És meu, meu, de ningú més que meu… Ho canta en Marc Parrot al seu llibre-disc Què m’està passant ?, il·lustrat per Eva Armisén. I no ens fa estrany, perquè el sentiment de propietat i les poques ganes de compartir són alguns dels trets característics dels infants, especialment quan són més petits. Per tant, que hi hagi contes i cançons que ens ajudin a domesticar aquestes ganes d’apropiar-s’ho tot és d’allò més normal i necessari. 

El seu os de peluix és tot el seu patrimoni. El trenet que va arribar per Reis. O la pedreta amb forma de cor que acaba de collir de terra. Que els infants no vulguin compartir és natural, però cal educar-los perquè més enllà de la primera infantesa, els nens i nenes sàpiguen què hi ha de bo en el gest de compartir. 

No quiero compartir és un conte que us recomanem amb moltes ganes, perquè ens parla d’una història ben corrent a les famílies. La del nen petit que no vol compartir les seves joguines per res del món. Us convidem a descobrir-lo.