Les vagues de març en l’àmbit de l’Educació han estat històriques. I no només perquè s’han dut a terme durant cinc jornades: 15, 16, 17, 29 i 30 de març (sis, si hi sumem l’aturada del 23 contra la sentència del 25 % de castellà a les aules), sinó perquè han tingut un seguiment massiu per part de la comunitat educativa. A més, els principals sindicats han fet un front comú per posar sobre la taula del Departament tot un conjunt de reivindicacions per millorar la qualitat de l’educació a Catalunya i les condicions laborals de la comunitat docent.
Aquesta unió ha permès fer visibles les reivindicacions a l’opinió pública i guanyar una posició avantatjosa respecte a les manifestacions de l’actual conseller d’educació, Josep Gonzàlez-Cambray.
Les mesures de pressió i les aturades d’aquests dies han servit per fer seure el Departament a la taula de negociació. Malgrat això, no s’han aconseguit gaires millores i algunes peticions han quedat senzillament sense resposta. Aquí en podeu llegir un resum ben detallat.
El poder d’una comunitat educativa de peu
La unió fa la força i l’empoderament era necessari, més encara tenint en compte totes les reivindicacions que (encara) hi ha sobre la taula. Ben aviat es van celebrar les primeres taules de negociació, de manera que la comunitat educativa considera que aquesta ja és una primera victòria.
Però, quines són les reivindicacions? És evident que són complexes, però les podem resumir en aquests cinc punts:
Posar fi a les retallades dels drets laborals dels docents, que s’arrosseguen des de la crisi econòmica de fa més de deu anys.
- Suprimir el nou calendari escolar per al curs 2022-23, que començarà el 5 de setembre a infantil i primària i el 7 a secundària.
- Ajornar el polèmic currículum de secundària, una reforma que es considera precipitada i que rebaixa hores lectives i potencia les desigualtats educatives.
- Recuperar el pacte d’interins, que permetia als interins amb més de tres anys d’experiència enllaçar contractes.
5. Augmentar la inversió educació, fins a un 6 % del PIB català.
L’estat actual de les negociacions
Malgrat les valoracions sobre els dies de vaga duts a terme i l’èxit de les mobilitzacions, que per cert han afavorit la taula de negociació, la comunitat considera que les propostes obtingudes per part del Departament són totalment insuficients i inacceptables.
Per a aquests, els plantejaments i solucions aportades són a massa llarg termini i volen dividir la comunitat educativa de primària i secundària. Creuen que el que està fent el departament és perpetuar les retallades i instal·lar-se en la dinàmica de la manca d’inversió dels últims anys. Tampoc ajuden propostes com la del nou currículum de primària o els canvis en el calendari escolar, que no fan més que posar bastons a les rodes i agreujar encara més la situació deficitària del sistema educatiu català.
Continuaran les mobilitzacions?
La resposta és sí. El que espera la comunitat educativa del Departament són propostes serioses al respecte, que donin solució als greus problemes actuals i millorin, tant la situació laboral dels docents, com el sentit de l’educació dels infants a l’escola pública.
Els sindicats han assenyalat que les mobilitzacions s’allargaran i encoratgen al personal dels centres, a les famílies i a l’alumnat a participar en les accions, de manera coordinada i ferma, a través de les assemblees i manifestacions que es convoquin des d’ara i fins a final de curs.
Altres articles que et poden interessar
L’esborrany del currículum de primària del curs 2022-2023
Fa només uns dies us fèiem un resum dels canvis proposats per al nou curs 2022-2023.
L’esborrany del currículum de secundària del curs 2022-2023
Com és l’esborrany del currículum de secundària? La polèmica està servida: són molts els docents que ja han aixecat la veu. Vegem per què.