SomDocents

Paola Granada (Batecs de Mestra): «Cada vegada som més els que sentim: Sí, hem triat la professió més bonica del món»

Batecsdeestra_Entrevista

Article de la Cecília Hill

8 min.

Tot va començar amb un compte d’Instagram, però sobretot, amb la voluntat de compartir el dia a dia d’una mestra que batega amb la seva feina i que basa els processos educatius en l’amor, l’afecte i l’estima cap als seus alumnes. Ella és la Paola Granada, mestra d’Educació Infantil i Primària, fundadora de Batecs de mestra. Amb ella conversem avui sobre educació, amor, espais i aprenentatge.

Hola, Paola! Què és Batecs de Mestra? En què consisteix el teu projecte i com va sorgir?

PAOLA: M’agradaria definir a “Batecs de mestra” com a un espai on s’uneixen diversos aspectes, però sobretot un espai on es crea comunitat. Una comunitat de persones que estimem la nostra feina, ja que som molts els que creiem que l’educació està millorant cada dia.

 

Les que bateguem en veure la mirada dels nostres alumnes. Els que diem que sí, que sí que hi ha amor a l’aula i també fora d’ella. Que sí que hi ha amor entre ensenyament i aprenentatge. Som moltes mestres les que aprenem i molts els alumnes que ens ensenyen. Els que deixem que l’educació faci un gir de 180º. Les que volem provar, arriscar i innovar. Els que confiem en l’evolució de l’educació sent ja una part activa d’ella. 

Som moltes les que celebrem els somriures, els que valorem un “bon dia” i la màgia d’un t’estimo. Cada vegada som més els que sentim: “Sí, hem triat la professió més bonica del món”. Hi ha moltes persones que s’han arrelat a aquests principis i s’uneixen darrere del projecte de Batecs de mestra.

Batecs de mestra va començar amb el compte d’Instagram, un espai on jo mateixa m’inspirava d’altres companys i companyes de professió. Amb la mirada verge i noble d’una estudiant que s’inicia en el món laboral, vaig decidir posar-me en marxa i fomentar el canvi a les aules des del sentiment per la meva vocació. Amb l’arribada de la primera tutoria va ser quan va néixer Batecs de mestra, el setembre de 2018, convertint-se en una finestra al món on compartir el meu dia a dia a l’aula, els recursos i activitats que duia a terme amb els infants i els espais que s’anaven creant a la classe. Va ser curiós perquè, d’igual manera que m’inspirava dels altres, jo vaig començar a inspirar a altres mestres. A través del compte d’Instagram, cada vegada han estat més persones les que s’han sumat al moviment d’aquesta educació basada en l’amor, l’afecte i l’estima cap als seus alumnes. L’abril del 2022, arriba la pàgina web de Batecs de mestra, un espai on oferir recursos i materials, formacions i articles de botiga dirigits a la comunitat educativa, seguint l’essència i els principis de la fundadora.

Què és per a tu l’educació basada en l’amor? És, curiosament, un concepte revolucionari avui?

PAOLA: L’amor li dona sentit a la nostra vida. A tots ens agrada sentir-nos estimats, cuidats i valorats. Així doncs, els mestres tenim una gran tasca vers els nostres alumnes, els quals coneixem des de molt petits/es i els quals necessiten del vincle i l’afecte per ser feliços. A mi m’agrada molt parlar del concepte “vincle”. Sento que, abans de començar a treballar els continguts propis de cada curs amb els nostres alumnes, és molt important treballar aquest vincle que ens acompanyarà durant un bon temps de la nostra vida. Sense vincle, sense coneixença i sense acompanyament, res no és possible. 

 

Els i les mestres ens hem de centrar en els infants que ens acompanyen en el nostre dia a dia, conèixer-los, escoltar-los, oferir-los allò que realment necessiten. Aconseguir que confiïn en tu, que se sentin segurs i estables al teu costat. Quan el vincle es va creant i, de mica en mica, floreix una relació entre el/la mestre/a i els seus alumnes, tot comença a tenir sentit, les coses flueixen soles, els aprenentatges arriben des de la motivació, l’entusiasme i l’interès. Donar èmfasi a aquesta relació basada en l’amor és un dels meus principis com a mestra, treballar la identitat de grup, reforçar l’autoestima, fomentar l’escolta cap als altres, parlar del fet de cuidar-nos i tenir-nos en compte. Quan els infants s’estimen entre ells i també creen aquest vincle, el dia a dia és molt més fàcil.

 

No crec que es tracti d’un concepte revolucionari, l’amor ha estat sempre present. Només es tracta d’incorporar aquest amor a les aules i penso que molts mestres ja ho fan des de sempre. Quins mestres recordem nosaltres com a adults? A aquells qui ens han estimat, escoltat, acompanyat i valorat.

Parles que l’espai educatiu és molt important en el procés d’aprenentatge? Per què?

