La Sonia del compte @educaparaladiversidad ens apropa una mica més la realitat de les persones amb TEA i com facilitar la seva adaptació a les rutines dins l’aula.
Hola a tots i a totes!
En aquest article parlarem de pautes metodològiques per adaptar l’organització i la gestió de l’aula de l’alumnat amb TEA.Per començar, el primer que hem de respondre és en què consisteix el trastorn de l’espectre autista (TEA)? Els trastorns de l’espectre autista (TEA) són una diversitat funcional del desenvolupament que pot provocar problemes socials, comunicacionals i conductuals significatius. Algunes persones necessiten molta ajuda en la seva vida diària, mentre que altres en necessiten menys. Actualment no existeix una cura per als TEA. No obstant això, les investigacions mostren que els serveis de tractament d’intervenció primerenca poden millor el desenvolupament d’aquests nens i nenes.
Si poguéssim dir-li a una persona amb TEA que ens descrigui com és la seva diversitat funcional diria que tenim una condició que afecta la nostra manera de relacionar-nos amb el món, tenim característiques comunes, però també podem tindre trets particulars dins del nostre propi trastorn. El món pot ser un lloc molt sorollós i aclaparador per nosaltres, els temes que ens agraden ens provoquen una gran motivació, anticipar-nos ens dóna seguretat i estabilitat mantenint tot en ordre, els recursos visuals ens ajuden a entendre i comprendre les coses, evitem el contacte visual i volem estar sols. Mostrem dificultats a l’hora d’assenyalar objectes i mostrar interès per ells quan una altra persona ens ho assenyala. Tenim dificultat per comprendre els sentiments d’altres persones i per parlar dels nostres propis sentiments. Ens costa parlar i mantenir converses utilitzant gestos en lloc de paraules. Repetim accions una vegada i una altra i també perdem destreses que abans teníem, per exemple, deixant d’utilitzar paraules que ja havíem assolit. També mostrem moments d’irritació.
La majoria de pares i mares observen els primers senyals d’alerta des de l’any i mig en endavant.
Coneixent una mica més les característiques i necessitats que presenta l’alumnat amb TEA, ara podem pensar en com establir pautes metodològiques per adaptar l’organització i la gestió de l’aula amb els i les alumnes amb TEA. La part més important quan un nen o nena té TEA a l’aula és que tots i totes les seves companyes sàpiguen en què consisteix aquesta condició, com és la persona i que es creï un ambient de cooperació i suport. Aquesta és la part més important perquè entre tots i totes podem ajudar en allò que necessiti el/la company/a i normalitzar determinats comportaments. Per exemple, si el nen o nena amb TEA crida perquè ha sentit un soroll i es posa nerviós/a, els seus companys/es podran reconèixer que està nerviós/a a causa del soroll i intentaran no fer ells o elles sorolls i el calmaran.
És recomanable dividir la classe en ambients d’ESTRUCTURA FIXE, com per exemple en racons, ja que com hem dit, a aquesta mena d’alumnat li agrada l’anticipació i l’ordre proporcionant estabilitat i seguretat amb activitat quotidianes i odien els canvis. Haurem de MILLORAR LA SEVA MOTIVACIÓ. Les persones amb autisme tenen un repertori molt restringit d’interessos i poden executar una mateixa activitat una vegada i una altra, sense arribar a cansar-se d’aquesta. Per això és tan important conèixer els seus gustos i preferències per així oferir alguna cosa que els interessi. D’aquesta manera estarà molt més motivat o motivada per treballar a l’aula. Si el nen o nena sap quina és la xifra de fitxes per poder descansar o per rebre allò que tant li agrada, també estarà molt més tranquil o tranquil·la.
Ha d’haver-hi una ADAPTACIÓ DELS TEMPS amb activitats curtes per afavorir l’atenció, els recursos materials per comprendre el pas del temps amb rellotges adaptats o calendaris amb imatges, ja que com hem dit sobre els recursos visuals, són eines molt importants per ells i elles. Haurem de ser PACIENTS I PERSISTENTS, molt necessari en el temps. Pot ser una de les millors eines terapèutiques amb les quals ajuda al teu alumne. També hem de considerar que molts d’ells i elles presenten trastorn relacionat amb la son, augmentant així la probabilitat i freqüència d’enrabiades i problemes de conducta, per tant, en aquests moments hem de ser encara més conscients de la nostra paciència.
