La metodologia Montessori és un model educatiu que centra l’aprenentatge en el nen i situa al docent com a observador. És mitjançant l’observació que l’educador pot d’adaptar l’entorn i ajustar-lo al nivell de desenvolupament de l’infant.
Maria Montessori (1870 – 1952) va ser una educadora, pedagoga, científica, metge, psiquiatra, filòsofa, antropòloga, biòloga i psicòloga italiana. El mètode, descrit a la seva obra, encara s’aplica avui, amb l’objectiu de dotar a l’infant de la capacitat d’observar i investigar el seu entorn d’una manera espontània, tot relacionant els coneixements amb les experiències.
Aquests són els cinc principis bàsics de la metodologia Montessori:
RESPECTE PER ALS INFANTS
L’actitud del docent vers els infants ha de ser respectuosa, sabent que l’alumne és capaç de prendre decisions, descobrir i desenvolupar habilitats per si mateix. Aquesta actitud servirà per fomentar la seva autonomia, però també l’autoestima.
EL ROL DEL DOCENT / O L’ADULT
Lligada amb l’actitud de respecte cap als infants, Maria Montessori també parla de quin és el rol de l’adult en l’aprenentatge. Aquest ha d’actuar com a guia, acompanyant-lo d’una manera respectuosa i afectuosa. S’ha de posicionar, doncs, com a observador conscient i treballar per l’aprenentatge continu i el seu desenvolupament personal.
UN AMBIENT PREPARAT
L’ambient ha de ser organitzat i estar dissenyat per a l’infant, de manera que fomenti l’autoaprenentatge i el seu coneixement. L’ordre i la seguretat són indispensables, per tal que el nen pugui aprendre, moure’s i desenvolupar-se sense la supervisió o assistència permanent del docent.
LA MENT ABSORBENT
El primer període del desenvolupament humà és el més important. Els nens, deia Maria Montessori, són com una esponja: ho absorbeixen tot, amb la diferència que la capacitat del nen és il·limitada.
ELS PERÍODES SENSIBLES
Són aquells períodes durant els quals els nens poden adquirir habilitats o destreses amb molta més facilitat. És important que els docents les tinguin presents, per tal d’aprofitar tot el potencial de l’infant.
