El Refugi dels Llibres: Per l’abril, lectures mil!

Per molts el dia 2 d’abril és un dia més de primavera, però per als amants de la literatura i dels llibres, especialment aquells que s’adrecen a infants i joves és un dia molt especial. Tal dia com avui de fa 216 anys, va néixer un dels autors més importants de la literatura infantil i juvenil (LIJ), Hans Christian Andersen, autor d’entre molts títols, de clàssics com El vestit nou de l’emperador o L’aneguet lleig. I us preguntareu: i què és el que fa que aquest dia sigui realment especial per a nosaltres? Doncs que des del 1967, coincidint amb aquesta data, se celebra el Dia internacional del Llibre Infantil i Juvenil, amb activitats, premis arreu del món, en escoles, biblioteques i llibreries, objectiu promoure els hàbits de lectura i l’amor pels llibres entre els infants i els joves de tot el món. Aquí a Catalunya, les activitats, les promou el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, el clijCAT¹. Per nosaltres, cada dia hauria de ser 2 d’abril  perquè la importància de la literatura a totes les edats és un fet innegable, per això. Us avisem ja d’entrada, que ens caldria un altre article sencer per donar-vos les mil i una raons per afirmar que la lectura és essencial però segur que ens quedaríem curtes!

De ben segur que ningú pot posar en dubte la importància que té la lectura en els infants i els joves, especialment en el seu desenvolupament, tant cognitiu com emocional, la lectura com a font de cultura els aporta una infinitat de beneficis. Com també és inqüestionable el paper clau de la família i l’escola en el procés d’assoliment del llenguatge i de lectura autònoma dels infants, un procés, sovint acompanyat per la biblioteca o la llibreria, espais on l’infant té contacte directe amb la literatura, tant oral com escrita. Si bé és cert que tots ells hi tenen diferents nivells d’implicació, són vitals per assentar els pilars dels futurs lectors. És important que en aquest procés, el lector pugui associar el moment de la lectura amb un estímul positiu, plaent i divertit, creant així un agradable ritual; que esdevingui el moment del dia en què pugueu compartir una estona de lectura, en un raconet de la casa preparat especialment per a l’ocasió. Si el que busquem és, doncs, que la lectura sigui un moment emocionant i ple de curiositat (viscut tant en solitari com acompanyat), l’escriptor Daniel Pennac citava a la seva obra Com una novel·la (Empúries -1993) “el verb llegir no admet l’imperatiu” i per tant, el que hem de fer és presentar-lo com un moment especial i esperat, però que sorgeixi sense forçar, sense presses, el millor moment del dia.  

Arribats a aquest punt, una de les preguntes que més es plantegen les famílies és: Quan cal començar?

I és que la resposta és clara. Comencem a interaccionar amb l’infant en el moment en que sabem que existeix, ja quan és al ventre de la mare. Per tant, és en aquell moment que nosaltres l’estem apropant ja al nostre llenguatge i a la nostra cultura. És per això que volem donar especial importància a llegir (referint-nos al contacte amb els llibres) abans de saber llegir com a punt clau per afrontar un procés d’aprenentatge de la lectura exitós. En un primer moment, quan l’infant neix, no ens entén, però poc a poc aprendrà a desxifrar oralment tot allò que li diem i començarà a interaccionar amb els adults més propers. És per aquest motiu que cal donar molta importància al fet de parlar, cantar i jugar amb l’infant per crear en ell una base on poder després construir un aprenentatge del llenguatge escrit. Quan l’infant ja té uns mesos, li agrada començar a provar amb la seva veu (balbucejos) i és llavors el moment en que gaudirà dels jocs de falda, moixaines i cantarelles que podrem acompanyar de petits llibres de roba o de cartró dur que permetran als infants experimentar i explorar. A partir de l’any més o menys, els podem oferir llibre en els que comencin a identificar personatges o accions quotidianes (imatgiaris), sense deixar de donar importància encara a contes cantats, poètics i rimats que segueixin també jugant amb les paraules. (Col·lecció del bressol a la lluna, col·lecció Ballmanetes, Deu pometes té el pomer,…) En aquesta etapa, us proposem també acostar-los a llibre amb solapes per obrir i tancar, llibres on puguin aparèixer i desaparèixer, treure i posar,…La lectura en veu alta de les primeres històries permetrà a l’infant escoltar i interaccionar amb l’adult que li explica la història. A partir de la seva pròpia identificació, la criatura podrà anar entenent la història i identificant els personatges que hi surten. Si el llibre que expliquem és més fràgil, no passa res si l’adult el manipula donant-li així un altre valor. Més ric serà el seu aprenentatge com més varietat d’històries i formats li posem a l’abast.

