Hi ha informes científics que en donen la culpa als humans. I sí, som nosaltres els principals causants del que s’anomena ‘canvi climàtic’ o ‘escalfament global’. Els informes de Nacions Unides indiquen que el problema té un origen humà al 95 %. També expliquen que, amb tota probabilitat, les conseqüències d’aquest canvi climàtic generaran noves onades de calor, sequeres i inundacions.
De fet, a hores d’ara ja sabem que si no fem el possible per reduir les emissions dels gasos contaminants que provoquen l’efecte hivernacle, el nostre planeta quedarà definitivament condemnat al desastre.
Què hi diu la ciència?
L’elaboració d’informes sobre canvi climàtic no és una tasca fàcil. L’organisme que s’encarrega de posar-los en marxa és l’ONU, a través del Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), que compta amb col·laboració de 234 persones i 195 governs i es basa en 14.000 articles científics i més 75.000 aportacions d’experts d’alt nivell.
El Sisè informe d’avaluació (AR6), que és el més recent que tenim (2021), ha estat clar i directe pel que fa a la responsabilitat del canvi climàtic i les conseqüències que se’n poden derivar. Les conclusions són les següents:
- L’augment de gasos d’efecte hivernacle són conseqüència directa de l’activitat humana
- La concentració atmosfèrica de CO2 l’any 2019 va ser la més alta dels últims dos milions d’anys. Les de metà i òxid nitrós, les més altes dels últims vuit-cents mil anys.
- La temperatura de la superfície del planeta ha augmentat vertiginosament en els últims 50 anys
- L’augment del nivell del mar ha estat el més ràpid des de l’any 1900 i continuarà incrementant-se, encara que ens posem en marxa per evitar-ho ara.
El pitjor de tot és que, segons aquest informe, les conseqüències del canvi climàtic ara mateix ja són irreversibles en una escala de temps de cent o mil anys. Per tant, nosaltres i els nostres fills, les viurem.
Podem fer-hi alguna cosa, nosaltres?
És clar! Tots podem i hem de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic. I hi ha moltes maneres de començar-ho a fer i donar exemple a la nostra família, amistats i veïnat. Des de Nacions Unides ens proposen:
- Estalviar energia a casa: fent-nos menys dependents del carbó, el petroli i el gas que necessitem per fer funcionar els nostres electrodomèstics.
- Desplaçar-nos a peu, en bicicleta o transport públic. Sobretot per a distàncies curtes, perquè guanyarem en salut i reduirem emissions.
- Menjar més fruita, verdura i llegums. Reduint l’excés de llet i carn en la nostra dieta, perquè la producció vegetal necessita menys recursos i genera menys emissions.
- Reduir, reutilitzar, reparar i reciclar. La clau es troba en comprar menys coses i en aprofitar aquelles que ja tenim. Podem recuperar o fins i tot demanar en préstec.
- Canviar el tipus d’energia a la llar. A través de la instal·lació de plaques solars, per exemple, o bé optant pel consum garantit d’energies renovables.
- Considerar l’adquisició o lloguer d’un vehicle elèctric. Cada vegada hi ha més models assequibles al mercat que ens poden ajudar a reduir la dependència dels combustibles fòssils.
3 propostes per treballar a l’aula
Hi ha moltes activitats que podeu dur a terme a l’aula perquè la comunitat educativa prengui consciència de com és d’important la lluita contra el canvi climàtic. Us fem tres propostes:
1. PENSEM, PARLEM, BUSQUEM SOLUCIONS: A casa què hi podem fer?
En una columna, escrivim i dibuixem algunes activitats quotidianes que poden representar algun tipus de consum a casa. Per exemple: dutxar-nos, rentar els plats, escalfar-nos, fer el dinar, posar en marxa la rentadora, anar a comprar…
A través de la conversa, hem de detectar quins hàbits poden generar un excés de consum. A l’altra columna, entre tots, buscarem solucions per reduir-lo. Si anem a comprar, en lloc d’utilitzar bosses de plàstic, ens endurem les reutilitzables de casa i mirarem de fer memòria, perquè sempre ens les deixem!
2. LLEGIM PER OBRIR ELS ULLS: Plasticus Maritimus, una espècie invasora
Us convidem a la lectura conscient a través de Plasticus Maritimus, una espècie invasora, una obra molt interessant d’Ana Pêgo, Isabel Minhós i Bernardo P. Carvalho. El plàstic ha inundat les nostres vides i també els oceans. Sabies que en una hora, mil tones de plàstic arriben als oceans? La lectura d’aquest llibre, sigui en petits fragments o d’una vegada, us ajudarà a aprofundir en el tema. A més, inclou una guia que parla de la relació del plàstic amb els oceans, motivacions per al lector a fer el canvi de xip i preparar les sortides a la platja.
També podem decantar-nos per un recurs no tan sonat com són les revistes, algunes especialitzades a traslladar temes tabús als infants.
3. CINEFÒRUM: Allò que el pop em va ensenyar
Hi ha moltes, moltíssimes, pel·lícules que miren de conscienciar sobre la necessitat de fer alguna cosa per evitar el canvi climàtic, de manera que us en recomanarem una que no està feta especialment en aquest sentit, però que té tot el sentit del món per començar a mirar el nostre planeta diferent. Allò que el pop em va ensenyar és un documental que va obtenir un Òscar a millor documental (2021). Explica una amistat i interacció úniques entre Craig Foster i un pop. Junts explorarem què és el respecte, l’amor i l’amistat cap a les altres espècies que habiten el nostre planeta.