MATERIALS TEACCH. Les sigles TEACCH volen dir en castellà “Tractament i Educació de Nens amb Autisme i Problemes Associats de Comunicació”. Els recursos basats en la metodologia Teacch són materials manipulatius, molt atractius visualment i amb una gran càrrega de motivació per a la realització de qualsevol activitat, incloses les activitats curriculars. Com hem dit, és important que aquest alumnat treballi de manera molt estructurada.
SUPORTS VISUALS, OBJECTES REALS I FOTOGRAFIES. És un codi alternatiu al llenguatge oral. Per exemple, per acomplir les tasques, podem ensenyar les safates de les pintures o llapis al costat del pictograma. També es poden acompanyar de targetes en majúscules, minúscules o lletres d’impremta. Tots aquests suports visuals posseeixen l’inestimable avantatge d’estar present durant períodes molt prolongats de temps a diferència del que succeeix amb la informació subministrada per un canal auditiu, que ràpidament s’esvaeix i només està present durant un breu període de temps. Això permet que la persona amb autisme pugui recórrer als seus suports visuals tantes vegades com ho necessiti.
Si per exemple diem «A col·locar els materials», el nen o nena autista no farà cas de la indicació. Una situació com aquesta es pot resoldre amb relativa facilitat fent ús de suports visuals. Per tant, els i les autistes són aprenents visuals i la informació presentada per la ruta visual serà molt més assimilable per ells que la informació presentada per una ruta auditiva, amb independència de l’edat o de la comprensió verbal. Podem realitzar aparellament entre objectes reals i fotografies, pictogrames o paraules escrites com a manera de treballar la comprensió del nen o nena amb la seva realitat i que analitzem el seu grau de comprensió del món que ens rodeja.
TREBALLAR LA SEVA AUTONOMIA. Per fer-ho ens recolzarem en els suports visuals que hem esmentat abans a tall de recordatori permanent que els permeti gestionar-ho amb major autonomia. L’AGENDA VISUAL I L’HORARI INDIVIDUAL seran utilitzats per anticipar que s’ha de fer en cada moment i on, així evitarem nivells d’ansietat i frustració; el sistema de treball ha de ser rutinari, però flexible, així fomentem l’autonomia. Les tasques han de comportar un contingut visual a tall d’informació, una estructura simple i organitzada perquè els i les alumnes puguin dur a terme l’activitat sense major explicacions, a més de saber quan començar i quan acaba una activitat. Podem emfatitzar el moment més important del dia. Ha d’estar en un lloc accessible per al nen o la nena i a l’altura dels seus ulls, de manera que pugui consultar-la tantes vegades com vulgui.
De la mateixa manera, convé col·locar els marcadors visuals amb el nen o nena. Hem de denominar les activitats d’una en una segons les anem realitzant. Per exemple, si no podem sortir al pati perquè està plovent, li podem mostrar una imatge amb una ratlla al mig i una alternativa a aquesta imatge. A més, hem de saber que tenen dificultats per escollir entre diverses propostes. Els podem ensenyar un panell en el qual s’ofereixin aquestes opcions mitjançant suports visuals i que escullin la que més els vingui de gust. Per exemple, a l’hora de seleccionar una joguina o material a l’aula.
ALIMENTACIÓ. Com hem dit, aquests nens i nenes necessiten una estructuració fixa en els seus hàbits. A l’hora de moments com l’esmorzar, poden sentir rebuig a menjar en llocs diferents de la seva llar o a utilitzar estris que siguin diferents dels seus. També poden menjar de manera compulsiva. L’adult ha de mantenir una actitud de tranquil·litat i confiança. Hem esmentat anteriorment que el món pot ser un lloc molt sorollós i aclaparador per als nens i nenes, així doncs hem d’intentar trobar un lloc lliure de bullicis. Podem utilitzar suports visuals per col·locar a l’agenda. S’han de seguir de manera sistèmica i evitant canvis inesperats.
