Sabies que la psicomotricitat no sempre ha tingut la mateixa importància dins dels projectes curriculars? No va ser fins ben avançat el segle XX quan les diferents corrents de pensament van incorporar la psicomotricitat com a part fonamental per al desenvolupament de l’individu. A finals dels anys 60, ja es parlava d’un clar paral·lelisme de les funcions motrius –del moviment i de l’acció– i el desenvolupament de les funcions psíquiques.

A través de les activitats de psicomotricitat els infants adquireixen nocions espacials, de lateralitat, relatives al cos, als objectes i altres situacions. Aquesta educació per al moviment contribueix al domini corporal i serà el primer pas per al domini del comportament.

Però, per què és important treballar la psicomotricitat amb els petits?

Nosaltres en destacaríem els següents beneficis:

En l’àmbit cognitiu. Estimula la percepció i la discriminació de les qualitats dels objectes, així com els seus usos, crea hàbits, millora la memòria, l’atenció i la creativitat. També ofereix a l’infant les nocions espacials (dalt-baix, davant-darrere, a prop-lluny…) i reforça l’aprenentatge dels colors i les formes, així com la interacció dels objectes amb els diferents elements de l’entorn.
En l’àmbit socioafectiu. També és molt beneficiosa, perquè ajuda als infants a descarregar els impulsos i a equilibrar-se en la part afectiva. A banda, col·labora en la integració social i reafirma la seva autoestima, a conèixer els seus límits i capacitats.
En l’àmbit motor. Per últim, hem d’indicar que la psicomotricitat també és essencial pel que fa a la consciència corporal, a la percepció del mateix cos i al coneixement de l’esquema corporal. Com no podia ser d’una altra manera, la psicomotricitat és vital per afirmar la lateralitat, el control postural, l’equilibri i la coordinació, així com la ubicació en temps i espai.