El desprestigi que ha experimentat al llarg de tota la seva història una assignatura com la d’Educació Visual i Plàstica no és nou. La trista descoberta ja fa anys que l’han fets tots aquells que es dediquen a impartir-la i a oferir als seus alumnes continguts i experiències al voltant d’aquesta àrea. Que no és altra que la área de la vida, de l’expressió i de la comunicació d’emocions vitals.
Una eina meravellosa, massa vegades minimitzada i degradada, fins al punt de convertir-la en l’hora de fer treballs manuals. En un passatemps banal. O, en el pitjor dels casos, en una pèrdua de temps. Així, als docents que es dediquen a transmetre els seus coneixements en aquest àmbit, els cal fer un esforç afegit, que va més enllà de pensar i programar activitats ajustades als continguts que volen transmetre. També han de treballar a la conquesta dels alumnes desmotivats, als qui no interessa la àrea, i fins i tot lluitar també en el mateix espai docent per reivindicar per a l’Educació Visual i Plàstica la posició que es mereix.
La nostra societat ha canviat molt. I en aquests moments, cal prestigiar l’Educació Visual i Plàstica des de la primera infància i oferir a tots els alumnes l’oportunitat de gaudir, descobrir, explorar i créixer a través de l’alfabetització visual. Fer-ho a través d’una nova mirada educativa, mitjançant propostes artístiques atractives i innovadores.
Les emocions. Trobar un vehicle per a l’expressió
L’art és fonamental per a l’expressió de les emocions. Funciona com un excel·lent vehicle de transmissió, que ens ofereix l’oportunitat d’encetar grans converses. Aquells qui van crear obres d’art ho van fer, en el seu moment, amb un desig d’expressió i comunicació que perdura al llarg dels anys. Emular aquesta experiència a través de la creació pròpia pot ser un excel·lent mecanisme per a l’expressió de les emocions i, en el cas dels alumnes amb dificultats, convertir-se en una bona oportunitat terapèutica, plaent i poderosa, en el sentit d’evocar espais de calma, meditació i creativitat.
Contra les pantalles i les urgències actuals, cal tornar als orígens. I en això és molt important comptar amb el suport de les famílies. Aquest espai ben trobat a l’aula pot servir i hauria de tenir continuïtat a casa, en família. I si bé hi ha realitats molt diverses, és interessant que des del nostre paper com a docents, siguem capaços d’oferir-los eines i recursos per tal d’amplificar i acomodar la feina feta a l’aula.
Això ens servirà, a més, per contribuir a la tasca de prestigi de l’àrea d’Educació Visual i Plàstica, també entre les famílies.
Darrere d’una gran obra hi ha un gran autor
Connectar amb allò que ens commou i ens interessa de l’art – a través de la literatura, la música, la pintura, l’escultura, el còmic, el cinema…- és una de les experiències més plaents per a l’ésser humà. L’art pot ser, entre moltes altres coses, una mena de refugi i cal potenciar-lo, també des de l’Educació Visual i Plàstica.
Tots els artistes tenen històries colpidores, obscures, resilients, emocionants… I tots tenim les seves vides al nostre abast. En aquest sentit, el docent pot emprar-les com a suport per a la introducció de l’autor o autora.
Per exemple, teniu a l’abast el best-seller en forma de biografia il·lustrada de Maria Hesse sobre Frida Kahlo. Es tracta d’un passeig encantador, ple de recursos visuals per introduir la vida i l’obra de l’artista mexicana.
Loving Vincent és un llargmetratge que recorre l’apassionant vida de Vincent Van Gogh en 65.000 fotogrames animats pintats a mà per artistes de tot el món.
A més a més, avui disposem de diverses col·leccions literàries que exploren la biografia de les grans oblidades (en femení), tant en l’àmbit de la literatura, com de l’art, les ciències o la cooperació, entres d’altres. A partir d’aquí, podem oferir als infants l’oportunitat d’accedir a més obres a través de vídeos, presentacions… i lògicament, donar-los a ells la possibilitat d’investigar, tot indagant en aquelles anècdotes i trets que els resulten més interessants i des d’aquí, posar en marxa les activitats que els inspiri l’obra de l’autor.
I no només des del vessant dels autors. A través de la conversa, podem descobrir interessos inspiradors per tal de crear a partir d’aquests. Apassionats dels dinosaures? Dels simis? Dels pirates? Els camps de recerca són ben bé infinits.
Un punt de partida per començar a crear
El full en blanc és una porta oberta a la por, tant per als adults com per als infants. L’Educació Visual i Plàstica ha de ser un hort abonat amb inspiració, respecte i eines que permetin als alumnes treballar amb confiança i no pas amb la falsa creença autoimposada del “jo no ho sabré fer” o, encara pitjor: “no he nascut amb aquest do”. L’expressió hauria de ser un dret i una oportunitat per a totes les persones.
Per tot això, cal que oferim als alumnes materials per a l’observació, que funcionin com a punt de partida i que, conjugats amb la conversa i les emocions compartides, serveixin per donar pas al procés de creació. Un procés al qual tots hauríem de ser convidats.
Com a docents haurem de posar en marxa activitats que ens inspiri l’obra de l’autor, experimentar amb les seves tècniques (o similars), les gammes cromàtiques més emprades o fins i tot la figuració, essent conscients que els alumnes treballaran a diferents velocitats, amb objectius i recorreguts ben distints, però tots perfectament vàlids i preciosos al mateix temps.