Article de Raquel Ripoll.
Abans de parlar de com acompanyar les “rebequeries” del nostres alumnes, és important tenir clar que aquestes “rebequeries” no són més que una explosió emocional que sorgeix perquè l’infant encara no ha desenvolupat les capacitats o habilitats necessàries per a expresar les seves emocions d’una manera adequada, per tant, es tracta d’una manera de canalitzar la seva frustració.
En realitat, allò que anomenem “rebequeria”, es tracta d’un “segrest amigdalar”, es a dir, en un moment en que hi ha una gran activació emocional i ens sentim desbordats, l’amígdala, que és el centre cerebral de les nostres emocions, pren el comandament del nostre cervell i s’encarrega del funcionament.
Són situacions que posen a l’infant en contacte amb emocions desagradables i d’una manera molt intensa que, a més, a causa de la immaduresa del cervell, encara no sap regular, per la qual cosa un bon acompanyamnet emocional será imprescindinble.
De fet, si ens aturem a observar als infants, veurem com aquesta “rebequeria”, aquesta “mala conducta”, no és més que una manca de coneixement, una manca d’habilitats efectives, una manca de desenvolupament d’una conducta efectiva, falta de motivació… Sovint el adults també no tenim el coneixement, consciència o habilitats i tornem al nostre cervell primitiu i tenim les nostres pròpies “rebequeries”.
La majoria del temps els infants actúen d’acord amb la seva edat, no portant-se malament, i és molt trist pensar que molts són castigats per conductes cronològicament normals per a la seva edat.
Ara que ja tenim clar que aquesta “rebequeria” es dona per una manca d’habilitats efectives, veiem que el primer que necessitem fer és VALIDAR ELS SEUS SENTIMENTS.
Tenim molt instaurat el negar els sentiments i emocions que, a priori, són desagradables, i amb això només aconseguim empitjorar la situació, fent que l’infant se senti incomprès i no acceptat, per la qual cosa la seva frustració augmenta i arriba la “rebequeria”. A més, també l’allunyem de nosaltres i danyem el vincle que tenim amb ell.
Així, a l’hora d’acompanyar una “rebequeria” és important donar espai a les emocions i sentiments, posar-los nom, parlar sobre ells i adonar-nos que tots sentim coses semblants. Això ajuda al fet que els nostres alumnes no se sentin bestioles rares al mateix temps que anem fomentant una bona intel·ligència emocional.
Una altra cosa que ens ajudarà en aquests moments és COMPRENDRE QUÈ S’AMAGA DARRERE D’AQUEST COMPORTAMENT. Veure si hi ha una necessitat no satisfeta i entendre les emocions que pot estar sentint el nostre alumne. Només a partir d’aquí podrem acompanyar aquest “segrest amigdalar” d’una forma conscient i respectuosa.
Per a això necessitem tenir molt present que l’objectiu prioritari de l’ésser humà és el sentiment de pertinença i contribució. Això vol dir que pràcticament tots els comportaments que tenim busquen aconseguir aquesta pertinença i contribució al grup i, si no ho aconseguim, és quan arriba la frustració, l’empipament, la impotència i totes aquestes emocions i sentiments que acaben desembocant en “rebequeries”. Per tant, una de les nostres millors maneres de prevenir qualsevol “rebequeria” a l’aula és la IMPLICACIÓ. Implicar els nostres alumnes en tot el que sigui possible per a que se sentin importants per al grup i així no vegin perillar la seva pertinença.
També és important CUIDAR EL NOSTRE LLENGUATGE. És a dir, ser conscients de totes les vegades que els diem que NO al llarg de la jornada. Si cada vegada que vols fer alguna cosa et diuen que no pots fer-ho et genera moltíssima frustració, veritat? Doncs als nostres alumnes també, per la qual cosa, si no parem esment a això, acabarà en “rebequeria”.
D’altra banda, dir que un altre recurs que pot ajudar-nos molt són les RUTINES. Deia Rudolf Dreikus que “les rutines diàries són per als nens i les nenes el que les parets són per a una casa, li dóna fronteres i dimensió a la vida. Cap nen se sent còmode en una situació en la qual no sap què esperar”.
La incertesa, el no saber què ve després, genera angoixa i frustració, la qual cosa pot acabar en “rebequeria”. Treballar amb els nostres alumnes en l’establiment d’un horari, explicar-los què farem a cada moment, implicar-los en les decisions que siguin possibles, i que tinguin suports visuals perquè puguin consultar-lo sempre que vulguin, ens ajuda a mitigar aquesta angoixa i frustració donant-los seguretat, confiança i tranquil·litat.
Per a finalitzar, recordar que, d’una banda, fomentar la seva autonomia i, per una altra, evitar judicis, comparacions i etiquetes són dos punts clau per a que els nostres alumnes se sentin acceptats i respectats com el que són, éssers únics i irrepetibles, per la qual cosa també ens ajudarà a prevenir i acompanyar les “rebequeries” que puguin sorgir a l’aula.