Projecte científic
Quina diferència hi ha entre un producte ecològic i un que no ho és?
A l'aula de primària
La societat evoluciona i cada vegada més com a docents hem de preparar els/les nostres alumnes per donar respostes innovadores en una societat canviant i en evolució constant.
Si l’objectiu és afavorir que l’aprenentatge escolar sigui útil per a formar ciutadans i ciutadanes crítics, amb opinió pròpia, autònoms i que siguin capaços de resoldre els nous reptes en cooperació amb els altres, el model que presenta els aprenentatges de manera fragmentada per disciplines s’ha de revisar i s’ha de tendir cap a enfocaments globalitzats.
En aquest article explico algunes idees i propostes que pretenen ajudar els equips docents que veuen necessari treballar de manera interdisciplinària i globalitzada per afavorir l’aprenentatge competencial dels seus alumnes.
- Quina és la motivació del projecte (el tema principal, el fil conductor, la pregunta-guia…)?
- Fins a quin punt té relació amb el títol del projecte?
- Com passem del plantejament de continguts per al projecte al seu plantejament problematitzat?
- Quines són les preguntes (reptes, problemes…) que guien el projecte?
- Com les plantegem (motivació)?
- Fins a quin punt incorporem els interessos dels alumnes? Com ho fem? Quin protagonisme tenen els alumnes en el plantejament de qüestions?
Us presento un projecte que vaig dur a un Congrés de Ciències per poder treballar a una aula de primària:
Quina diferència hi ha entre un producte ecològic i un que no ho és?
Punt de partida
Se li ensenya a l’alumnat cartells on surt la paraula «BIO» per tal de fer preguntes i què vol dir exactament la paraula «BIO». Així comença el procés d’investigació que portarà a descobrir més coses sobre el menjar ecològic.
Al principi sorgeixen molts dubtes:
- Quina diferència hi ha entre un producte ECO i un convencional?
- Tots els supermercats tenen productes ecològics?
- Com es fan per ser ecològics?
I moltes altres preguntes que poden anar sorgint.
La investigació
El primer que es fa és una visita al mercat del barri o del poble per comprar productes ecològics i així començar la investigació. En aquest moment s’adonen que no poden comprar productes ecològics a tot arreu, ja que hi ha botigues que no en tenen.
Es compra maduixes, pomes, taronges… per poder comparar-les i veure’n les diferències amb les altres. En aquest moment es pot veure la primera diferència entre els dos tipus d’aliments.
Els productes ecològics són més cars perquè el seu cost de producció és més elevat a causa del seu cultiu, collita, transport i emmagatzematge.
També es pot observar que les botigues on es troben aquests productes tenen un certificat específic col·laborador amb productes ecològics. Un altre dia es pot visitar un hort o hort urbà per obtenir més informació sobre aquests productes.
Els productes que es compren s’han d’observar, tocar, tastar i olorar per tal de veure les diferències entre uns i altres.
Es fa una recollida de dades en una graella per poder extreure’n les conclusions. Les diferències són:
- Els productes ecològics acostumen a ser més petits, tenen més gust i olor, però no són tan atractius a la vista.
- Hi ha més llavors i són més petites.
- La taronja ECO té la polpa sucosa i una escorça més fina.
Quan se’n va al mercat poden veure un cartell on diu: «Pomes sense ceres afegides». Es farà un experiment de rascar aquestes ceres i fer un debat d’on podrien provenir.
Finalment, es descobreix que és cera d’abella o carnauba (que s’obté de la fulla de palma Copernicia prunifera, procedent de l’Amèrica del Sud) i que no és perjudicial per a la salut sinó que s’utilitza com a factor estètic i per protegir la poma d’agents externs.
Per continuar amb la recerca de les diferències evidents es germina un moniato ecològic i un convencional. S’observa que surten les primeres arrels al moniato ecològic i no a l’altre, ja que aquest podria estar tractat per impedir la seva germinació.
Per últim s’analitza què passa si es deixa descompondre unes maduixes. En aquest cas la maduixa convencional es descompon abans que l’ecològica i es reflexiona que és pels productes químics afegits al sòl (per combatre les plagues), pel fet que destrueixen gran part de l’activitat microbiana que ajuda al fet que les arrels de la planta absorbeixin minerals i aigua de la terra.
Conclusions
Gràcies a la recerca d’informació i als experiments realitzats, s’arriba a les següents conclusions:
- No tots els establiments venen productes ecològics i el seu preu és més elevat.
- Els productes ecològics necessiten una acreditació on es compleixin unes norme específiques pel tractament del substrat sense productes químics.
- S’utilitzen mètodes alternatius sostenibles pel control de plagues i malalties dels cultius com per exemple sembrar plantes aromàtiques o amb flors.
- Hi ha diferències físiques respecte a la forma, gust i olor.
- El producte ecològic germina més ràpidament, però es descompon més lentament.
Reflexió
Aquest és un projecte sense final, ja que es podria continuar investigant amb altres aliments i productes ecològics. El més important d’aquesta activitat científica és compartir els dubtes, a través de diàlegs i petites converses, donant respostes i creant noves preguntes.
Iris Batallé (@pizarradecolores)
Mestra de primaria i infatil per vocació i professió amb coneixements de logopedia, atenció a la diversitat i treball per projectes.