Dia Universal de la Infància: Com gaudir d’una infància feliç

I per què va ser tan important aquesta fita? Doncs perquè des d’aleshores, la infància va ser considerada un subjecte de ple dret, en lloc d’un objecte de protecció. Lamentablement, la Convenció sobre els Drets del Nen és insuficient, pel sol fet que en molts països els drets dels nens no estan garantits. Cal, doncs, aportar el nostre gra de sorra i treballar per conscienciar als nostres infants i adults sobre la importància de lluitar per la consolidació real dels drets de tots els nens i nenes del món.

Avui, a més, ens hem proposat oferir-vos algunes claus que com a pares, avis o  docents podem posar en pràctica per gaudir d’una infància feliç amb els nens.

1. Amor incondicional. Demostra-li. Tantes vegades com sigui necessari. Les paraules són importants, però també ho són les carícies, les abraçades, els somriures, les pessigolles, les mirades, els jocs compartits…

2.  
3. Dedica-li temps. Estem atrafegats, tenim molta feina i mil tasques per fer, sí. Però cal dedicar temps als infants, procurar que tinguin temps lliure i gaudir de les petites coses de la vida. Potser un passeig per la natura? Potser contemplar els estels?

3. Estimula el seu aprenentatge. Anima’l a aprendre, a llegir i fes-ho tu també. Els infants s’emmirallen en els adults, que són els seus referents. Escolta els seus gustos, observa les seves habilitats… fomenta les seves passions!

4. Ajuda’l a crear i cuidar les relacions. Amb els pares, és clar, però també amb els seus germans, avis, tiets, amics… Cal que aprengui a compartir, a ser empàtics i a conviure amb les persones que l’acompanyaran tota la vida.

5. Cuida la seva salut. Tingues cura de la seva salut física i psíquica, fomentant els bons hàbits, un son i una alimentació saludables. Són indispensables per créixer sans ara i per comptar amb una bona salut en el futur.

6. Escolteu les emocions. Aprendre a reconèixer i gestionar les emocions és important, tant per als adults com per als infants. Cal, però, escoltar-nos, escoltar-lo i ajudar-lo a comprendre què passa en el seu cap i en el seu cor quan se sent trist, quan s’enfada, quan està content o quan té por.

7. Deixa’l ser un infant. Dóna-li temps i espai per ser un infant. No el facis partícip dels problemes dels adults, però aprèn a trobar l’equilibri, per tal de no amagar-li les coses importants que succeeixen a casa, en el seu entorn o al món.