La cacera del tresor és una activitat molt emprada pels docents que consisteix a formular una sèrie de preguntes i en aportar una llista d’adreces de pàgines web, de les quals se’n poden extreure respostes. Aquestes caceres solen incloure una gran pregunta al final, en la qual els alumnes hauran de copsar allò que han après. A la xarxa trobareu moltes caceres preparades, però depenent de quins siguin els objectius curriculars, serà del tot necessari que les confeccioneu vosaltres mateixos. Avui us expliquem com podeu crear caceres del tresor per treballar les emocions.
Per començar, feu una petita introducció
La cacera del tresor ha de tenir un esquema ben definit. En primer lloc, heu de fer una petita INTRODUCCIÓ del tema.
Per exemple: Les emocions són una característica pròpia dels éssers humans. Cada dia experimentem emocions negatives i positives. Per guanyar equilibri i capacitat d’enfrontar-nos a la vida, cal que aprenguem a reconèixer quines són aquestes emocions.
Les preguntes
A continuació, podeu formular una sèrie de PREGUNTES (les que considereu oportunes) al voltant d’aquest tema. Per exemple:
- La mare i el pare t’han vingut a buscar plegats a l’escola. Què has sentit?
- El teu millor amic s’ha enfadat amb tu a l’hora del pati. Què fas?
- A l’hora d’anar a dormir el pare deixa la llum encesa, perquè no m’agrada dormir a les fosques. I això?
- Avui he jugat a pilota al menjador de casa i he trencat un gerro. La mare m’ha renyat. Com em sento?
- El pare ha fet bròquil per dinar i no m’agrada gens. Què faig?
- He llegit molt bé i la mestra m’ha felicitat. Què sento?
La gran pregunta i els recursos
Finalment, haureu d’elaborar UNA GRAN PREGUNTA on l’alumne hagi de fer una reflexió al voltant d’allò que ha après sobre aquestes emocions i les seves vivències personals. Caldrà, però, que abans hagi consultat els recursos web proporcionats. Aquí teniu alguns exemples:
Podeu associar aquestes emocions a les situacions quotidianes que viuen els infants. D’aquesta manera, aprendran a diferenciar les emocions i a entendre que sentir-les és d’allò més normal i com no, part indispensable de la vida.