Article de la Clara Romero
Segle XXI, i què et ve al cap? Època de canvis a un ritme vertiginós, amb noves perspectives i exigències, metodologies d’aprenentatge innovadores i inclusives, perfil d’alumnat divers, noves tecnologies, transversalitat… i coeducació.
L’escola com a institució per educar a infants i joves ha sofert diferents transformacions al llarg dels segles, passant d’una escola segregadora educant sobre la base d’estereotips i rols de gènere, a una escola mixta amb intenció de promoure una educació amb igualtat d’oportunitats i, actualment, a una escola coeducadora. Si, coeducació com eina de prevenció de les desigualtats per raó de gènere i de la violència masclista, tot promovent una perspectiva d’igualtat.
L’ús de la llengua es troba en un canvi constant, ja que és un producte social i aquest es va adaptant als nous usos de la societat. El llenguatge evoluciona i, per tant, si tenim en compte una educació en igualtat, és necessari canviar alguns usos de la llengua per tal que totes les persones se sentin incloses i representades de manera justa.
Segons el Decret 142/2007 i 143/2007 de 26 de juny, art. 4, el projecte lingüístic hauria d’incloure pautes per «implementar canvis per a l’ús d’un llenguatge no sexista ni androcèntric» que han de referir-se al desenvolupament d’actituds crítiques envers l’ús d’estereotips sexistes en el llenguatge a la vegada que han de regular que el llenguatge utilitzat en els diferents àmbits de la vida del centre, tant el docent com l’administratiu, l’organitzatiu i el relacional, no afavoreixi la discriminació.
Hem de ser conscients que el llenguatge està present de forma constant en l’educació, en els continguts i en les interaccions socials que realitzem en el dia a dia, per tant, esdevé un instrument potencial de transmissió de coneixements i valors que pot reforçar, limitar i condicionar la forma d’expressió i pensament de les persones.
És important saber que tot i que el llenguatge no és sexista, si ho pot ser el seu ús quan es produeix un abús del masculí genèric, quan utilitzem expressions estereotipades i homòfobes com “plores com una nena”, “això és una mariconada”, o quan atribuïm un distintiu com “senyoreta” o “l’acompanyant de” posant a la dona en un segon pla. El masculí genèric ha invisibilitzat al llarg de la història la presència de les dones, sempre ocultes darrere d’un terme masculí.
És per aquest motiu que es fa necessari promoure un ús del llenguatge inclusiu en tots els àmbits possibles, principalment en l’àmbit familiar i educatiu. Cada vegada som més conscients de la necessitat d’aquest canvi, però hem nascut sota una cultura heteropatriarcal i androcentrista que de forma inconscient instaura uns estereotips i rols diferenciats entre homes i dones, i que projecta un paper de superioritat masculina que, malauradament, es trasllada en el nostre llenguatge.
Per exemple, quan s’utilitzen expressions com ara «la història de l’home», «anem-hi tots», «esteu preparats?». Tot i que és cert que el seu ús facilita segons quina comunicació, realment contribueix a un tracte desigual.
Si ens aferrem a la idea de “sempre s’ha fet així” o “el masculí genèric ja engloba ambdós sexes”, no aconseguirem evolucionar cap a una educació realment respectuosa i igualitària. El sistema educatiu té l’objectiu d’educar a persones lliures, crítiques i amb valors democràtics, on la representació equitativa sense discriminacions per raó de gènere és primordial per promoure canvis d’igualtat reals.
Altres articles que et poden interessar
Com acreditar els perfils professionals docents
Segur que n’has sentit parlar. Els perfils professionals són una realitat des de l’any 2014, a partir de la posada en marxa de la Llei d’Educació (LEC) i el decret de plantilles.
Què has de saber de les competències bàsiques a Catalunya?
Existeix una llei que les recull. És la Llei Orgànica d’Educació (LOE) en el marc estatal.