Què és el TDAH?
El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un problema relacionat amb el neuro desenvolupament que pot afectar a un 5 o 7% dels nens. Alguns dels símptomes que han descrit els experts ens parlen de problemes per prestar atenció, estar tranquils i concentrats en una tasca o controlar el seu comportament. Això pot desencadenar en problemes a casa i com és lògic, en un baix rendiment escolar.
No sé sap amb certesa quines són les causes. Probablement és una combinació de diverses factors. Es parla de genètica, plom (present, per exemple, en les pintures), abús de substàncies nocives durant l’embaràs (alcohol, tabac…), danys cerebrals o alguns additius alimentaris.
Característiques
Els infants que pateixen TDAH (normalment el diagnòstic es fa a partir dels 6 anys) poden experimentar alguns d’aquests símptomes:
- Distraccions i oblits freqüents.
- Problemes per seguir instruccions o acabar les coses.
- Perdre sempre joguines, llibres i altres objectes.
- Inquietud i impaciència generals.
- Comentaris inadequats i manca de control emocional.
Si l’infant presenta diversos símptomes associats i sospitem de possible TDAH caldrà posar-se en contacte amb els agents adequats per tal de començar un procés de diagnòstic. Haureu d’explicar, en tot moment, la problemàtica a las famílies i oferir-los tota la vostra ajuda i col·laboració per tractar i acollir a l’alumne, en cas que sigui diagnosticat de TDAH, perquè s’integri al màxim en la dinàmica de l’aula, tot atenent la seva diversitat.
Debat obert: un excés de diagnòstics?
En els últims anys, els diagnòstics de TDAH en infants s’han incrementat de manera sorprenent. Tant és així que les autoritats sanitàries nord-americanes han alertat de l’excés de nous diagnòstics en menors de 4 a 17 anys. En aquest país, els casos han augmentat un 53%. A Espanya el percentatge és baix, però hi ha experts que creuen que el nivell de diagnòstic encara és molt reduït.
L’estudi proporcionat per les autoritats nord-americanes ens parla d’un increment motivat per la publicitat positiva dels medicaments per part de les farmacèutiques (cal tenir en compte que els nens amb TDAH són tractats amb medicaments estimulants i també amb teràpia). Fa poc, el doctor Jerome Groopman, professor de medicina a la Universitat de Harvard, parlava a The New York Times de certa coacció als metges, en l’actualitat, per definir si el comportament dels nens és anormal o no, en lloc de pensar primer si es tracta d’actituds pròpies de la infància.