Només començar la tardor, l’opinió pública es torna a dividir entre els partidaris del Halloween i els de la Castanyada. Aquí gairebé mai hi ha terme mitjà, tot i que cada vegada són més els que aposten per integrar tradicions i barrejar les castanyes i els moniatos amb fantasmes i marrameus.
Però, és veritat que són tan diferents aquestes tradicions? Què tenen en comú el Halloween i la Castanyada i perquè fins i tot són compatibles?
- Al Pare Noel li va passar el mateix…
Explica l’antropòleg l’Adrià Pujol en un magnífic article a Núvol, que l’any 1951, protestants i catòlics francesos van unir-se en contra de la figura del Pare Noel. Consideraven que havia paganitzat la festa de la Nativitat i fins i tot el van executar (simbòlicament) en públic. La ciutat es va dividir en dos bàndols, però els comercials ben aviat s’hi van posar d’esquena i el van ressuscitar.
I què fem nosaltres amb les carabasses, els fantasmes i els caramels de Halloween?
- Els costums i les creences evolucionen
Després de la IIa Guerra Mundial, Estats Units va tenir un paper fonamental en la redirecció dels costums. Amb la nostrada Castanyada i el Halloween passa alguna cosa semblant. La primera és una celebració del cicle d’hivern, on els infants prenen protagonisme. Es mengen panellets i castanyes i s’expliquen contes (o s’explicaven) en la nit de vetlla que precedia Tots Sants. Heus aquí com introduir-los en el món de la mort!
El Halloween era una tradició celta de cap d’any, en què els morts campaven fora del sepulcre. El cristianisme la va desplaçar a la vigília de Tots Sants i a poc a poc va convertir-se en una festa divertida per als petits. L’objectiu també era familiaritzar-los amb la mort.
- Festes pedagògiques
Ja hem vist que el Halloween i la Castanyada procedeixen, en definitiva, d’uns orígens molt similars. Però a més, les dues festes, com els Reis Mags o el Pare Noel, tenen un component pedagògic.
En realitat són eines de control. Els infants s’han de portar bé si volen rebre regals i caramels. Vet aquí una bona manera d’educar la paciència i allò de persistir en portar-se bé.
- Dues tradicions destinades a conviure
Explica Pujol, que quan una tradició arriba i guanya terreny o es posiciona a la vora d’una altra, és perquè resulta efectiva. Els petitons s’ho passen bé recollint fulles seques, demanant caramels a porta freda, disfressant-se de castanyera o de fantasma. Tant hi fa. Així que, ens posem com ens posem, sembla evident que la Castanyada i el Halloween són dues tradicions destinades a conviure.
- La castanyera continua essent fascinant
Haureu notat que la fascinació dels més petits pels personatges màgics és inabastable i infinita. La castanyera és un d’aquests éssers que, malgrat tenir una feina aparentment normal, aixeca passions entre els menuts.
