Educiona’t!: «La creativitat és contagiosa. Passa-la». – Albert Einstein.
Són moltes les persones, per sort cada vegada menys, que encara continuen contemplant l’educació al marge del joc. Perquè jugar és jugar i aprendre és una altra cosa.
Al marge de tots els arguments i estudis científics, amb els quals podríem fer diversos articles sobre el tema, m’agradaria aportar-vos la meva humil experiència personal.
Sóc mestra i, com a bona interina, he passat per moltes escoles i maneres de treballar. En resum, per diferents maneres d’acompanyar l’aprenentatge. I faig un incís aquí, ja que considero l’educació com un procés d’acompanyament i d’aprenentatge mutu i constant.
Tanmateix, continua havent-hi gent que necessita veure que a casa seva li arriba una fitxa plena de lletres i il·lustracions predefinides on l’única finalitat per a l’infant és escriure la resposta en una línia i, com a molt, acolorir la il·lustració.
Partint d’aquesta premissa, perquè s’entengui el que vull dir, m’agradaria ensenyar-vos com vam treballar l’endevinalla la setmana passada. Abans, però, us faig una breu introducció. Vam aprofitar que estàvem descobrint els insectes, ja que ens els trobem a l’hort i al pati de l’escola, i els havíem pogut observar detingudament. Aquí m’agradaria fer un aclariment d’un punt bàsic: l’aprenentatge significatiu té un pes essencial en la nostra manera d’entendre l’educació.
Així doncs, a partir de l’aprenentatge significatiu i de l’observació directa, vam treballar diversos aspectes del currículum com ara les matemàtiques, amb continguts de mesura, quins són més grans/petits, llargs/curts, nombre de potes, formes, colors, etc. La lectoescriptura, on comencem oralment trobant els sons de la paraula, manipulativament trobem les lletres d’aquests sons, confegim el nom amb elles i, per últim, escrivim la paraula. Cerquem i llegim curiositats sobre l’insecte en qüestió, escrivim frases, i un llarg etcètera de continguts que podria seguir explicant.
Tot això en funció del nivell maduratiu de cada infant, és clar. El cas és que, com que tot aquest aprenentatge ha estat vivencial, les ganes de saber-ne més, de continuar aprenent, esdevenen de manera natural i amb una força màgica.
Una vegada feta tota aquesta feina prèvia, arriba, com bé us deia, el treball de l’endevinalla, on una de les propostes que es van trobar va ser la següent:
Endevina, endevinalla:
Si busques bé, trobaràs
quatre insectes amagats.
Aquesta proposta, en contrapartida de la típica fitxa a la qual estem acostumats a trobar-nos, i evidentment després d’haver fet un treball de lectoescriptura previ, per a ells i elles esdevé un joc. Un joc on han de trobar lletres amagades dintre d’una activitat que, a més a més, és sensorialment rica gràcies a les diferents textures i olors que ens ofereixen les plantetes en les quals estan amagades les lletres, ja que s’intenta que les propostes siguin el més globalitzades possible.
A banda d’això, són els i les protagonistes de les seves troballes, i això els omple d’alegria mentre se n’adonen del que van aconseguint per ells i elles mateixes.
Finalment, els donem l’opció, en aquest cas, de combinar-lo amb joc simbòlic gràcies als insectes de fusta que acompanyen la proposta.
En contemplar diferents ritmes d’aprenentatge, necessitats i inquietuds, ens podem trobar que n’hi ha que tenen una necessitat més simbòlica encara, la qual s’ha de respectar, ja que evolutivament no estan en el procés de la lectoescriptura en el qual estan d’altres que, directament, per una banda, van emocionats per trobar els noms dels quatre insectes amagats i, per altra banda, demanen un full per escriure el que han trobat o crear frases amb ells i dibuixar-los.
En resum, innovar és adaptar-se, respectar i acompanyar.
En el nostre cas, la gran majoria de les propostes amb les quals juguem/aprenem, estan dissenyades i pensades perquè es puguin adaptar als diferents nivells. I cada moment evolutiu farà que arribin a un punt o a un altre.
L’experiència m’ha fet entendre que forçar no serveix de res, i que respectar és indispensable per deixar ser.
En poques paraules, cadascú floreix al seu ritme, i acompanyar aquest procés és primordial.
Pel que fa a les propostes, no totes tenen una finalitat marcada, ja que part d’aquest florir del qual us parlo és donar pas a la llibertat i a la creativitat de l’infant.
Fomentar aquesta creativitat és un altre eix essencial de com entenem l’educació. Acompanyar des d’un vessant lliure, sense jutjar ni estereotipar. Per la qual cosa, i per seguir amb l’exemple de la proposta anterior, els infants tenen a la seva disposició diverses eines amb les quals poden complimentar-la, si volen. Des del joc simbòlic, tal com havia esmentat anteriorment, fins a dibuixar el que han trobat, amb diferents textures i materials: llapis, aquarel·les, ceres, pintures, etc.; amb diferents tècniques que hem anat coneixent, com ara el collage, estampació, etc. passant pel modelatge amb diversos materials, com ara plastilina, argila, etc.
Les possibilitats són infinites si la mirada és oberta. Dit d’una altra manera, si la mirada pretén fomentar la creativitat, la llibertat de triar nous camins i experimentar.
És a dir, es tracta de fomentar el pensament creatiu. De despertar-lo, en el cas dels adults, i d’esprémer-lo, en el cas dels infants. De transmetre el fet de no conformar-nos amb el que es dóna per fet que s’espera de nosaltres, sinó de contemplar el que tenim davant i veure les diverses opcions que se’ns presenten, ja que la creativitat requereix una mirada més profunda que parteix de la llibertat. I és per aquest motiu que esdevé tan important la nostra mirada i el nostre acompanyament com a docents i família.
D’aquí la importància de seguir formant-nos, de despertar el que tenim a dins nostre adormit. I, amb aquestes ulleres, gaudir ensenyant i aprenent. Sempre.