Com ajudar als nens a viure el dol davant la mort d’un ésser estimat

La mort d’un ésser estimat és una vivència que pot produir-se durant la infantesa. Si bé és cert que els adults podem enfrontar-nos a la mort d’un avi, pare, germà o amic amb un major grau de maduresa, els infants ho tenen una mica més difícil. En aquest sentit, hem de tenir clar que no hem de protegir als nens de la mort ni ocultar-los la realitat. Cal, doncs, ajudar-los a afrontar el procés de dol plegats i amb tota la naturalitat possible.

Com a docents podem oferir la nostra ajuda als infants i a les famílies. Si la mort ha estat traumàtica o especialment propera (una mare, un pare, un germà…) caldrà parlar amb la família i donar-los la mà per col·laborar en el procés de dol.

Què podem fer com a docents a l’aula?

1. Digueu la veritat. Utilitzeu termes directes, mai eufemismes com “ara l’avi dorm” o “hem perdut a la mare”.

2. Deixeu que expressi les seves emocions. Parlar de la mort d’un ésser estimat amb el conjunt de la classe pot resultar reconfortant i alhora, despertar emocions i records en els altres companys.

3. Tranquil·litzeu-lo. Oferiu-li suport i consol. Sovint els nens expressen un sentiment de culpabilitat respecte a la mort que s’ha produït. Tranquil·litzeu-lo i oferiu-li tot el teu suport, emocional i físic possible. Que us trobi a prop.

4. Treballeu els records. Els records són allò què ens queda de l’ésser estimat que ja no hi és. A banda de fer-ne ús, podeu oferir a l’infant la possibilitat d’expressar-se com vulgui, també a través de l’escriptura o utilitzant qualsevol altra forma d’expressió artística que el motivi.

5. Observeu quina és la resposta del nen. Durant el primer any de la pèrdua, alguns infants poden manifestar problemes de tipus depressiu. Observeu-lo i mantingueu un contacte regular amb la família i amb la resta de docents.

Si voleu, podeu compartir les vostres experiències en els comentaris.