Article de la Iris Batallé (@pizarradecolores)
La base de l’educació en igualtat està en la formació d’una actitud crítica des de la infància. No hem d’infravalorar aquesta etapa, ja que des del naixement es constitueix la identitat de gènere de la persona i s’estableixen els fonaments sobre els quals es desenvoluparà la personalitat de l’individu i els seus valors. La millor manera de fomentar la igualtat és practicar amb l’exemple.
Com en tots els àmbits educatius, el reforç positiu té molta més força i ofereix millors resultats. L’atenció i l’afecte són el millor estímul perquè nenes i nens incorporin els valors d’igualtat en el seu desenvolupament.
La realització de dinàmiques coeducatives i de foment de la igualtat no han de ser una activitat puntual, sinó formar part de la rutina diària. Qualsevol activitat o joc pot ser l’escenari perfecte per a practicar la igualtat d’oportunitats.
En aquest article us proposo activitats per poder treballar la igualtat entre gèneres:
1. Contes de perspectiva de gènere
Lectura de contes coeducatius per poder dialogar i reflexionar sobre el paper de les dones i homes a la nostra societat i així com eliminar prejudicis i estereotips.
Aquí us deixo un llistat de 20 contes:
- Salvaje. Emily Hughes
- Monstruo Rosa. Olga de Dios
- Las jirafas no pueden bailar. Giles Andreade
- No me gusta el fútbol, y qué?. Mikel Valverde
- La Cenicienta que no quería comer perdices. Nunila López
- Cola de Sirena. Alba Barbé i Serra
- La mitad de Juan. Gemma Lienas
- Las princesas también se tiran pedos. Ilan Brenman
- Rosa caramelo. Adela Turin
- Mamá Robot. Zidrou Sébastien
- La niña que tenía dos papás. Mel Elliot
- Tengo dos mamás. Antonia Cardona
- Mi padre es ama de casa, y qué?. Silvia Ugidos
- Un chico de pelo largo. Benjamin Lacombe
- Me llamo Pecas. Raquel Díaz Reguera
- Los niños juegan con muñecas. Mati Morata
- Vivan las uñas de colores. Alicia Acosta
- Mi princesito. Kilodavis
- El niño que no sabía jugar a fútbol. Ernesto Rodríguez
- El niño que no quería ser azul . La niña que no quería ser rosa. Patricia Fitti
2. Hi havia una vegada, el conte a l’inrevés.
Què passaria si la princesa matés el drac? O si el príncep perdés la seva sabata?
O que la Blancaneu fes un petó al príncep?
Aquesta activitat té l’objectiu de canviar la història de diferents contes sexistes. Reescriure el final del conte i l’actitud dels diferents personatges de la història.
3. I tu, què saps fer?
- Repartim un full a tot el grup, en la qual apareix un llistat de les tasques que es realitzen diàriament en la llar.
- Escrivim en el primer quadre els noms de tots els membres de la família.
- Al costat de cada tasca, hem d’escriure el nom de qui o els qui la duen a terme habitualment. Una vegada completat, sumem un punt a cada membre de la família que faci una tasca.
- Posem en comú els resultats
Preguntes clau:
Qui realitza la majoria de les tasques?
Quantes tasques feu a casa?
És just que el treball domèstic est repartit de manera desequilibrada?
- Recordem que, a aquesta llista de tasques, cal afegir el treball fora de casa, la cura de nenes o nens petits, o estudiar. Això augmenta el treball considerablement.
- Expliquem el concepte de corresponsabilitat en la llar i debatem com podem repartir millor les tasques.
4. Jocs Olímpics
- Els esports estan actualment molt diferenciats per sexes, i és un àmbit en el qual la desigualtat per raó de gènere marca una discriminació molt evident.
- Fem dos o més equips, en els quals estigui equilibrat el nombre de nenes i nens.
- Depenent de les possibilitats esportives de les quals disposem, posem en marxa un campionat en el qual tots i totes han de participar per igual en cadascun dels esports. Per exemple, podem triar esports com futbol, corda, beisbol, voleibol, etc.
- Tots els equips han de participar en cada esport.
5. Cert o fals
Crear unes senzilles targetes amb cartolina. Escriure en un grapat d’elles frases sobre la igualtat i, en les restants, estereotips sexistes. Per exemple, posar afirmacions com “els nens i les nenes som iguals”, “els nens juguen millor al futbol que les nenes” o “els nens no saben cosir”.
