La diabetis tipus 1 és una malaltia que, encara que avui no té cura, podem controlar-la amb: injeccions d’insulina, control del sucre a la sang, una forma de menjar saludable i equilibrada y exercici. És una malaltia autoimmune, en què es deixa de fabricar insulina pel pàncrees.
La insulina és necessària pel nostre cos, utilitza la glucosa que procedeix dels aliments, actuant com una autèntica clau que permet el pas de la glucosa a l’interior de les cèl·lules. Sense insulina el nostre cos no pot sobreviure.
Aquest tipus de diabetis és una de les malalties cròniques més freqüents a l’edat pediàtrica pel que hi ha moltes possibilitats que cada docent tingui a la seva aula, al llarg de la seva vida professional, algun nen/a o adolescent amb diabetis.
La punció capil·lar
Els nens/es necessiten fer-se controls de sucre a la sang al llarg del dia i sempre abans de la ingesta de menjar, per això, alguns d’aquests controls haurà de fer-los durant l’horari escolar. Llavors, l’escola ha de facilitar la realització d’aquests controls.
Un control de sucre a la sang (GLUCEMIA) es realitza punxant el dit per obtenir una goteta de sang, sang que recollida a una tira especial és llegida per un mesurador de glucosa en uns pocs segons.
Les hipoglucèmies o “baixades de sucre”
Els nens/es amb nivells de sucre baixos, poden estar adormits, suats, pàl·lids, irritables, marejats, amb gana…
El nivell de sucre baix s’ha de tractar immediatament donant aliments amb sucre com: suc, aigua amb sucre, pastilles de glucosa.
No hem de donar llaminadures per corregir hipoglucèmies.
Si sospiten que el nen/a està baix de sucre no l’hem de deixar sol.
Normes d’actuació
El menjador escolar
Els nens i nenes amb diabetis poden quedar-se a dinar al menjador com els seus companyes/es. Només alguna vegada hem de fer petites modificacions al menú per ajustar la ració d’hidrats de carboni planificats. Existeixen pautes perquè, utilitzant el pa i la fruita com a comodí, es puguin ajustar dia a dia als menús.
Els monitors del menjadors han de vigilar el que realment mengen, per evitar hipoglucèmies o hiperglucèmies.
Els dies d’esport
La diabetis no incapacita al nen/a per fer activitats físiques o realitzar sortides com la resta dels seus companys/es, però sí que ha de fer-les en condicions adequades. Aquestes condiciones les ha de conèixer el docent responsable de l’activitat, per donar algun aliment addicional abans o durant el temps que es realitzi, si fos necessari.
Una senzilla regla és prendre 10-15 gr d’hidrats de carboni per cada 30-40 minuts d’exercici. El docent d’educació física haurà de guardar suplements de sucre per tractar hipoglucèmies. La família proporcionarà els suplements de glucosa.
Integració del nen/a amb diabetis
S’ha d’aprendre a viure amb la diabetis. L’educació sobre la malaltia ens donarà els coneixements necessaris per poder fer-ho.
El paper de l’escola és decisiu. Pel nen/a és molt important como manegen els seus docents totes les situacions a l’escola.
El nen/a amb diabetis és un alumne igual que la resta i com a tal ha de ser tractat.
És fonamental el contacte i l’intercanvi d’informació entre famílies i docents.
Text elaborat per Mª Angeles Cardiel i Graciela Porres, educadores en diabetis