Podem observar altres reaccions a PORS IRRACIONALS que van apareixent i desapareixent durant el seu desenvolupament que poden provocar danys físics per al nen o nena o per a altres persones, que poden limitar o dificultar les rutines quotidianes, que es converteixin en un obstacle per a l’aprenentatge o generin malestar o angoixa intensa. Molts d’ells estan relacionades amb les seves experiències sensorials i el seu món perceptiu, ja que són hipersensibles al món que els envolta. Pot ser que els molestin coses com la llum, els sons o una carícia a la pell. Hem de tenir una aproximació progressiva, gradual i molt controlada a l’estímul que li provoca por, donar-li tranquil·litat i aguantar pacientment, i una vegada més, recolzar-se en els pictogrames.
TAMBÉ PODEN SER COMUNS CONDUCTE COM:
TIRAR OBJECTES A TERRA CONSTANTMENT, ja que els pot agradar el soroll que provoca en caure, mostrar enuig o frustració, reclamar atenció o simplement és un ritual i és la finalitat que ha trobat a l’ús d’aquest objecte convertint-lo en un joc.
PRESÈNCIA D’ENRABIADES DESPROPORCIONADES DAVANT ELS TEMPS D’ESPERA en moments com respectar la fila, quan ens parem a atendre a un altre company/a o quan repartim els materials o expliquem una activitat. Podem associar-ho a un estímul que ens resulti gratificant, com per exemple, posar una cançó que indiqui que s’ha d’esperar o donar-li un objecte juntament amb suports visuals
En el JOC, tal com hem dit al principi, els nens i nenes amb autisme eviten el contacte visual i volen estar sols, els costa la comunicació amb els altres i repeteixen accions una vegada darrere l’altra, la qual cosa farà que la seva preferència es trobarà sempre en els jocs en solitari amb escassos moments de jocs compartits amb la resta. Jugar permet a l’infant desenvolupar aspectes psíquics, físics i socials mentre experimenta les seves emocions i expressa els seus sentiments. És la manera en la qual el nen o nena coneix i expressa el seu món. Per tant, estimularem el joc en sessions diàries i aprofitarem altres moments espontanis per afavorir el joc social. Sabem que a l’aspecte de la comunicació i el llenguatge, el joc té un rol important i recordarem que aquests nens i nenes solen tenir dificultats en el llenguatge.
Per acabar, en aquest article diré que molts d’aquests nens i nenes també tenen problemes d’aprenentatge, mostren un retard en el llenguatge i la parla i un coeficient intel·lectual molt baix que els limita considerablement en la seva vida quotidiana.
Malgrat això, també hi ha persones diagnosticades amb un trastorn de l’espectre autista que tenen una intel·ligència superior a la mitjana o que arriben a superar els seus problemes de comunicació. Destaquem personalitat que es creuen que tenien autisme com el director de cinema Tim Burton, Ludwig Van Beethoven, Bill Gates, Amadeus Mozart, Michael Jackson, el director de cine Stanley Kubrick entre d’altres.
Per tant, “Tenir autisme no significa no ser humà, sinó diferent.” Jim Sinclair (1992). Desitjo que us hagi agradat molt l’article i us sigui d’utilitat.
Aquí teniu alguns enllaços d’interès:
Augmentativa: https://www.aumentativa.net. Actualment, el web compta amb més de 9.000 pictogrames, 34.000 paraules o grups de paraules, 10.000 fotografies, un total de 48 aplicacions multimèdia i un potent sistema automàtic de generació d’activitats i aplicacions.
ARASAAC: https://arasaac.org/materials/es/1580 Per mi, la pàgina més completa amb presentació i activitat per ajudar a comprendre als companys i companyes de classe i a altres infants sobre què és l’autisme, quines ajudes necessiten les persones amb autisme, com empatitzar amb ells i elles i com els podem ajudar en la seva vida diària.
Autora: Sonia Vegas
Altres articles que et poden interessar