Hem pensat algun cop en la sostenibilitat dels nostres arguments? Creiem que sostenibilitat és un terme que únicament podem utilitzar quan parlem del medi ambient?
Abans de llegir l’article, el Rubén Casado et agraïr haver arribat fins aquí:
Primer cas pràctic
Sovint trobem que davant un mateix fet, en funció del context, la nostra resposta és diferent. Posem un exemple.
Fa un parell de mesos que t’has comprat un pis amb la teva parella i heu signat la corresponent hipoteca. Des de fa una setmana, però, a l’empresa de bicicletes on treballa la teva parella, tenen intenció d’aplicar una sèrie de retallades que afecten les condicions laborals i salarials dels treballadors i treballadores, entre les quals queda afectada la teva parella.
Per lluitar per la defensa de les condicions d’aquests treballadors i treballadores i després d’haver intentat negociar sense èxit amb els i les representants de l’empresa, el comitè d’empresa decideix convocar una vaga com a últim recurs per aconseguir que no s’apliquin aquestes retallades i, per tant, mantenir les condicions laborals i salarials dels treballadors i treballadores.
Segon cas pràctic
Ara posem un altre exemple.
Fa un any que prepares la teva boda. Tens tot preparat i organitzat, convidats de tot arreu fins i tot familiars i amics que venen en tren i avió d’arreu. Sembla que tens tot controlat, però la mateixa setmana que se celebrarà la cerimònia et truquen des del restaurant i et comuniquen que a causa d’una vaga de transportistes, no poden garantir poder disposar dels productes que necessiten per preparar el menú dels convidats i que, per tant, no poden garantir la celebració.
I ara, què n'opines?
Després d’aquests exemples…
- Podries afirmar que ets sostenible en els teus arguments? És a dir, estàs a favor amb totes dues vagues i dones suport al 100% a les dues per igual? A cap d’elles?
- O una vaga està més justificada que l’altra i, per tant, únicament dones suport a una d’elles?
- Hem de permetre que els transportistes puguin fer vaga sabent que això afectarà moltes persones que no tenen res a veure amb les seves reivindicacions?
- I si no haguessis de celebrar la teva boda, canviaria la teva decisió de donar suport o no a aquesta vaga de transportistes?
Ser sostenibles amb els nostres plantejaments implica ser crítics a l’hora de posicionar-nos davant d’un fet, essent necessari qüestionar-nos en tot moment quina és la nostra postura independentment del context en el qual ens trobem.
- Si som partidaris del dret a vaga, serem capaços de defensar aquest dret en qualsevol context?
- O només a determinades circumstàncies?
- Quines són aquestes circumstàncies?
Sense esforç cognitiu no podem ser sostenibles
Ser sostenibles amb els nostres arguments implica un esforç continu per la nostra part, ja que implica ser conscients de les circumstàncies que ens envolten per tal de poder elaborar un argument sostenible i vàlid per a qualsevol mena de context.
Per exemple, puc estar a favor del dret a vaga, però considerar que a determinades circumstàncies aquest dret hauria de limitar-se.
Sostenibilitat argumental també a l'escola
Si parlem de sostenibilitat a l’àmbit escolar:
- Podem afirmar que el nostre argument és el mateix independentment de l’alumnat que tingui al davant?
- Som conscients de com ens afecten com a docents els biaixos cognitius (com ara l’efecte halo o l’efecte Pigmalió) a l’hora de ser sostenibles argumentalment?
- Poden provocar aquests biaixos cognitius que els nostres arguments canviïn i, per tant, deixar de ser sostenibles?
Per exemple, si diem «No a la violència», podem justificar la bufetada de Will Smith al·legant que la broma de Chris Rock era de mal gust i de poca sensibilitat vers la seva dona que pateix una malaltia i que, com a resultat, entenem i acceptem que l’hagi donat aquesta bufetada perquè «se la mereixia»?
Desenvolupar el pensament crític
Únicament exercint el pensament crític podem aconseguir aquesta sostenibilitat argumental, fent-nos reflexionar sobre el perquè pensem d’una determinada manera o d’una altra, ajudant-nos a mantenir la nostra postura o a canviar-la si detectem que partim d’un plantejament erroni.
Ser crítics no vol dir criticar el que fan els altres. Ser crítics vol dir qüestionar-nos tot començant per nosaltres, des del perquè actuem d’una manera determinada al perquè pensem així. Únicament fent-nos aquesta crítica contínuament podrem ser cada cop més sostenibles en els nostres arguments, sense que sigui el context en el qual ens trobem qui canviï els nostres plantejaments inicials. Aquest exercici per desenvolupar el pensament crític en l’alumnat el treballem al curs Del mètode científic al design thinking: fer front als problemes amb solucions creatives.
I per què és tan difícil desenvolupar el pensament crític? Doncs perquè, en paraules d’Ubaldo Costa:
Per aquest motiu, qüestionar-se contínuament els nostres plantejaments, sens dubte suposa un esforç continu per la nostra part que hem d’estar disposats a realitzar.
Com vaig sentir dir un dia a una persona desconeguda per a mi, «un principi no és un principi fins que no suposi un sacrifici».
Article de Rubén Casado.
Altres articles que et poden interessar
Storytelling: relats afectius i efectius a l'aula
Molt abans que es popularitzés el terme Storytelling, el meu professor ja l'aplicava a les seves classes. Era capaç de generar-nos expectació de cara a les següents sessions.
10 llibres per iniciar-se en el món de la neuroeducació
Aquesta es basa en l’estudi del funcionament del cervell durant el procés d’ensenyança i d’aprenentatge.