Arribats a aquest punt, una de les preguntes que més es plantegen les famílies és: Quan cal començar?

I és que la resposta és clara. Comencem a interaccionar amb l’infant en el moment en que sabem que existeix, ja quan és al ventre de la mare. Per tant, és en aquell moment que nosaltres l’estem apropant ja al nostre llenguatge i a la nostra cultura. És per això que volem donar especial importància a llegir (referint-nos al contacte amb els llibres) abans de saber llegir com a punt clau per afrontar un procés d’aprenentatge de la lectura exitós. En un primer moment, quan l’infant neix, no ens entén, però poc a poc aprendrà a desxifrar oralment tot allò que li diem i començarà a interaccionar amb els adults més propers. És per aquest motiu que cal donar molta importància al fet de parlar, cantar i jugar amb l’infant per crear en ell una base on poder després construir un aprenentatge del llenguatge escrit. Quan l’infant ja té uns mesos, li agrada començar a provar amb la seva veu (balbucejos) i és llavors el moment en que gaudirà dels jocs de falda, moixaines i cantarelles que podrem acompanyar de petits llibres de roba o de cartró dur que permetran als infants experimentar i explorar. A partir de l’any més o menys, els podem oferir llibre en els que comencin a identificar personatges o accions quotidianes (imatgiaris), sense deixar de donar importància encara a contes cantats, poètics i rimats que segueixin també jugant amb les paraules. (Col·lecció del bressol a la lluna, col·lecció Ballmanetes, Deu pometes té el pomer,…) En aquesta etapa, us proposem també acostar-los a llibre amb solapes per obrir i tancar, llibres on puguin aparèixer i desaparèixer, treure i posar,…La lectura en veu alta de les primeres històries permetrà a l’infant escoltar i interaccionar amb l’adult que li explica la història. A partir de la seva pròpia identificació, la criatura podrà anar entenent la història i identificant els personatges que hi surten. Si el llibre que expliquem és més fràgil, no passa res si l’adult el manipula donant-li així un altre valor. Més ric serà el seu aprenentatge com més varietat d’històries i formats li posem a l’abast.

A partir dels 4 o 5 anys, trobem un interès el llenguatge escrit, identifiquen les primeres lletres i van construint significat a les paraules que llegeixen. Podem dedicar estones a la lectura compartida en veu alta, en silenci o d’altres a la lectura en paral·lel (adult i infant llegeixen cadascú el seu llibre). Tot i aquesta etapa és quan comencen a llegir, no hem de deixar d’oferir també llibres sense mots, on cal que ells vagin desxifrant la història a partir de les imatges. (La ola, Sota les onades, El libro del verano, Monky,  Adivina quién hace qué. Un paseo invisible) En aquesta etapa, els nens i nenes, es fan preguntes i els agrada descobrir coses, els llibres que responen aquestes curiositats  seran claus, llibres interactius o pop-ups (Un goril·la, Els volcans, Fauna pop-up,…). També els agradaran els llibres que hi passa algun conflicte, els quals poden ser emocionants per ells (Allà on viuen els monstres, Anem a caçar un os, Shhh…tenim un pla, Sopa de carbassa,…)

Més enllà dels 6 anys, el nen o la nena necessitarà menys suport de l’adult a l’hora de llegir, tot i que la família i l’escola seran la clau per anar concretant les habilitats lectores. Més que ensenyar a llegir amb una utilitat pràctica concreta (que és evident que la té), caldria tenir en compte que la seva principal utilitat és que constitueix una font de satisfacció personal.

En cada una d’aquestes etapes per les quals va transitant l’infant, cal que mirem el llibre com a objecte, i li donem un valor, no només a la història que ens explica sinó també a les seves il·lustracions, a la seva portada, a les seves guardes, al tacte i l’olor de les seves pàgines, en definitiva, a tot allò que forma part del llibre.

A partir dels 8 anys aproximadament, els infants i joves  es mostren curiosos, impacients, independents i sobretot, tecnològics. És recomanable que els puguem oferir llibres on ells i elles s’hi sentin representats d’alguna manera, històries que els puguin transportar a noves realitats, a viure aventures i a posar-se a la pell dels protagonistes. Hem de tenir present i “abraçar” el món digital. Cal acompanyar-los igual que compartim amb ells els llibres en format paper. Pactar i arribar a acords sobre el seu ús serà clau per un bon desenvolupament de les noves tecnologies. Dins del món digital, farem referència a algunes de les propostes que podeu compartir i suggerir (Booktubers, clubs de lectura digital, blogs, webs o pàgines d’Instagram dedicades a recomanacions literàries, llibres electrònics o booktrailers entre d’altres). Tal com diu Joan Portell, especialista en Literatura Infantil i Juvenil “l’objecte en sí no és el culpable, sinó l’ús que se’n fa”.

