Article de la Clara Romero, tutora de SomDocents.

Tens un alumne o una alumna transexual a l’aula? Vols treballar la diversitat afectivosexual amb el teu alumnat? Tens interés per saber com abordar el tema? Aquest article és per a tu.

Et convido a reflexionar sobre la necessitat de treballar aquesta temàtica, difícil, però necessaria. És important visibilitzar que la condició de transexualitat és innata i allunyar-nos d’expressions discriminatòries com “És una nena atrapada en un cos de nen”, com si fos una elecció de la persona.

Comencem per la base: diferenciar entre sexe i identitat de sexe o gènere.

Sexe: ens distingeix en nen o nena d’acord amb característiques biològiques dels nostres cossos, com els òrgans genitals interns i externs. Pel fet de néixer amb vulva és una nena i si neix amb penis és un nen.
Identitat de sexe o gènere: és el sentiment de pertinença o identificació amb un gènere o altre, que pot coincidir o no amb els genitals amb els quals neix la persona. És ser o sentir-se una noia o un noi independentment del cos o genitals atribuïts.

Per entendre la diferència entre transgènere i transexual, farem una referència directa al glossari de termes sobre la diversitat sexual el·laborat per la CCOO i la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals.

«El terme "trans" fa referència al col·lectiu que engloba a les persones que no se senten identificades amb el sexe o gènere amb el qual van néixer i que poden tenir l'orientació sexual que desitgin. Ara bé, transgènere és el terme que s'utilitza per a les persones que no se senten identificades amb el sexe assignat en néixer, mentre que transsexual són aquelles persones que el gènere sentit és el contrari que el que els va ser assignat en néixer i que, generalment, se sotmeten a tractament hormonal o quirúrgic.»

Aquesta identitat de gènere és una construcció psicològica inherent a la persona, no és un trastorn, no s’escull ni es construeix per factors externs.

Ningú “és fa” trans, neix trans.

Partint d’aquesta premissa, hauríem de reflexionar sobre el patiment i les dificultats d’aquests nens i nenes donar que, primer han d’acceptar i comprendre que la seva identitat no encaixa amb el seu cos i després patir la lluita social per expressar-ho i rebre l’acceptació per part de la família i tot l’entorn. Si aconseguim entendre que la transexualitat és una condició més de la diversitat existent, s’acompanya i s’accepta amb naturalitat, evitaríem els problemes psicosocials que poden esdevenir. En algunes ocasions, més del què ens agradaria, arribant a conseqüències molt greus, rebutjant-se i treint-se la vida. En cap cas, s’hauria de patir rebuig, discriminació, assetjament homofòbic… ni per ser una persona trans ni per cap altra condició.

I com podem evitar aquest patiment de les persones trans?

Oferint informació i treballant desde la infància la diversitat afectiva i sexual, desde un paradigma de llibertat, acceptació a la diferència, empatia i respecte.

El desconeixement es gestiona desde la base, amb pedagogia, treballant amb els infants que tots i totes som diferents entre sí, tenim gustos i interessos diversos i que, això ens fa persones úniques i ens enriqueix com a societat.

En aquest sentit, el personal docent tenim un paper clau en educar en la tolerància i el respecte, per tant tindrem en compte:

Evitar expressions que presentin estereotips de gènere i confirmin el missatge de: “això és de nena o de nen”. En referència al tipus de roba, complements, maquillatge o pintura d’ungles, preferència de jocs, interessos o colors… tot plegat és varietat per escollir i d’elecció lliure de la persona, independentment del seu sexe o gènere.

No realitzar distinció en el tracte i expectatives generades vers un gènere o altre. Els adjectius els hem d’utilitzar indistintament “fort/a, valent/a, bonic/a, inteligent, amable, divertit/a, bon amic i amiga…” i el to de veu que dirigim ha de ser igual, sense tenir tendència a parlar amb un to més suau i tendre si és una nena, o tenir una actitud més permissiva si és tracta d’un nen “perquè són més trepelles”. Això és un tracte desigual allunyat de la coeducació.

Evitarem donar per suposat l’heterosexualitat. Mostrarem als infants diferents tipologies de familia, si preguntem si li agrada algú sempre hem d’oferir les dues opcions “qué tens xicot o xicota?”, “qué t’agrada algún noi o alguna noia?”… i explicarem que cada persona pot escollir a qui vol estimar.

Crear espais, activitats o dinàmiques que permetin l’expressió lliure d’emocions i coneixement del propi cos, posant èmfasi en la diversitat de cossos i que cadascú escull qui i com vol ser.