Enticada2.0
L’altre dia, anant al cotxe amb mon pare, vam sentir una cançó que li recordava als seus anys de joventut. La cantava amb eufòria, però, després de donar-li moltes voltes, no va poder recordar el nom del cantant. En un acte instintiu, com tantes altres vegades, vaig treure el meu mòbil i vaig posar al cercador un tros de la lletra. En dècimes de segon, em va sortir el nom de l’autor: Joan Manel Serrat.
Mon pare em va mirar amb cara d’incertesa i em va dir que com ho podia haver trobat jo abans a Internet que ell al seu cap, tractant-se d’un dels seus cantants favorits.
En aquell precís moment em vaig adonar com havia canviat la nostra societat en només una generació gràcies a Internet.
Molts de vosaltres, sobretot els que porteu més anys al món educatiu, haureu viscut en primera persona els grans canvis que ha patit l’educació i l’escola des que es va començar a utilitzar Internet. Abans, per trobar informació sobre l’antic Egipte, havies de passar-te hores mirant i remirant llibres i enciclopèdies a la biblioteca. Hi ha qui, en el millor dels casos, en tenia una a casa que els seus pares, amb molt d’esforç, havien comprat a terminis. A les tardes se solia convidar als amics a casa per fer els treballs de l’escola i s’aprofitava per berenar plegats.
En canvi ara, si demanem als nostres alumnes que facin un treball en grup sobre l’antic Egipte, quedaran a les 18 h de la tarda pel «Meet», obriran un «Drive» i es repartiran la feina (això si tot va bé i no parteixen peres abans). Cadascú copiarà i enganxarà un paràgraf sencer de la Viquipèdia i ens portaran un text sense filtres: copiar, enganxar i imprimir. I és aquí on, com a mestres, hem d’incidir.
Ser competent digital no significa ser el primer a trobar en quin any va morir Napoleó a Internet. Ser competent digital no significa saber copiar i enganxar textos de la Viquipèdia a tort i a dret. Ser competent digital no és ser capaç de jugar al Fortnite i quedar primer. Ser competent digital és molt més que tot això i, en aquest sentit, l’escola hi juga un paper molt important. Internet ha arribat per quedar-s’hi i tenim dues opcions: o mirar cap a un altre cantó i fer com que tot això no existeix, o educar als nostres alumnes perquè esdevinguin persones competents, crítiques i sobretot, responsables.
Com bé sabreu Internet té molts avantatges. En primer lloc, i una de les coses més importants, permet una comunicació pràcticament immediata. Quantes vegades heu escrit una nota a l’agenda esperant el carnet de vacunes o l’autorització per la sortida de la setmana vinent i no heu obtingut resposta? Suposo que ho viureu cada dia, si no és per una cosa, serà per una altra. Una bona comunicació amb les famílies resulta indispensable per ajudar, cobrir i entendre les necessitats que tenen els infants i, en aquest sentit, Internet ens pot fer la vida més fàcil.
D’altra banda, m’agradaria posar-vos alguns exemples en què les TIC poden donar un valor afegit a la nostra pràctica docent: Per presentar la informació de diferents maneres perquè tots els nostres alumnes puguin aprendre independentment de quines siguin les seves capacitats; per donar suport als processos de cerca d’informació i ajudar a l’alumnat a dissociar la informació útil de la qual no n’és; per a crear entorns personals d’aprenentatge (entesos com les eines, aplicacions o webs que una persona utilitza per gestionar el seu propi aprenentatge) que ajudin als nostres alumnes a organitzar el seu estudi; per crear espais d’autoreflexió, com poden ser els portafolis digitals; i, per últim, per donar un feedback contingent i continuat.
Però a aprendre a ser competent digitalment no s’hi aprèn de la nit al dia i molt menys si no som “nadius digitals”, és a dir, si no hem nascut amb una Playstation 5 a sota el braç. Requereix molt esforç i de moltes hores de feina; de canvis estructurals i de funcionament; d’un gran canvi de mentalitat. Els efectes de les TIC no depenen, únicament, dels recursos dels quals disposem a les escoles, sinó també de les tasques que nosaltres com a mestres proposem als nostres alumnes. Per tant, és el docent el que ha de crear una pràctica educativa potent i posseir un coneixement tecnològic pedagògic, és a dir, del contingut a tractar, de les eines que s’utilitzen i de la metodologia que utilitza per a realitzar la seva pràctica.
Finalment, us voldria plantejar unes preguntes que espero que us facin reflexionar: Utilitzeu les TIC a la vostra escola i, més específicament, a la vostra aula? Si és així, l’ús que en feu d’elles facilita l’aprenentatge dels vostres alumnes? Milloren la qualitat de les vostres activitats o només les inseriu perquè s’han comprat tablets al centre i les hem d’utilitzar? En definitiva, els recursos TIC que utilitzeu afegeixen un valor real a les vostres sessions?
“Tenemos que preparar a los estudiantes para su futuro, no para nuestro pasado”.
Ian Jukes