Article de la Cecília Hill.
8 min.
Les ràtios a infantil, primària i secundària són tot un tema en el món educatiu. Durant la pandèmia per la COVID-19 es va fer més evident encara que la baixada de ràtios era més necessària que mai. Però les coses es van fer d’aquella manera i encara avui, dos anys després d’aquell malson que s’ha fet excessivament llarg, continuem amb el problema sobre la taula, o millor dit, dins de les aules.
La reducció de ràtios s’iniciarà des d’infantil: de 25 a 20 alumnes per aula
Les ràtios s’abaixaran, sí. El Departament d’Educació ha explicat que aquesta reducció es posarà en marxa aquest curs escolar 2022-2023, però només per als grups d’Infantil (I3), que passaran dels 25 als 20 alumnes per aula o menys. Aquesta reducció s’anirà desplegant a la resta de cursos, amb l’objectiu que l’any 2030, les ràtios s’hagin reduït a totes les aules i les etapes de Primària i Secundària comptin amb menys alumnat. Segons el conseller Josep González Cambray, el 99 % dels centres públics i el 73 % dels concertats reduiran les ràtios per sota dels 25 alumnes per aula.
Com es distribuirà l’alumnat a l’escola pública i concertada?
En el curs 2022-2023, el sistema educatiu català oferirà a I3 fins a 3.113 grups d’alumnes en l’escola pública i concertada. Així, segons dades d’Educació, hi haurà 25 grups més que en el curs 2021-2022. A 1r d’ESO, en el començament de l’etapa de secundària, hi haurà 2.968 grups, 26 menys que el curs passat. Així, malgrat que hi ha una davallada de l’alumnat en aquesta etapa, per una qüestió de natalitat, s’han incrementat grups. Això permet baixar les ràtios, comptar amb més grups, menys nens, però més docents a les aules.
Es contractaran més mestres?
La resposta és sí. Hi ha queixes sobre la falta de places, però segons el conseller, aquest curs que ve es contractaran 258 mestres més, fins a arribar als 2.134 mestres i professors, amb l’objectiu de fer front a la baixada de ràtios. Segons ha informat el conseller, els reforços previstos se sumaran a 184 noves dotacions estructurals de TEEI i 78 places d’educadors d’educació especial (EEI).
Per altra banda, s’incorporaran 17 professionals d’atenció educativa per itineraris formatius específics, 19 professionals d’administració i serveis per a integracions de centres i nous professionals per a centres de formació d’adults en centres penitenciaris. En els pròxims tres anys, doncs, s’incorporaran al sistema 2.441 professionals estructurals i 523 professionals.
I el decret d’admissions?
El mes de febrer deL 2021, el Govern va aprovar el Decret d’admissió i programació de l’oferta educativa, a través del qual es vol garantir l’equitat i evitar la segregació escolar en el nostre sistema educatiu. A través d’aquest Decret s’incorporen una sèrie de mesures per una escolarització equilibrada de l’alumnat.
Aquest curs que ve (22-23) es començarà a desplegar aquest decret, amb la voluntat d’eliminar la segregació escolar en l’accés al sistema educatiu, identificant l’alumnat vulnerable. Es reservaran places en funció d’aquest criteri, garantint un repartiment equilibrat dels alumnes.
En incorporar-se al sistema educatiu, tant a P3 com a 1r d’ESO, que són els cursos que es corresponen a l’inici de les dues etapes d’escolarització obligatòria, l’alumnat considerat vulnerable s’incorporarà amb una quantia econòmica que ha de garantir la inclusió, evitant que les famílies hagin d’aportar quotes a les escoles, siguin públiques o concertades. Aquests diners (384 euros a l’escola pública i 988 euros a la concertada) serviran, entre altres, per cobrir les beques menjador i s’aportaran directament als centres públics.
Quines novetats hi ha pel que fa a centres?
No estan directament vinculades a la baixada de ràtios, però sí que responen a criteris de reorganització. Hi haurà tres centres nous per fusió: l’Escola Balàfia-Pinyana (Lleida), l’Escola La Vila (Polinyà) i l’Escola Castellfollit del Boix; quatre nous instituts-escola: El Molí (Barcelona), Arrabassada (Tarragona), Torrelles (Torrelles de Llobregat) i Miquel Martí i Pol (Lliçà d’Amunt).
S’incorpora a la xarxa pública del Departament d’Educació, l’Institut Escola Projecte de Barcelona i fins a disset construccions escolars noves entren en funcionament aquest curs escolar 2022-2023.
Pel que fa a la resta de centres, sembla que es mantindran els reforços COVID a les aules. Almenys durant un any més. Aquests que abans es finançaven amb el fons de l’Estat, ara els assumirà la Generalitat, a través dels mateixos pressupostos (però reajustats) i els fons europeus (que suposen el 40 % de la inversió). Això es traduirà en 85 educadors socials, 340 tècnics d’integració social (TIS) i 98 tècnics especials d’educació infantil (TEEI).
Altres articles que et poden interessar
Com acreditar els perfils professionals docents
Segur que n’has sentit parlar. Els perfils professionals són una realitat des de l’any 2014, a partir de la posada en marxa de la Llei d’Educació (LEC) i el decret de plantilles.
Què canvia amb les noves competències digitals homologables?
El passat mes de juny, la Conferència Sectorial d’Educació va arribar a l’acord que totes les administracions educatives del país utilitzaran el mateix marc de referència