Entrevista de la Cecília Hill a la Iris Batallé (@pizarradecolores).

7 min.

Qui hi ha darrere de @pizarradecolores és una mestra que segur que molts de vosaltres coneixeu. Ella és l’Iris Batallé, una mestra de primària i infantil per vocació, que apila un munt de coneixements sobre logopèdia, atenció a la diversitat i treball per projectes. Després de catorze anys d’experiència va decidir-se a crear un bloc des d’on comparteix el seu dia com a mestra, recursos i creacions súper útils per als docents. Avui tenim la sort de parlar una estona amb ella i la cosa promet.

Hola, Iris! Què et va motivar a desembarcar a les xarxes a través de @pizarradecolores?

Hola a tothom! Doncs, vaig embarcar en aquest show durant el confinament. Donava classes online diàries i havia de captar l’atenció dels meus alumnes. Vaig començar a crear materials que fossin molt visuals per poder arribar a través de la pantalla a tots i totes amb l’objectiu d’atendre la diversitat.

També vaig començar a fer tutorials en un canal de YouTube per tal de motivar-los. I amb els materials i tutorials damunt la taula vaig pensar a obrir un compte d’Instagram per poder compartir amb altres docents tot el que anava fent. Així és com va néixer @pizarradecolores fa justament dos anys.

A tota la teva activitat fora i dins de les xarxes (per cert, com t’ho fas?) aquest any cal sumar-hi l’inici d’un nou curs estrany, per precipitat. Quina valoració en fas, ara que ja portem quasi dos mesos en marxa?

Molt precipitat. Sempre ens falta temps per poder arribar a organitzar i planificar un curs quan comencen els i les alumnes cap al 12 de setembre.

Dos dies per planificar-se és inviable. Encara avui estem anant al dia, ja que hi ha coses que no tenim temps de poder planificar.

És veritat que soc molt organitzada i em planifico molt les tasques a fer per poder arribar a tot. Però aquest curs sento que anem tots i totes amb l’aigua al coll.

Amb tot i això, pocs dies després de començar el curs ja havies posat en marxa una activitat per treballar Arcimboldo de manera cooperativa. Per cert, us ha quedat preciós. Com és l’experiència de treballar cooperativament amb els infants?

M’agrada molt l’art i he fet diferents cursos sobre aquesta temàtica. En aquest cas, havia de pensar en una activitat per treballar la cohesió de grup, però vinculada amb l’art i així aprofitar una mica per decorar sobre la nova estació. Així que va sortir aquesta dinàmica.

Penso que el treball cooperatiu és molt important, ja que demostra la capacitat de treballar de manera efectiva i respectuosa amb diverses persones, gestar un compromís, crear un consens per prendre decisions, assumir responsabilitats en les tasques compartides i valorar les opinions i contribucions d’altres persones. En realitat els preparem per a la vida adulta, on es posaran a prova i confluiran tots aquests aspectes.

Tanmateix, com a docents tenim l’oportunitat d’observar els rols que adopta cada alumne i ens serveix per poder conèixer el grup i les diferents dinàmiques i relacions entre ells i elles.

Ens ha agradat molt, també, el teu horari de lectura, on cada dia els i les alumnes llegeixen durant 30 minuts una lectura diferent. Com funciona l’experiència?

Ja fa anys que faig aquesta dinàmica. A través de diferents cursos i implementacions sobre la lectura diària de 30 minuts vaig veure que llegir sempre individualment durant aquesta estona era poc motivador.

D’aquesta manera fan diferents lectures que segurament les faries durant tot el curs, però d’una manera organitzada i t’assegures de fer-les totes.

Els nens i nenes necessiten unes rutines i estabilitat i els hi agrada que arribi aquell dia, perquè els toca preparar-se una lectura a casa i després llegir-la als companys i companyes. També esperen amb delit el dia en el qual tu els llegeixes un llibre.

Educació i futur! Quin gran tema. Quin és per tu el repte més important que haurem d’afrontar en els pròxims anys?

Crec que l’atenció a la diversitat és el gran repte per a tots els docents. És difícil poder atendre a totes les necessitats a l’aula i arribar a tothom. Penso que els i les mestres necessitem estratègies i materials i no tothom les obté o les coneix.

És per això que vaig estudiar logopèdia. Amb tot i això, intento continuar formant-me, ja que penso que aquest és un punt feble a les escoles.

Com a docents sembla que contínuament hem de justificar la nostra tasca. La nostra professió està en continu descrèdit? Per què creus què passa?

La societat ha canviat. Hem passat de ser l’autoritat màxima a què ens valorin molt poc pel que som. Des de la creació del consell escolar, les famílies van començar a formar part activa del centre i han cregut que aquesta feina pot ser realitzada per tothom.

Està bé donar veu i opinió a les famílies, però oi que nosaltres no anirem a la feina dels pares i mares a qüestionar el que fan o no?

Totes les professions tenen les seves coses bones i no tan bones. Si tinguessis una goma màgica, què esborraries tu de la teva?

La part burocràtica i paperassa. Això no em sembla gens motivador.

I volem acabar tan positives com tu en els teus reels. Què no canviaries mai mai, per res del món, de la teva feina com a docent?

El que no canviaria mai és la il·lusió i motivació d’arribar als nens i nenes cada dia.

Si vols conèixer una mica més a l’Iris, només cal que la segueixis a Instagram i passis pel seu bloc. Allí hi trobaràs un munt de recursos educatius magnífics!

Iris Batallé: “És difícil poder atendre totes les necessitats a l’aula i arribar a tothom. L’atenció a la diversitat és el gran repte docent”