L’educació emocional ha d’abastar totes les situacions i contextos de l’aula i de la vida dels alumnes, però en determinades ocasions, la necessitat d’aplicar els nostres coneixements en aquest àmbit encara es fa més imprescindible. Tot i que les famílies i els mateixos alumnes amb altes capacitats haurien de considerar-se afortunats, també es veuen obligats a enfrontar-se a una sèrie de problemàtiques derivades d’aquesta circumstància. L’educació emocional ens pot ajudar.
Com se senten els alumnes amb altes capacitats?
Estudis i experts coincideixen en el fet que els nens amb altes capacitats tenen les mateixes necessitats que els altres nens. El seu desenvolupament és idèntic, encara que algunes etapes s’hagin avançat. Sembla, però, que tant les necessitats com les problemàtiques solen manifestar-se més sovint en els nens dotats.
A vegades, aquests nens són capaços de comprendre conceptes abstractes, però no poden fer-hi front emocionalment. Això dóna lloc a preocupacions massa intenses al volant de temes com la mort o el futur. També es detecten actituds perfeccionistes que els incapaciten per realitzar tasques que havien pogut imaginar intel·lectualment o tenen converses adultes, combinades, per contrast, amb actituds purament infantils.
En general, els infants amb altes capacitats poden sentir una por intensa al fracàs (fins al punt de no dur a terme certes tasques per temor de no fer-les bé), timidesa, rebuig frontal de les crítiques, ira o sensibilitat extrema per fets dramàtics que succeeixen al món.
Algunes pautes d’intervenció
En primer lloc, i des de la nostra posició, cal ajudar als nens – a tots, en general i als alumnes diagnosticats amb altes capacitats, en particular – a fer front a les emocions intenses. Per tot això, cal exercitar i fomentar diàriament les converses al voltant de les nostres emocions i sensacions, així com donar la mà a tots els alumnes per a resoldre qualsevol conflicte o necessitat.
En les etapes d’infantil, els especialistes proposen activitats per fomentar la creativitat en espais lliures, mentre que a primària es poden dedicar algunes hores lectives a profunditzar sobre certs coneixements. En les etapes de secundària es deixa espai per a la investigació i l’elaboració de nous continguts, tasques que poden resultar útils per a engrescar als alumnes, fer-los sentir lliures i capaços d’explorar nous àmbits.
I tu, com treballes les emocions amb els alumnes amb altes capacitats?