En el Dia Mundial de la Poesia, porta d’entrada a la primavera, volem compartir amb vosaltres cinc poemes preciosos, per recitar alhora amb els nens i nenes a l’aula. ¡Feliç Dia Mundial de la Poesia i benvinguda Primavera!
BON DIA, POESIA!
ENTREACTE
Homenatge a Pompeu Fabra
Els mots corren a canviar-se
de vestit. Baixen els telons, i les bambolines
vénen de nou damunt els bastidors.
Els subjectes, els verbs i els adverbis,
ja vestits d’altra manera, tornen
a escena. Resta un grup
d’adjectius mirant pel
forat del teló.
El poema següent ara començarà.
Joan Brossa
Cançons de paper fi
m’omplen la sàrria
i em foraden el fons
de la butxaca.
Mireu quin caramull
de llunes blanques!
Duc llunes i cançons
per arracades.
Maria Mercè Marçal
EL CARGOL
-Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.
Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l’herbam.
I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: -Cargol, treu banya!-
mig em moro de poruc.
Josep Carner
CANÇÓ DEL CONDUCTOR DE NÚVOLS
Jo condueixo un núvol blanc
per un passeig de Mataró.
(Passo els semàfors en vermell
i els vianants no em tenen por).
I també guio un núvol blau
per un camí de Salomó.
(Travesso l’arc de santmartí
que només és un pont d’olor).
I condueixo un núvol clar
per un bosquet de Bescanó.
(M’amago rere un romaní
i espero el riu en un turó).
I també meno un núvol verd
per una costa de Molló.
(Espio el món de d’un roquer
i el trobo massa poc rodó).
Jo condueixo un núvol ros
per un carrer de la tardor.
(Quan les ciutats m’obliden, ploc,
i perdo el nom a l’horitzó).
PRIMAVERA
Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.
I l’home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l’estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.
L’oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l’aigua del riu,
s’ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s’ha perdut pels carrers en silenci.
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l’escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l’home que empeny un carretó pel carrer,
i l’home ho ha repetit qui sap les vegades
i n’ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.
Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.
Miquel Martí i Pol