Si amb tot el que us hem explicat fins ara encara no creieu que la lectura té molta importància en el nostre desenvolupament, us hem preparat una llista de motius que pensem que us acabaran de convèncer del tot. No volíem caure en les típiques llistes, perquè ens impossible donar-vos tan sols X motius pels quals us animem a llegir, però ens hem aventurat a escriure un decàleg (i una mica més).

Decàleg (i una mica més) sobre la importància de la lectura

1. Llegir i crear històries afavoreix la creativitat, la memòria i la concentració. Però també que ens les expliquin i escoltar-les atentament. 

2. La lectura fomenta les habilitats com l’empatia, és a dir, posar-se al lloc de l’altre. Especialment si el lector es pot posar al lloc del protagonista descobrirà emocions i valors presents en molts contes.La lectura pot ser un mètode per treballar problemes personals, temes tabú o algunes pors comunes entre els infants (p. ex. la foscor o la mort). Una bona eina per treballar a classe i a casa.

3. La lectura és l’eina per adquirir coneixements en totes les etapes de la vida.Sovint, tenir un bon hàbit lector és sinònim d’un bon rendiment acadèmic.

4. Mitjançant la lectura els infants adquireixen un esperit crític i reflexiu, per conèixer el món que els envolta i a ells mateixos, també en relació amb els altres.

5. Llegir ens permet comunicar-nos, expressar-nos i interactuar amb els nostres companys, família o qualsevol altra persona.

6. Reivindiquem la lectura com a un acte de plaer, simplement: sofà, manta i llibre. 

Sense pensar en res més. La lectura és felicitat. Si teniu un espai a casa, que sigui acollidor i que convidi a estar-s’hi, llegiran més a gust; i no tingueu pressa, la lectura s’ha d’assaborir amb temps.

7. Llegir ens ajuda a practicar la comprensió lectora i millorar-la. No és el mateix llegir, solament, que llegir i entendre. No és el mateix llegir molt, que llegir bé.

8. A nivell familiar i emocional, les estones de lectura compartida permeten crear i reforçar un vincle emocional adult – infant.  

9. La lectura millora l’ortografia i amplia el vocabulari. D’una banda, com més llegim més interioritzarem l’ortografia i la manera com s’escriuen les paraules. De l’altra, trobarem 

constantment paraules noves que voldrem conèixer.

10. Llegir és una activitat activa i d’atenció plena, just el contrari d’activitats com mirar la tele en què deixem el cervell en stand by. Per tant, ens ajudarà a incrementar l’aprenentatge actiu tot fomentant l’autonomia

11. Els llibres ens fan sentir acompanyats. Viurem mil i una vides i moltes aventures. Viatjarem per indrets llunyans, paradisos o coves subterrànies. Si sou aventurers, serà la vostra millor aventura.

Per acabar, us proposem activitats per gaudir d’aquest dia i esperem haver-vos engrescat a llegir amb els vostres infants. Depèn de nosaltres que cada dia sigui 2 d’abril! Si us agrada dibuixar, us podeu dibuixar llegint, o dibuixar el vostre llibre preferit! Si encara no teniu un espai de lectura a casa és el dia per buscar-lo i decorar-lo al vostre gust. O bé, si teniu una llibreria o biblioteca a prop, segur que hi fan moltes activitats! 

BIBLIOGRAFIA

Portell Rifà, Joan. Llegim?: com fer lectors entusiastes. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2017. 157 p. (Créixer; 5). ISBN 978-84-9883-926-5

GIRBÉS, Joan Carles (2008): Guia pràctica per a fer fills lectors. Alzira (València): Edicions Bromera 

JOVER, Guadalupe (2007): Un món per llegir. Educació, adolescents i literatura. Barcelona: Rosa Sensat

AGUADO, G i Ripoll, J. (2014) Enseñar a leer. Cómo hacer lectores competentes. Madrid: EOS 

Fons, M. (1999) Llegir i escriure per viure. Barcelona: La Galera

CORRERO, C i Real, N. (2017): La literatura a l’educació infantil. Barcelona: Rosa Sensat

PENNAC, Daniel (2006): Como una novela. Alfaguara.