5 activitats per treballar la ràbia a l’aula

somdocents-recursos-ràbia

La ràbia i l’empipament són emocions emparentades, però el fet és que no són exactament el mateix. De fet, la ràbia sol ser producte d’un empipament no resolt i la majoria de vegades, ambdues emocions conviuen en nosaltres. Mitjançant l’educació emocional, els infants han de comprendre que experimentar ràbia, ira o empipament és d’allò més natural i fins i tot sa. Disposeu de molts recursos que us ajudaran a treballar aquestes emocions (els contes són una bona opció), però avui us volem proposar cinc activitats i dinàmiques per treballar l’emoció de la ràbia a l’aula.

1) Conèixer l’emoció. Ja sabeu que abans de saber gestionar una emoció, sigui positiva o negativa, cal conèixer-la de prop i saber-la reconèixer. La primera activitat que us proposem és la de parlar de les emocions d’empipament i de ràbia: quines situacions us fan enfadar, què sentiu quan us enfadeu, quines sensacions físiques us sobrevenen… Podeu plantejar experiències quotidianes i convidar als infants a explicar com se senten. Disposeu d’un curtmetratge titulat Respira (és en anglès, però compta amb subtítols en castellà) que us ajudarà a explicar la ràbia i us oferirà tècniques per gestionar-la de la manera més adequada.

2) Un espai per a la reflexió. Si pel motiu que sigui, l’emoció de l’empipament i la ràbia es manifesten massa sovint en els infants – perquè així ho comuniquen ells mateixos o perquè observeu situacions que la provoquen en l’entorn escolar – podeu organitzar un espai de reflexió que els permeti manifestar el què senten quan s’enfaden i parlar sobre les situacions que provoquen aquestes emocions. Per fer més gràfica l’explicació podeu utilitzar un globus que serveixi de metàfora: la ràbia continguda dins del globus pot acabar fent que exploti si no sabem canalitzar-la. Cal que el globus es desinfli totalment.

plasticine-428298_1920

3) Dibuixem, pintem, modelem… ens expressem! Ja hem vist que quan parlem d’emocions, comunicar és primordial. Una altra manera de fomentar l’expressió d’aquestes emocions negatives i la gestió de la ràbia pot passar per dibuixar en un paper amb llapis de colors. No cal que sigui un dibuix que descrigui la situació viscuda: oferiu als alumnes la possibilitat d’expressar-se amb llibertat. Després, parleu sobre el dibuix, però eviteu que ho faci en termes negatius. Tombeu la truita! També podeu pintar o bé modelar amb plastilina, pasta o fins i tot sorra. Pot ser una activitat gairebé terapèutica!

 

balloons-892806_19204) Alliberem-nos de la ràbia. Un altre exercici molt gràfic pot ser el d’ajudar als alumnes a alliberar les seves emocions de ràbia a través de globus. De fet, es tracta d’una activitat que també pot ajudar als adults a comprendre i deixar anar les emocions més negatives. En primer lloc, després de descriure el què senten, podeu demanar-los que escriguin en un paper petit un resum d’aquella emoció que està actuant com a obstacle i que els fa sentir rabiosos o bé irats. Poseu el paper dins del globus i ompliu-lo d’aire. Sortiu a l’exterior i enlaireu els globus per alliberar-vos de la ràbia, tot explicant que les emocions han d’expressar-se i sortir a l’exterior. La comunicació és un bàlsam molt reconfortant!

human-730204_1920

5) Tècniques de relaxació. A vegades es produeixen situacions, dins i fora de l’aula, que ens fan enfadar, enrabiar o experimentar ira. Aprendre a relaxar-se és important en molts moments de la vida, així que us proposem dedicar cinc minuts a desfer tensions. Assegureu-vos que l’entorn és propici: llum tènue, música agradable i si pot ser, cos relaxat (damunt d’una estoreta o coixins). Ajudeu als infants a controlar la seva respiració i oferiu-los, de viva veu, la descripció d’un paisatge relaxant. Es tracta d’una tècnica molt senzilla, però efectiva, tant per infants com per a adults, que us ajudarà a crear un ambient més propici i a fer aflorar emocions positives reconfortants.

Com expliqueu les emocions de la ràbia i l’empipament als vostres alumnes? Podeu compartir-les amb nosaltres als comentaris.

 

Comentaris: