Es parla molt de l’educació a Finlàndia. Però sabem de veritat com ho fan els nostres veïns nòrdics? Avui ens hem proposat posar la lupa en dos sistemes educatius ben allunyats del nostre: el finlandès i el japonès. Com aprenen els infants en aquests països? Hi ha moltes diferències respecte al nostre? Quins avantatges i inconvenients ens ofereixen?
Anem cap al nord: Finlàndia!
A Finlàndia, l’educació obligatòria comença als 6 anys i finalitza als 15. Durant aquesta etapa, que dura deu anys, els infants van a escoles públiques, normalment a prop de casa seva. L’educació és gratuïta per a tots els nens i nenes, incloent-hi l’etapa de preescolar.
El curs sol començar a mitjans d’agost i es divideix en dos semestres. El primer finalitza uns dies abans de Nadal. El segon comença al gener i s’allarga fins a principis de juny. L’horari de les classes és de 9 a 15 hores, de manera que els infants i les famílies tenen tota la tarda per davant. Els llibres de text i el material escolar són gratuïts per a tothom. Si l’infant viu a més de 5 kilòmetres de distància de l’escola, té dret a agafar el transport públic de manera gratuïta. El govern finlandès també finança un àpat diari per als infants, així com els serveis sanitaris.
Però el sistema educatiu finlandès ofereix molts altres avantatges. Per començar, la docència és una professió d’allò més popular. El govern finlandès inverteix moltíssim en les facultats d’educació, on es formen els docents. De fet, aquesta carrera té molt prestigi i es reserva per a les persones més talentoses. D’aquí que la professió estigui molt ben considerada en aquest país. No hi ha exàmens i tampoc massa deures per als alumnes.
A l’últim informe PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes), Finlàndia ocupa les primeres posicions en habilitats lectores i habilitats matemàtiques.
Com és el sistema educatiu japonès?
El sistema educatiu japonès segurament ens queda una mica més lluny, per distància i cultura. Per començar, direm que fins fa poc Japó ha estat en el top ten de països que millors resultats treien a l’informe PISA. De fet, segueixen entre els millors de ciències matemàtiques, però han tret el pitjor resultat de la seva història en la prova de lectura. Malgrat això, la seva puntuació està per damunt dels 37 països membres de l’OCD. Poca broma.
Vegem ara com és el seu sistema. L’etapa educativa obligatòria dels estudiants japonesos comença a 6 anys i es desenvolupa durant nou. Així doncs, hi ha un primer cicle de primària (6 anys), un cicle de secundària (3 anys), un cicle de secundària superior (3 anys) i la universitat (4 anys). Acabat aquest període, els estudiants poden posar fi a la seva etapa formativa, però el cert és que al Japó, quasi el 99 % dels alumnes van a la universitat.
Els nens i nenes comencen havent complert els 6 anys, el mes d’abril, i fan classe en aules amb 30 o 40 alumnes, de mitjana. Les ràtios s’assemblen una mica a les nostres, però el cert és que la vida escolar és ben diferent de la nostra. A les escoles els infants són els qui s’encarreguen de netejar les aules, els patis o de servir el dinar als seus companys.
No cuinen els àpats, però és curiós que una part de les matèries sigui d’economia familiar, per aprendre tècniques de cuina, tant per nens com per a nenes, esclar. També estudien japonès, aritmètica, ciències socials, música, educació física i arts tradicionals japoneses. Dues de les més complexes són el shodo (la cal·ligrafia) i el haiku (el gènere poètic japonès per excel·lència).
Per acabar, cal dir que al Japó la professió docent és una de les més respectades. El nivell de formació és elevadíssim. Tant és així que els professors han de renovar el certificat educatiu cada deu anys. Potser per això aquesta també és una de les professions més ben pagades del país.
Si els comparem amb el sistema educatiu català…
És evident que el nostre sistema educatiu dista molt d’aquestes dues realitats geogràficament tan allunyades a la nostra. És ben lògic, atès que la cultura d’un país i les seves circumstàncies socials i econòmiques s’imprimeixen en el seu model educatiu.
No hem parlat de l’etapa preescolar i podem dir que tant al Japó com a Finlàndia hi ha serveis d’escoletes per cuidar els infants que encara no estan obligats a l’escolarització. No hem de perdre de vista, però, a Finlàndia les ajudes a les famílies hi són des de l’any 1938, que les escoles bressol són gratuïtes i que les mares gaudeixen de 105 dies remunerats al 80 % i els pares, 18. El govern els proporciona una ajuda de 140 euros mensuals, més altres suplements per a la cura dels infants. A més, com hem dit al principi, tota l’educació obligatòria dels infants és gratuïta. Res a veure amb el que succeeix aquí. Al Japó els criteris d’admissió a les escoles bressol són molt rígids: es tenen en compte els ingressos i els horaris dels progenitors que treballen, perquè només si poden demostrar que van a la feina tenen dret a entrar-hi.
Un dels grans avantatges que presenta el sistema escolar finlandès, segons el nostre criteri, són els horaris, que fan possible la conciliació. A partir de les 15 hores, les famílies es poden reunir i gaudir de la vida plegats. Però això és perquè els horaris de l’escola són compatibles amb els de les feines dels finlandesos/es. Al nostre país ens trobem a anys llum d’aquesta realitat.
Però, i al Japó? Quant a conciliació tampoc ho tenen fàcil. Les jornades, tant dels treballadors/es com dels infants, s’allarguen fins a l’extenuació. És la seva cultura, que a més impregna tot el sistema educatiu. En aquest, els nens i nenes prenen una gran consciència de la importància de ser constants en el treball. Això es trasllada a tot un sistema complex i entregat, que és el de la societat japonesa.
I a vosaltres, us agraden aquests models? Què canviaríeu del nostre?
Altres articles que et poden interessar
Articulate 360: nova experiència d’aprenentatge per a l’alumnat de SomDocents
Hem fet una aposta decidida de transformació dels nostres continguts per adaptar-los a la manera actual de relacionar-nos amb la tecnologia, d’una manera més dinàmica i interactiva a partir dels diferents dispositius que podem disposar.
Com queda el català a l’escola pel curs 22-23?
El cas és que el 30 de maig, el Govern va aprovar un nou decret llei per blindar el català a l’escola. Sí, estem parlant d’aquell decret que va resultar tan polèmic per les divergències entre els partits polítics (fins i tot els catalanistes).