Hi ha teòrics que s’han ocupat i preocupat de classificar els tipus de mestres. Si bé els nostres alumnes segur que tenen la seva pròpia, de classificació, nosaltres hem decidit fixar-nos en la que va ver la pedagoga, periodista i escriptora brasilera Alaíde Lisboa de Oliveira l’any 1935. Segur que la trobeu plenament actual.
El/La brillant. És com una estrella invitada. Està més preocupat de lluir-se que del progrés dels seus alumnes.
L’escrupolós/a. El limita la seva visió minuciosa de les coses. Mira amb lupa els reglaments i la lletra petita de tot.
El/La professional bàsic/a. El seu objectiu és econòmic. Arriba, fa classe i se’n va. No li demaneu res més.
L’eufòric/a. Si fos per ell, tots els alumnes tindrien matrícula d’honor. Des del seu prisma, tots progressen favorablement.
El/La displicent. No està gust amb res. Potser per això sempre arriba pels pèls a l’hora de fer les avaluacions.
El/La depressiu/va. Sembla que tingui una lupa, però només per veure les coses en negatiu. Li costa trobar allò que hi ha de bo en els seus alumnes.
El/La poeta. Viu a bord de la fantasia, així que li resulta difícil tocar de peus a terra en el sistema on està posat i en la realitat dels seus alumnes.
El/La desconfiat/da. No calen gaires explicacions. En totes les manifestacions dels seus alumnes i companys hi troba algun tipus d’atac o al·lusió personal.
L’absorbent. Tots n’hem tingut algun. Els professors absorbents embolcallen als seus alumnes, els sorprenen i els condueixen en l’aprenentatge a través de la fascinació.
El/La suggestiu/va. Qui no voldria ser-ho? És un mestre ideal, capaç de transmetre els seus ideals i d’emocionar-se quan els alumnes se superen i ho fan bé. No té por que li facin ombra: és qui fa més fàcil el camí, amb franquesa i honestedat.
El/La teòric/a. Pot ser fred en les seves relacions amb els alumnes, però viu per la cultura i la ciència i ho sap transmetre.
El/La pràctic/a. El seu objectiu és arribar als resultats marcats amb el mínim esforç, sense importar quin sigui el mètode.
L’esteta. Té una concepció quasi ideal de la feina de docent. La formació dels alumnes és art pur i sap infondre ànims, copsant la personalitat dels seus alumnes.
El/La social. És capaç de convertir el grup d’alumnes en una família i ho fa gràcies al seu caràcter comprensiu i pacient. Té molta vocació i és, per damunt de tot, molt positiu.
L’autoritari/a. Aplica una disciplina severa i el cert és que la seva més gran preocupació és la d’imposar-se. Més que no pas educar.
El/La religiós/a. Educa amb cura i seriosament, amb la voluntat de formar les ànimes dels seus alumnes. La bondat i el bé són els seus motors.