Poemes preciosos per compartir

En el Dia Mundial de la Poesia, porta d’entrada a la primavera, volem compartir amb vosaltres cinc poemes preciosos, per recitar alhora amb els nens i nenes a l’aula. ¡Feliç Dia Mundial de la Poesia i benvinguda Primavera!

BON DIA, POESIA!

somdocents-poesia

ENTREACTE

Homenatge a Pompeu Fabra

Els mots corren a canviar-se

de vestit. Baixen els telons, i les bambolines

vénen de nou damunt els bastidors.

Els subjectes, els verbs i els adverbis,

ja vestits d’altra manera, tornen

a escena. Resta un grup

d’adjectius mirant pel

forat del teló.

El poema següent ara començarà.

       Joan Brossa

Cançons de paper fi

m’omplen la sàrria

i em foraden el fons

de la butxaca.

Mireu quin caramull

de llunes blanques!

Duc llunes i cançons

per arracades.

         Maria Mercè Marçal

EL CARGOL

-Tinc banyes que no fereixen,  

menjo tant de verd com puc  

i, com una joia viva,  

porto un estoig al damunt.

Temo sabates distretes  

i peus feixucs o ferrats  

que sabrien esclafar-me  

damunt la pols o l’herbam.

I quan sento criatures  

que a la voreta o de lluny  

canten un: -Cargol, treu banya!-  

mig em moro de poruc.  

Josep Carner

CANÇÓ DEL CONDUCTOR DE NÚVOLS

Jo condueixo un núvol blanc

per un passeig de Mataró.

(Passo els semàfors en vermell

i els vianants no em tenen por).

I també guio un núvol blau

per un camí de Salomó.

(Travesso l’arc de santmartí

que només és un pont d’olor).

I condueixo un núvol clar

per un bosquet de Bescanó.

(M’amago rere un romaní

i espero el riu en un turó).

I també meno un núvol verd

per una costa de Molló.

(Espio el món de d’un roquer

i el trobo massa poc rodó).

Jo condueixo un núvol ros

per un carrer de la tardor.

(Quan les ciutats m’obliden, ploc,

i perdo el nom a l’horitzó).

PRIMAVERA

Heus ací:

Una oreneta,

la primera,

ha arribat al poble.

I l’home que treballa al camp,

i la noia que passa pel pont,

i el vell que seu en un marge, fora vila,

i fins aquells que en l’estretor de les fàbriques

tenen la sort de veure una mica de cel

han sabut la notícia.

L’oreneta ha volat,

una mica indecisa,

ran mateix de l’aigua del riu,

s’ha enfilat pont amunt,

ha travessat, xisclant, la plaça

i s’ha perdut pels carrers en silenci.

I la mestressa que torna de comprar

ho ha dit als vailets de l’escola,

i aquests, a les dones que renten al safareig públic,

i elles ho han cridat

a l’home que empeny un carretó pel carrer,

i l’home ho ha repetit qui sap les vegades

i n’ha fet una cançó

al ritme feixuc de la roda.

Heus ací el que diu:

La primavera ha arribat al poble.

Miquel Martí i Pol

Comentaris: