En el conte de la Sopa de pedres que explicava l’enyorat Xesco Boix, la sopa la fa tothom. En la història, un soldat mort de fam aconsegueix donar-nos una lliçó de solidaritat commovedora. I ens fa, al mateix temps, una pregunta per reflexionar: quins ingredients necessitem per viure en pau? A l’olla nosaltres hi posaríem aquests!
És un valor fonamental, que ens fa tenir consideració cap als altres, tenint en compte quines són les seves condicions, emocions, sentiments, pors i limitacions per comprendre, valorar i tolerar les diferències.
Poder confiar en els altres, sigui en l’àmbit que sigui, ens ajuda a desenvolupar-nos amb garanties. Cal, però, tenir en compte que la confiança – donada i rebuda – és un ingredient molt fràgil. Preservar-la és clau.
La paciència és la mare de totes les ciències, diu el refrany. És una capacitat molt important, imprescindible per tolerar o travessar les circumstàncies adverses. Ens fa estar en calma i aprendre a esperar.
Sense tolerància la convivència és molt difícil; la pau, impossible. Es tracta de respectar les creences, les idees i les pràctiques dels altres quan són diferents de la nostra o radicalment contràries.
La pau no succeeix per art de màgia. L’amistat és necessària per construir una pau certa i duradora, sense odis ni rancúnies. La bandera de la pau només pot enarborar-se si abans s’ha produït una abraçada fraternal.
I per a tu, quins són els ingredients necessaris per viure en pau?