Recomanació d’una pel·lícula: Uno para todos

Uno para todos és una pel·lícula espanyola estrenada el setembre del 2020 que s’emmarca en el gènere del drama i que està dirigida per David Ilundain. El seu protagonista és David Verdaguer i en el repartiment també hi trobem a Patricia López Arnáiz, Betsy Túrnez, Ana Labordeta i Clara Segura. 

A Uno para todos un mestre interí assumeix la tutoria del sisè curs de primària en un petit poble que no coneix. Ben aviat descobrirà que ha de fer l’àrdua tasca d’integrar de nou a un alumne que ha estat malalt al grup. El problema més gran se’l trobarà al comprovar que els seus companys no tenen cap desig que torni a l’aula. Però, per què? La pel·lícula tracta de manera brillant el tema de l’assetjament escolar des d’una perspectiva inesperada. 

L’argument

Sembla, de primeres, que la pel·lícula rescata alguns dels tòpics de les històries on els professors especials fan coses especials per als seus alumnes. Provoquen un canvi, milloren les seves vides. Això és cert en part, però… què passa exactament en aquesta pel·lícula? El mestre interí (David Verdaguer) que viatja per cobrir una vacant a l’escola d’un poble desconegut no només haurà d’adaptar-se a la vida del poble, sinó que haurà de resoldre tota una sèrie de conflictes latents a l’aula i fora d’aquesta. Als seus problemes personals (fa temps que no es parla ni amb la seva mare ni amb els seus germans), caldrà afegir la problemàtica d’un nen assetjador que viu confinat mentre supera un tumor. La tornada de l’alumne no serà encaixada de bon grat per la resta d’alumnes, és clar, que durant molt temps han patit l’assetjament. 

Un mestre gens idealitzat

La gran majoria d’històries llegendàries sobre professors ens mostren la cara i el perfil de personalitats modèliques. Aquí no és així. A Uno para todos el personatge encarnat per Verdaguer és un tipus solitari, amb problemes, fins i tot amargat. Sembla que no se sent a gust ni amb el seu ofici. S’avorreix, però amb tot això, exerceix la professió amb dignitat. Intentarà que l’alumne malalt, sobreprotegit per la mare, torni a l’aula, sense saber que aquest, abans del càncer, havia estat un assetjador. També coneixerem la història de l’alumna que havia estat brillant, però que ara es rebel·la i desobeeix.

Per què us agradarà veure Uno para todos?

La crítica recomana veure aquesta pel·lícula a tots els alumnes, famílies i docents. A nosaltres ens ha semblat una bonica troballa, que ens ha portat a una altra pel·lícula, estrenada ja fa uns quants anys: La clase (2008) o Entre les murs de Laurent Cantet, en el seu dia nominada als Òscars com a Millor pel·lícula de parla no anglesa. 

Es tractava, aquella, d’una pel·lícula brillant que plantejava amb encert la situació dels alumnes en algunes aules de la França contemporània. Uno para todos és igualment sincera i sòbria, per això ens sembla una proposta d’allò més interessant. I encara que en algun moment sigui previsiblement ensucrada, intenta fugir dels tòpics, sense idealitzar a cap de les parts. 

Planteja, així, que els alumnes, els professors i les persones no tenim la raó absoluta. No estem posicionats en el blanc ni en el negre, sinó en una amplíssima escala de grisos en la qual podem coronar-nos o actuar fora dels paràmetres de l’ètica. 

Comentaris: