Atendre la diversitat a l’aula és un dret dels alumnes i les famílies reconegut a la legislació vigent. Els equips docents han d’aplicar els seus coneixements al voltant del fet de la diversitat, per tal d’integrar al màxim a aquells alumnes que por un motiu o altre compten amb necessitats especials d’aprenentatge. I tot i que els docents disposem de formació i informació prou exhaustiva al voltant de l’atenció a la diversitat, aplicar-la en casos pràctics no sempre és fàcil. Podríem dir, de fet, que no ho és mai i que allò que hem llegit o après a la teoria, difícilment encaixa perfectament a la vida real.
El dia a dia a l’aula
Els grups d’alumnes amb els quals convivim cada dia solen ser nombrosos. Aquest és un dels primers obstacles als quals ens enfrontem a l’hora d’atendre a aquells alumnes que presenten alguna dificultat afegida, perquè tenen alguna discapacitat, algun tipus de patologia, altes capacitats o perquè simplement són nouvinguts i no tenen cap noció de l’idioma. Que sigui més fàcil atendre la diversitat dependrà de les polítiques que hagi decidit aplicar cada equip en cada centre, però també del temps. La convivència diària a l’aula permetrà al docent observar a l’alumne o alumnes que presenten dificultats amb més atenció, conèixer el seu caràcter, les seves necessitats; conviure-hi i ajudar-los.
El suport de l’entorn familiar
És fonamental. El marc familiar té una importància vital en el desenvolupament dels infants, així que ja podeu imaginar quina és la rellevància d’aquest suport en el cas dels alumnes que tenen necessitats educatives especials.
Un dels obstacles amb les quals es pot topar el docent són les actituds i sentiments diversos que els pares experimenten vers el seu fill o filla. Alguns poden negar l’evidència que l’infant té dificultats, altres poden sobreprotegir-lo, sentir-se angoixats o mostrar-se bel·ligerants enfront del paper del seu fill, dels docents i dels altres infants que l’acompanyaran a l’aula. A vegades, la incertesa i el desconeixement poden derivar cap a actituds poc productives que com a docents podem reconduir.
No serà fàcil. Però com a professionals tenim la capacitat de guiar als pares, explicar-los la naturalesa de la problemàtica i mostrar-nos comprensius. Una relació serena afavorirà la confiança de la família en benefici de l’infant.
Una atenció completa
Una vegada detectat el cas, els docents tenim l’obligació d’afavorir la integració de l’alumne a l’aula, vetllar per una atenció individualitzada i coordinar-nos amb tots els professionals que ens puguin ajudar. A partir del segon cicle d’educació infantil podrà intervenir el mestre especialista d’educació especial. Serà aquest qui s’encarregarà de complementar aquest suport amb el logopeda, el fisioterapeuta, el pediatre i els professionals dels centres EAP o CREDA. Tots aquests agents poden col·laborar amb el tutor a l’hora d’elaborar o recomanar aquells materials adaptats o específics que l’alumne necessita.
Si no s’atenen les necessitats específiques de l’infant, de l’entorn familiar i del comunitari, correm el risc d’oferir una atenció parcel·lada i insuficient.
Aquests són alguns dels esculls reals que haurem de superar a l’hora de posar en marxa un programa d’atenció a la diversitat. T’has trobat amb altres problemes o dificultats a l’aula? Pots compartir-los amb nosaltres a la secció de comentaris.