L’Educació Visual i Plàstica no hauria de ser una matèria aïllada a les nostres aules. Quan parlem d’Educació Visual i Plàstica parlem d’art. I si posem l’art en el centre de tot, ens trobem sobre la taula nombroses connexions amb altres àrees de coneixement.
Treballar mirant diversos horitzons en els continguts de l’Educació Visual i Plàstica és una oportunitat per oferir als alumnes una visió transversal de diferents matèries. Així, els docents hem de saber que no només eduquem en l’art, sinó que acompanyem als nens i nenes en molts altres aprenentatges, com ara la música, el còmic, la història, les matemàtiques, la llengua…
I no només això. Un aprenentatge transversal a través de l’Educació Visual i Plàstica també implica l’expressió oral, l’intercanvi d’emocions i la seva representació a través de les creacions. Avui volem parlar-te de diferents connexions possibles de l’Educació Visual i Plàstica amb altres àrees de coneixement. Som-hi!
El còmic: llengua i expressió
El novè art, el còmic, sempre ha estat molt accessible. Quants infants han gaudit, des de fa dècades, dels populars tebeos? Avui el món del còmic es nodreix d’un ampli ventall de propostes, riques i variades, les quals poden convertir-se en un magnífic recurs per als docents. En l’àrea d’Educació Visual i Plàstica, però també en matèries com Llengua i Literatura o bé Història. Propostes com les de la col·lecció Mamut de Bang Ediciones ens poden servir per apropar el còmic als més petits (a partir de 3 anys) en les seves primeres lectures, a través d’un llenguatge tan plaent i visual com és aquest. Aquí hi trobem grans propostes d’èxit, com ara la sèrie Superpatata d’Artur Laperla; Marcopola de Jacobo o Astro-Ratón y bombillita de Fermín Solís.
Títols tan fonamentals com els d’Astèrix i Obèlix de Goscinny i Uderzo, les (massa oblidades) Aventures d’en Massagran de Josep Maria Folch i Torres i Joan Junceda o propostes tan noves com l’enginyosa i divertida col·lecció d’Ana y Froga d’Anouk Ricard poden resultar-nos de gran ajuda per presentar el format. Ja a secundària, hi ha obres que ens poden ajudar – i molt – a introduir una gran varietat de temes: Arrugas de Paco Roca (la vellesa, l’Alzheimer), Adolf d’Osamu Tezuka (la Segona Guerra Mundial), Mary Shelley: la muerte del monstruo de Julio César Iglesias i Raquel Lagartos (una biografia per explorar l’univers de la creadora de Frankenstein) o bé Antonio Machado. Los días azules de Josep Salvia i Cecília Hill (un recorregut pels últims anys de vida del poeta Antonio Machado).
Al procés de lectura cal afegir-hi una altra fase, que probablement fascinarà infants i joves. És el de creació. Un taller de còmic és una proposta perfecta per treballar en diferents direccions l’expressió visual i plàstica, el llenguatge i la narrativa.
Matemàtiques: observació, anàlisi i vivència
En la seva visió sobre docència i aprenentatge, Smole (2000) recorda als docents que l’aprenentatge matemàtic, ja des de l’educació infantil, no pot realitzar-se a través d’activitats ocasionals i fortuïtes. Des de les primeres edats, cal oferir als infants situacions culturals i d’interacció amb la resta.
Tenim a les nostres mans crear situacions didàctiques en les quals es fusionin continguts de l’aprenentatge matemàtic i de l’àrea d’Educació Visual i Plàstica. Una de molt interessant pot ser la d’observació, anàlisi i interpretació d’obres d’art (pintura, escultura i arquitectura), centrada en la descripció objectiva d’elements de l’alfabet visual que es puguin reconèixer l’obra: línies, punts, taques, figures, volums, superfícies, textures, colors…
La següent fase, que és la de la interpretació, ha d’oferir als alumnes l’evocació creativa, centrada en l’obra observada. Què creus que és? Què et recorda? Quin títol li posaries? Les dues fases ofereixen a l’infant la capacitat de ser analítics i, a la vegada, de posar en marxa la maquinària creativa.
Música: colors, sons i emocions
Com a màxim, dediquem a la matèria de Música una hora a la setmana. Com l’Educació Visual i Plàstica, aquesta és una altra de les matèries relegades a anècdota o passatemps. No obstant això, des del punt de vista científic, hi ha estudis que demostren com d’important és la música, les arts visuals i el moviment en el desenvolupament del cervell i de la funció cognitiva. De fet, ni hi ha cultura, passada o present, que no hagi desenvolupat les arts.
La música ens produeix benestar, perquè és capaç d’estimular el nostre sistema de recompenses cerebrals. La música ens fa alliberar dopamina i això ens fa sentir bé. Practicar-la encara més.
Però, quina relació trobem entre la música i l’art? Wagner o Chopin relacionaven la música amb el color i la pintura. Kandinsky va saber donar matisos psicològics al color i el compositor i pianista Scriabin va associar colors a dotze tonalitats de la música.
Les teories associatives entre música i color són complexes i profundes. Per això, us recomanem la lectura del treball de Rocío Barrio Paz on, a més, s’ofereixen diferents propostes d’intervenció amb els alumnes a l’aula.
Una de les més interessants consisteix a realitzar una audició a l’aula de dos fragments musicals del Concert de flauta núm.1 i del Rèquiem de Mozart, sense explicar les teories sobre el color als alumnes. L’experiència és només un exemple de com deixar confluir dues matèries, oferir als infants espai per a l’expressió de les emocions i la creació i obtenir resultats sobre l’activitat, interessantíssims en l’àmbit pedagògic i dins la nostra àrea d’intervenció.