PAOLA: Els infants i els mestres passem moltes hores del dia a l’escola i la manera en com estan dissenyats i organitzats els espais que habitem repercuteixen directament en com nosaltres ens sentim i ens comportem. A casa procurem tenir els espais ben cuidats per tal de sentir-nos còmodes i en calma, doncs d’igual manera hauria de passar a l’aula, el lloc on compartim gran part del nostre dia amb els alumnes. 

És molt important preguntar-se com aprenen els nostres alumnes i, sobretot, com ho fan des de la naturalitat, el descobriment, l’exploració i el gaudi.

A partir d’aquí, cal detectar quines són les necessitats dels nens i nenes segons les seves edats i moment evolutiu per a poder dissenyar, planificar i organitzar un espai adaptat a ells/es. Només així donarem sentit a l’expressió de Loris Malaguzzi “l’ambient com a tercer educador”.

Quines mancances tenen els nostres espais educatius? N’hi ha més en els públics o ens podem trobar sorpreses?

PAOLA: És cert que les tendències van canviant i que nosaltres ens hem d’anar adaptant al món que ens envolta. Considero que el fet que la nova tendència en disseny d’espais educatius s’escampi ha estat gràcies a les xarxes socials, ja que cada vegada veiem més aules on predominen els colors neutres, l’harmonia estètica i els materials nobles. Això ha estat gràcies a les formacions que s’han anat oferint en els últims anys i també a totes aquelles persones que ho han anat compartint a les xarxes socials, la qual cosa ha provocat que això arribi a més gent. 

 

Les mancances que poden tenir els nostres espais educatius poden ser la falta de recursos, altres prioritats actives en les escoles i la falta de formació i actualització vers aquest tema. Tot i així, penso que la majoria dels i les mestres portem intrínsec el fet d’adaptar-nos a les noves tendències, millorar les nostres aules i convertir-les en una llar per a tots i totes amb els recursos dels que disposem en el nostre dia a dia.

Dius que has triat la professió més bonica del món, però sempre hi ha coses que no ens agraden del nostre dia a dia. Què faries desaparèixer si poguessis?

PAOLA: És clar que hi ha coses que no ens agraden i dies en què no acabem de sentir-nos bé del tot, sinó tampoc seríem persones. Jo em considero una persona molt emocional, en les coses bones i en les no tan bones també. Visc amb molta intensitat el meu dia a dia i m’emporto moltes històries i experiències viscudes cap a casa. Però és que la nostra tasca és molt difícil desvincular-la de les emocions, ja que els infants són emoció, les seves famílies són emoció i nosaltres també ho som. 

 

Quan es barregen aquestes emocions amb moments difícils de la nostra tasca, moltes vegades resulta complicat “desfer-se” d’aquest sentiment que t’atrapa. No faria desaparèixer quelcom concret, però sí que m’agradaria aprendre a desvincular les meves emocions vers la feina quan soc fora d’ella. Sento que és un aspecte difícil de gestionar però que, segurament, amb els anys i l’experiència ho aniré aprenent.

I per quines coses no deixaries de ser mestra per res del món?

PAOLA: Per la felicitat i la satisfacció que sento en el meu dia a dia. Sempre he defensat que tenim una professió que ens fa somriure cada dia, que ens cobreix de moments divertidíssims i que ens sana el cor. No podria viure sense els somriures sanadors dels meus i les meves alumnes, sense les seves reaccions quan els explico un conte, sense les abraçades i els petons que arriben inesperadament, sense aquells “t’estimo” a l’oïda i aquelles mirades que no necessiten ser acompanyades de cap paraula.

Per acabar, ens agradaria saber quin és per a tu el repte més gran que afronta o haurà d’afrontar la professió en els pròxims anys?

PAOLA: Els i les mestres tenim una gran responsabilitat en l’educació d’aquells alumnes a qui acompanyem. A aquests alumnes els ha tocat viure en un món on tot va massa ràpid, els canvis són constants i, moltes vegades, ens oblidem d’escoltar-nos a nosaltres mateixos. 

 

El meu gran repte és treballar la persona des dels seus primers anys de vida, intentar aportar un granet de sorra en la construcció de la personalitat d’aquells infants que arribaran a ser adults. Fomentar l’educació emocional, que aprenguin a escoltar-se, saber com se senten, posar paraules a les seves emocions i oferir-los diferents eines per aprendre a gestionar-les. Uns infants que afrontin un bon treball de la seva autoestima, desenvolupin el pensament crític i aprenguin a viure en societat.

Altres articles que et poden interessar

Hort escolar desenvolupament sostenible

Creació de l’hort escolar: un pas cap al Desenvolupament Sostenible

Els horts escolars són espais d’aprenentatge sostenible que permeten als infants desenvolupar actituds de responsabilitat i adquirir hàbits d’alimentació més saludables.

Escola japonesa

Catalunya, Finlàndia i el Japó: tres sistemes educatius sota la lupa

Es parla molt de l’educació a Finlàndia. Però sabem com ho fan els nostres veïns nòrdics? Posem la lupa en 2 sistemes educatius allunyats del nostre: el finlandès i el japonès.