Cada vegada que es treu una, els nens i nenes hauran de dir si pensen que l’afirmació que aparegui en ella és certa o falsa i el motiu. D’aquesta manera es treballa a eliminar creences equivocades sobre els sexes.
6. 1, 2, 3 canvi!
La invitació en aquesta experiència és classificar joguines estereotipades en diferents taules. Per exemple: en una taula es posaran nines, en una altra actuacions, en una altra superherois i una altra tindrà maquillatge…
Una vegada que els nens i nenes triïn lliurement on volen jugar, se’ls ha de demanar que juguin en una altra taula que no respongui a l’estereotip.
D’aquesta manera, observaran les preferències dels nens i nenes del nivell, la forma en què desenvolupin el joc de rols amb les joguines seleccionades i la reacció que tinguin al moment de convidar-los a una altra taula. Una vegada finalitzada l’experiència es farà una conversa amb tota la classe, per a saber com es van sentir durant l’activitat.
7. Un pati diferent
Dividim la classe en dos grups, aquests seran els grups de joc durant dos esbarjos. En cadascun dels grups, el primer esbarjo les nenes escriuen coses a les quals volen jugar (a les quals normalment juguin) i decideixen entre elles al fet que jugarà tot el seu grup. I en el segon, els nens decideixen.
Després d’experimentar aquests dos patis, preguntem:
- Quines coses he fet que normalment no faig?
- Com m’he sentit?
- M’he divertit?
- Quins jocs nous he descobert?
- Puc continuar fent això que m’ha agradat?
8. El salari dels homes i dones
Els plantegem als nostres alumnes que jugarem al fet que som persones adultes i treballem. Fem alguna tasca que sigui necessària en el col·legi, una proposta podria ser la separació de les escombraries per a poder reciclar. En finalitzar, premiem diferencialment donant més caramels als nens que a les nenes. Segurament sorgiran protestes.
Contem que això és el que ocorre en el món laboral real i es diu bretxa salarial, les dones cobrem menys que els homes i expliquem més concretament. És just?
Al final, premiem de forma equitativa.
9. El poble necessita…
Fem una pluja d’idees entre tot l’alumnat de quines funcions i quins treballs són necessaris en un poble, apuntem a l’eina online com la de Padlet i afegim si hi ha algun ofici o tasca important que hagi quedat sense dir.
Quan ja tinguem uns quants oficis, dividim a l’alumnat dos grups mixtos i els demanem que organitzin un poble distribuint les tasques. S’escriu en un foli el treball que representarà cada persona del grup. Després juguem al nostre rol dins del poble, interaccionant durant 15 minuts aproximadament.
Tornem al nostre lloc i posem en comú:
- Quins personatges hem posat al poble?, qui ha decidit quin paper representava cada persona?, cada qui ha triat o algú ha assignat?, com m’he sentit en el meu paper?, m’ha agradat?, qui ha representat les figures de poder (alcalde/*sa, cap…)?, algú s’ocupava de cuidar a els/as altres?, qui? Observem si hi ha divisió de tasques per gènere i parlem sobre això.
10. Com seré quan sigui gran?
Demanem a l’alumnat que escriguin sobre: com em veig dins de 15 anys: treball, família, aficions…
Llegir enlaire i observar si hi ha similituds i diferències entre noies i nois. Parlar-ne i reflexionar.
Aquestes preguntes us poden ajudar:
- Tenim expectatives diferents cada qui?
- S’assemblen les dels nois entre si? I les de les noies?
- Si ocorre, per què penseu que pot passar això? Cadascuna és diferent?
Altres articles que et poden interessar
5 propostes per treballar l'educació sexual i afectiva a primària
Sempre ens sembla aviat per treballar l’educació sexual i afectiva amb els infants, però l’experiència ens demostra a famílies i docents que cal desenvolupar una estratègia des de les etapes més inicials de la seva vida.
10 llibres per despertar consciència a les noves generacions
Hi ha moltíssimes coses – massa – que les persones no fem bé. Només cal aturar-se i fixar-s’hi una mica: les guerres que no s’aturen, els infants que pateixen, els animals que es maltracten… Qui en són els responsables?