, segurament el que calgui, és trobar l’equilibri i, sempre que publiquem, fer-ho sota el paraigua del sentit comú. Que ja costa, però és plenament possible.
Altres articles que et poden interessar
Preguntes freqüents sobre els cursos reconeguts de SomDocents
Repassem les preguntes més freqüents que teniu en relació amb els nostres cursos reconeguts, els certificats, el reconeixement del Departament d’Educació, el portal ATRi, el compte XTEC i els perfils professionals, d’entre altres.
Guia de llenguatge inclusiu per descarregar
El llenguatge és capaç de reforçar, limitar i condicionar la forma de sentir i de pensar de les persones i és un aspecte clau en la transmissió de valors i en la socialització.