Article de la Cecília Hill.
Aquesta mateixa setmana, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat al govern de la Generalitat de Catalunya executar de manera immediata la sentència que obliga a impartir almenys un 25 % de les classes en castellà en el sistema educatiu de Catalunya. L’organisme ha donat al Govern un marge de quinze dies perquè aquest tant per cent sigui una realitat a tots els centres educatius. Però, per què tot això i per què ara? Què hauran de fer les direccions dels centres? Quines són les directrius del Departament d’Educació? Anem a pams.
Com va començar tot això?
El serial del 25 % de castellà a les escoles no ha començat ara. Però va ser notícia, i de quina manera, l’admissió a tràmit per part del TSJC de la petició d’una família de Canet de Mar (Maresme) perquè s’impartissin en castellà la meitat de les classes. No és l’únic cas: des de l’any 2005 s’han obert més de 80 processos judicials per part de famílies que demanen si fa o no fa el mateix. Els demandants, en total, conformen un 0,0003 % de tots els estudiants catalans, segons dades del Departament d’Educació. Un percentatge ínfim.
Sigui com sigui, la sentència del TSJC pronunciada el 16 de desembre de 2020 va ser declarada ferma el 21 de gener del 2022, després que no fos admès el recurs de cassació de la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya davant del Tribunal Suprem. A partir d’aleshores, el TSJC va donar al Govern dos mesos per executar la sentència i garantir que el 25 % de les classes a les escoles catalanes fossin en castellà.
Per què ara s’insta a l’execució de la sentència?
Quasi quatre mesos després, el TSJC ha tornat a donar resposta a una petició de l’Asociación por una Escuela Bilingüe (AEB) instant l’execució forçosa de la sentència, no només a l’escola de Canet, sinó a totes les escoles de Catalunya. Aquesta nova resolució, per cert, es troba plagada de faltes ortogràfiques, gramaticals i tipogràfiques. Fins a 120, analitza i retreu el digital Vilaweb.
Curiositats a banda, el Tribunal demana (i obliga) al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, a dictar instruccions i establir garanties de control perquè en un màxim de 15 dies, tots/es els/les alumnes tinguin un 25 % de castellà efectiu a les escoles a través de l’assignatura de llengua castellana i una altra de caràcter troncal, també en aquest idioma.
Què diu la Generalitat sobre la sentència del 25 % de castellà?
Josep Gonzàlez-Cambray ha avançat que Catalunya tampoc acatarà aquesta nova exigència del TSJC. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va reunir a ERC, PSC, Junts i Comuns per abordar d’una vegada les modificacions a la Llei de Política Lingüística, que permetria fugir de les quotes i mantenir el català com a llengua vehicular. Junts s’ha despenjat finalment de les negociacions i diu que presentarà una altra proposta. Així doncs, sembla que hi ha front comú de tots els partits anomenats catalanistes, excepte un.
En termes pràctics, el conseller Cambray ha dit que els centres educatius no han de modificar en cap cas els seus projectes lingüístics i, per tant, no han d’aplicar el 25 % de castellà a les aules. Explica que el que volen fer a través de les modificacions de la Llei de Política Lingüística és implementar un model que no estigui basat en percentatges, en el qual es puguin mesurar els aprenentatges i es demostri que, com fins ara, els/les alumnes de Catalunya, quan acaben l’educació obligatòria, tenen un bon domini de català i castellà.
Però aquestes mesures, o millor dit, l’anunci d’aquestes, no han tingut cap efecte per als jutges, que creuen que no n’hi haurà prou amb aquestes reformes. D’aquí que el TSJC hagi demanat el compliment concret i real del 25 % de castellà a les aules. Mentrestant, el conseller diu que recorreran l’ordre d’aplicació en quinze dies tan aviat com sigui possible.
La patata calenta, als centres?
Hi ha la sensació que amb la falta d’acord dels principals partits catalanistes (especialment de Junts pel Sí, que s’hi ha negat) el que fa el Departament d’Educació és passar la patata calenta als centres. De moment, aquests tenen ordres de no fer res. La portaveu d’USTEC-STEs en declaracions a l’ACN, ha dit que aquesta responsabilitat no es pot passar als centres donant marge de flexibilitat a l’hora d’aplicar els projectes lingüístics. Per això demanen un projecte unificat, que només calgui ser executat als centres i prou.
Reclamen, a més, blindar el model d’immersió lingüística que durant tants i tants anys s’ha demostrat exitós, en el sentit que ha garantit que l’alumnat de Catalunya domini el català i el castellà sense problemes.
Mentrestant, no sembla que les amenaces d’inspeccions puguin tenir massa efecte. L’Alta Inspecció de l’Estat podria actuar per verificar que s’està complint la resolució judicial, però no entraran a les escoles. La manera de comprovar-ho està per definir, tanmateix tot apunta que el Govern de Pedro Sánchez no té la menor intenció d’interferir o extralimitar-se en les seves atribucions i tensar encara més les relacions amb el Govern de la Generalitat.
Altres articles que et poden interessar
Com acreditar els perfils professionals docents
Segur que n’has sentit parlar. Els perfils professionals són una realitat des de l’any 2014, a partir de la posada en marxa de la Llei d’Educació (LEC) i el decret de plantilles.
Novetats per al curs 2022-23
No hem parat d’ampliar el nostre catàleg de cursos arribant a la xifra actual de més de 50 en constant actualització.