Estimar-nos no és fàcil. Els condicionants socials insisteixen en un missatge pervers; has de ser més prima, més alta, més guapa… En definitiva, has de tenir un cos diferent del que tens! Arribem a aquest punt i ens avergonyim i també ens amaguem i acabem amb una frustració que ens aboca a la necessitat imperiosa de voler canviar. I així TOTA la vida*.
Podem viure perquè tenim un cos. Una màquina gairebé perfecta que ens permet sentir, riure, plorar, parir i fins i tot llepar-nos el colze (sí, hi ha gent que ho aconsegueix!) Amb el pas dels anys, i amb cada nova circumstància, el nostre cos canvia. El pas inexorable del temps, un accident, un embaràs, una malaltia…, hi ha mil coses que afecten la nostra imatge i si ens rendim a les exigències externes, mai ens estimarem.
Les persones adultes hem de fer un exercici per desaprendre idees enquistades. Però més enllà d’aquest exercici conscient que de ben segur ja estem fent moltes de nosaltres, cal pensar en la canalla per tal d’allunyar-la d’aquelles conductes apreses que tant de mal ens han fet. Com ho fem?
Com a mare d’una nena de tres anys i editora de Namaka, una revista adreçada a personetes de 6 a 11 anys, tinc dos conceptes molt clars: visibilització i respecte. D’acord amb aquests conceptes hem editat la que potser és la millor revista que hem fet fins ara. Ho és perquè hem decidit mullar-nos molt més amb temes que són controvertits, difícils d’explicar o perquè són temes tabú. La Namaka núm. 28 va de cossos tan magnífics com el teu, que t’ajuda a viure moments extraordinaris!
Visibilització. Allò que no es mostra no existeix. Per això la portada d’aquesta revista està plena de cossos, tots són diferents, únics i magnífics. Passeja per la portada (i per la resta de la publicació, és clar!) i observa. Només mostrant allò que som, els infants s’allunyaran de belleses estereotipades. La portada de la revista és plena de cossos diferents, molt diferents. Aquesta il·lustració és un reflex preciós de les persones que donen forma a la societat.
Respecte. En aquest punt cal aturar-nos i analitzar de quina manera ens dirigim a les altres persones i a nosaltres mateixes. De ben segur que trobarem mirades que jutgen, comentaris que sentencien. «Estaves més guapa quan estaves més grassoneta», «T’hauries d’aprimar una mica per una qüestió de salut», etc. Detectar aquests comentaris, qüestionar-los i eliminar-los del nostre discurs ajudarà a la canalla a viure en un ambient respectuós.
Amb aquesta revista, que hem editat amb l’ajuda de les expertes de Lactapp (que per cert estimem moltíssim perquè són dones amb una gran empenta i amb uns coneixements increïbles), hem volgut parlar de temes que us preocupen com a pares, mares i docents i que sovint costa transmetre als infants; respecte, gènere, consentiment, transexualitat, embaràs, fecundació, complexos… En definitiva, mil i un temes que tenen a veure amb el cos.
Per a nosaltres ha estat tot un desafiament. Hem hagut de desaprendre, d’expressar-nos amb molta exactitud (sense embuts), d’estudiar, d’intercanviar opinions entre la gent de tot l’equip… Ha estat un procés molt enriquidor i divertit! Ara us toca a vosaltres. Compartiu la revista amb la canalla. Gaudiu i apreneu i sobretot expliqueu-nos què us ha semblat!
*Val la pena recordar que la nostra esperança de vida ronda els vuitanta anys. Val la pena llegir aquesta frase posant èmfasi en la paraula esperança.