El camí per arribar a ser un bon docent no s’acaba mai. Des que comencem, fins a dir adéu al món laboral, els docents treballem incansablement per millorar. Aprenem a ensenyar, aprenem a escoltar i aprenem, en definitiva, que mentre hi hagi infants per educar, nosaltres no deixarem d’aprendre.
Avui hem pensat en competències o habilitats que tots els docents haurien de tenir per ser imparables a l’aula. I tu, les tens totes?
- Empatia. L’empatia és fonamental en tots els àmbits de la vida, però encara ho és més en el món de la docència. De fet, hi ha un estudi de les universitats de Finlàndia Oriental, de Jyväskylä i de Turku que reconeix que els docents empàtics generen millors resultats en els seus alumnes, més enllà dels materials amb què treballen o de la capacitat de les aules.
- Creativitat. Mantenir els alumnes motivats és un objectiu prioritari, oi? La creativitat a l’aula és una de les eines més poderoses per contagiar entusiasme i aconseguir bons resultats.
- Organització. Una bona organització és un factor clau per engegar i finalitzar el curs amb garanties. Cal, doncs, planificar totes les tasques i ésser rigorós. Acabar a temps tots els projectes que havíem previst és d’allò més satisfactori!
- Entusiasme. Volem que els nostres alumnes s’entusiasmin per aprendre, però per aconseguir-ho, cal que nosaltres tinguem entusiasme per ensenyar. La passió i l’emoció són ingredients imprescindibles!
- Constància. Si ja ets docent, segur que de constància en saps una estona. L’has hagut d’exercitar per arribar fins aquí. Ara no pots aturar-te: la constància és fonamental per continuar aprenent a ensenyar, formar-te i millorar.
- Paciència. Hem dit que l’empatia és una habilitat bàsica, però de la mà camina amb la paciència. No hi ha cap alumne igual. Tots tenen capacitats, comportaments i ritmes de treball diferents. Darrere de cada infant hi ha una història per escoltar, una història per comprendre.
- Compromís. Sense compromís no hi ha fonaments, en aquesta i en totes les professions. Un bon exercici per millorar cada curs és el de redactar un petit compromís com a docent. Ser capaç d’escoltar, d’orientar, de guiar i fins i tot d’acceptar crítiques és una bona manera de comprometre’s amb la professió i amb la capacitat d’un mateix per progressar.
- Curiositat. És el motor de l’aprenentatge. Conservar la nostra i aconseguir despertar la curiositat dels infants és el millor recurs que tenim al nostre abast per a l’aprenentatge. Educar en el asombro (Catherine L’Ecuyer) ens parla sobre com educar en un món frenètic i súper exigent. Cal que ens aturem, nosaltres també, i ens deixem meravellar per les coses més senzilles.
- Mètode. La curiositat i la constància ens porten al mètode. Un docent curiós investiga, estudia i experimenta. Conèixer diferents metodologies és l’única manera de trobar la que millor ens funciona a l’aula. L’experiència ens donarà, a més, la clau per aplicar el nostre mètode.
- Innovació. Es diu que els nostres infants són nadius digitals, però no. Los nativos digitales no existen (Susana Lluna Beltrán y Javier Pedreira García “Wicho”) és un llibre que parteix de què haver nascut a la llum dels ordinadors, els mòbils i les tauletes no converteix els nostres infants en experts. Cal doncs, que els docents ens anticipem als alumnes, fem recerca i l’implementem a la classe. Tot i que no només parlem de noves tecnologies. Innovar, en tots els àmbits, hauria de formar part de tots els processos d’aprenentatge.