La Cecília Hill entrevista a Rosa Liarte, docent de Geografia i Historia, creadora del blog LeccionesdeHistoria.com i del projecte #merezcounacalle.
1. Per què has trobat necessari introduir les noves TIC en el teu àmbit, el de la Geografia i la Història?
Més que veure-ho necessari en la meva matèria, ho vaig veure necessari a l’aula en general. Jo ja utilitzava la tecnologia en el meu dia a dia des de petita, de manera que quan em vaig incorporar a donar classes com a professora, vaig començar a utilitzar-la. Vaig considerar que ho havia de fer per treballar la competència digital de l’alumnat. De fet, així em vaig adonar que no sabien buscar a Google o adjuntar un arxiu en el correu electrònic. Per això considero que és imprescindible, no només en la meva matèria. Incorporar la tecnologia a l’aula ha de ser comú a totes les matèries i no només en la d’Informàtica.
2. Per què us ha resultat útil a alumnes i docents?
La tecnologia ha arribat per quedar-se i de la mateixa manera que hi és present en el nostre dia a dia, també ha de ser-hi entre el nostre alumnat, que se suposa que és nadiu digital. Malgrat això, a aquests alumnes se’ls ha de fer competents digitalment: preocupa que un alumne no sàpiga fer cerques a Google perquè només empra la tecnologia per jugar a un videojoc o publicar a les xarxes socials.
El bon ús és molt important per evitar problemes com el ciberassetjament, de manera que cal educar en aquest sentit i propagar els avantatges de la tecnologia i no utilitzar-la per perjudicar a altres persones.
Lecciones de Historia va néixer l’any 2010, quan vaig aprovar les oposicions. En començar a fer classe em vaig adonar que mancava un lloc on poder emmagatzemar el material que utilitzava a les classes. Em vaig posar en la pell d’altres professors que també estarien començant com jo i segurament necessitarien aquells materials que ja estaven creats i que no m’importava gens compartir. De fet, no tenia massa sentit que aquells continguts estiguessin tancats sota contrasenya. Em vaig animar a compartir el material sota la llicència Creative Commons perquè altres professors el poguessin aprofitar a les seves classes.
És cert que molta gent diu que la tecnologia va una mica amb l’edat, però jo puc dir que he estat fent formacions amb persones grans i molt competents digitalment. De la mateixa manera que m’he trobat persones més joves que jo que no tenen competències digitals. La tecnologia és una qüestió d’actitud: de voler aprendre. Cal dir adeu a les inseguretats i les pors, perquè aquests ens tanquen les portes de l’aprenentatge.
5. Creus que els de major edat poden sentir-se desactualitzats constantment?
No, en absolut. No estic d’acord amb la creença que l’edat tingui alguna cosa a veure amb el bon ús i les competències digitals. Conec professorat més gran que jo que participa en programes i projectes TI i d’innovació educativa.
6. És aquesta una raó per la qual poden sentir-se allunyats dels seus alumnes?
Cal tenir en compte que no tot l’alumnat és competent digitalment. Que sàpigues utilitzar la tecnologia no fa que estiguis més a prop dels teus alumnes. Pot ser que ajudi, perquè en el meu cas ha estat així en alguns aspectes, però també cal tenir destreses com a docent: conèixer i aplicar metodologies actives, comptar amb una bona actitud i treballar dia a dia amb l’alumnat. Aquest conglomerat és el que fa que un docent estigui a prop dels seus alumnes.
7. Segurament hi ha espai per conjugar la tradició amb la innovació. Es pot?
Per descomptat! De fet, aquest és el model que jo defenso. El meu alumnat fa exàmens, escriu en una llibreta… de la mateixa manera que fa un stop-motion o un vídeo amb fons croma. Aquí és on resideix la riquesa, en conjugar la tradició amb la innovació. No es pot descartar escriure o memoritzar i res d’això és incompatible, en absolut.
8. Ha servit la pandèmia per avançar en digitalització o encara queda un llarg camí per recórrer?
Sí. Hi ha un estudi que diu que en els mesos de confinament, el sector educatiu va avançar quatre anys. Ara bé, també s’han posat en evidència alguns problemes, com ara la bretxa digital. Queda molt per fer. Amb tot i això, jo els dic chapeau als docents, perquè han arribat a un nivell en l’ús de la tecnologia que no havien imaginat que poguessin assolir.
Malgrat això, insisteixo: emprar la tecnologia no consisteix a subratllar un arxiu PDF o pujar un adjunt al Classroom. Això no és innovar, sinó fer el mateix que fèiem abans amb un element tecnològic. Ara cal avançar en pedagogia i didàctica per aprendre a utilitzar i aprofitar tots els avantatges que ens pot oferir la tecnologia.
9. Com pugem al tren de les noves tecnologies - docents, famílies i alumnes - sense quedar-nos enganxats tot el dia a les pantalles?
Utilitzar la tecnologia no és estar empantallats, jo sempre insisteixo en això. Jo m’he criat amb la tecnologia i sé fins on puc i no he d’arribar. Per això insisteixo en la necessitat de fer-ne un bon ús. He crescut amb ordinadors i he tingut mòbils des que van aparèixer i no per això he estat abduïda per això. Per a mi la tecnologia és tot el contrari, perquè he après a fer-la servir i això és precisament allò que hem de transmetre al nostre alumnat.
10. Quin és el següent repte que tens al cap?
Ara mateix vull continuar treballant en el projecte Merezcounacalle, que va néixer l’any 2017. Amb l’alumnat vam començar a comptar els carrers amb noms d’home i de dona i ens vam adonar que hi havia una desigualtat brutal. Aquest projecte s’ha replicat en més de 200 centres educatius i va obrint-se fronteres, no només a Espanya, sinó en molts altres països com Anglaterra, República Txeca, França, Costa Rica…