La majoria d’experts coincideixen en la necessitat d’atendre específicament la diversitat de l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals. La detecció d’aquest tipus de perfils ha de comptar amb el suport del docent i del centre, així com de tots els professionals que participen i que són especialistes en la detecció de les anomenades “altes capacitats”. Es posible que un diagnòstic extern o el fet que les famílies actuïn per lliure i sense considerar l’opinió dels docents dificulti la integració de l’infant i repercuteixi negativament sobre el seu procés educatiu.
Dit això, com s’ha d’implicar el docent?
La nostra participació com a docents és fonamental com a membres del centre on treballem. Així doncs, cal que, davant la sospita d’un cas d’altes capacitats caldrà que estem preparats:
- Coneixent quines són les possibilitats que ofereix el nostre centre (sigui de primària o secundària) per atendre alumnes amb altes capacitats.
- Disposant de prou informació sobre com actuar a l’aula. Per tot això, caldrà que abans el centre hagi pres mesures organitzatives i en definitiva, estigui preparat per a la intervenció.
- Iniciant, si no s’ha fet abans, una proposta d’integració dins del marc d’una escola inclusiva, que compti amb mesures pràctiques i organitzatives per actuar d’acord amb les necessitats dels infants i les seves famílies.
Al centre hi ha un alumne amb altes capacitats, què fem?
Tenim un alumne amb altes capacitats. Si abans no havien estat detectades, caldrà posar-se a treballar en la confecció d’una política de centre per a la integració d’aquest alumne i de tots els que necessitin veure atesa la seva diversitat. El més adequat, doncs, serà posar-hi remei abans que ens hi trobem, amb tot un conjunt d’accions:
- Preparació del professorat. El centre ha d’elaborar un conjunt de propostes formatives (assessorament, xerrades, cursos) que us permetin aprendre més sobre les altes capacitats i sobre com intervenir a l’aula. Caldrà que treballeu conjuntament i que elaboreu programes de competències tenint en compte aquesta diversitat.
- Diagnòstic. Aprendre i comptar amb el suport dels professionals que poden ajudar-nos a detectar un cas d’altes capacitats.
- Organització i mesures. Per tal d’integrar al màxim aquests alumnes i afavorir un desenvolupament correcte a l’aula, caldrà posar en marxa diferents mesures organitzatives en l’àmbit del centre. Això pot incloure: un pla individual (inclusiu), agrupaments i grups flexibles, temporalització i autonomia, flexibilitat d’horaris, ampliació curricular, tutories…
I la família?
A l’hora de treballar amb la família, cal estar preparats per respostes molt diverses. A vegades són capaços d’atendre la situació del seu fill amb serenor, però altres vegades no és així i és el desconcert el que mana. Com a docents –i sempre dins el marc del centre– tenim l’obligació d’atendre i assessorar a les famílies perquè s’adonin que, si sabem conduir-ho bé, les altes capacitats no són un problema.
Dins de la proposta de Materials per a l’atenció a la diversitat del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya disposeu d’una guia per a mestres i professors que us ajudarà a conèixer de prop les característiques dels alumnes amb altes capacitats i que us aportarà eines d’observació per a la detecció, models d’avaluació psicopedagògica, pautes d’actuació, recursos bibliogràfics i un model de pla individualitzat. Podeu descarregar-la aquí.