Avui donem pas a una col·laboració que ens fa molta il·lusió. L’Anna Mas de Creaduca ens ha preparat aquest article sobre l’aprofitament del moment actual per posar vida al centre i la importància de la gestió emocional a les aules i en les nostres vides personals. Endavant!
Sempre he pensat que un bon punt de partida per educar i enfrontar-nos al dia a dia amb un grup de persones poden ser les nostres pròpies carències. Totes les tenim, i amb els anys anem descobrint, com si es tractés d’un joc de pistes, quines són i quines eines tenim a l’abast per poder solucionar aquestes carències i convertir-les en habilitats. Per molt que ens enganyem, com a adults, la majoria, són emocionals.
Cada dia que passa, tots els factors ens reafirmen la importància de la gestió emocional a l’escola. Per entendre com és d’important la gestió emocional a l’escola potser ens cal ser conscients de com d’important és l’escola i, sobretot, la gran necessitat que tenim de convertir aquest espai en un espai d’aprenentatges amb la vida al centre i no tan sols en un espai de conceptes acadèmics. Si jo aprenc a viure de manera saludable física i emocionalment, així com a relacionar-me, resoldre conflictes, demanar ajuda,… Els meus aprenentatges seran fluids I profitosos. Sembla que ho tenim molt clar en un lloc de feina per adults, ja que no ens agrada treballar en un espai que no ens faci feliços o no se’ns respecti, però poc en un espai tan màgic com l’escola on els infants passen moltes de les hores del seu dia.
Aquest 2020 ha estat com si una pedra es col·loques a l’engranatge que fa girar tot el sistema i de cop s’aturés el món. No ens enganyem, també ha parat el sentit comú, l’ànima, el batec del cor, el tacte… És més que evident que tenim moltes maneres de veure què ha passat i les opcions negatives només ens porten al desànim col·lectiu, a la frustració i a una incertesa que poc està a les nostres mans resoldre. Només ens queda l’actitud.
Arribats aquest punt, dins d’un carreró sense sortida el millor que podem fer és veure tot el que aquesta situació ens aporta, i per a mi un dels grans regals és que tenim la gran oportunitat de posar la vida al centre en tots els espais socioeducatius.
Per fi es parla d’emocions, de gestió individual i col·lectiva, de vincles, d’acompanyament… Ens ho creguem o no, se’n parla. Fem-ho real! Nosaltres a lo nostre, a tot allò que sabem que és realment important per a les persones amb les quals compartim vida i aprenentatges.
M’agrada parlar de la gestió emocional com aquell acompanyament, una ajuda assistencial i constant a l’infant, que fem dia a dia amb les persones que treballem, conjuntament amb un bon vocabulari emocional i una consciència emocional saludable són claus bàsiques per fer una bona gestió d’un mateix i de tot allò que ens envolta.
Un dels grans mites de la gestió emocional és que implica temps, i evidentment, no us diré que no, tots els aprenentatges impliquen temps, constància i ganes, però la clau és prioritzar-lo. És a dir, potser no tinc temps com a docent per dedicar 1h seguida a la setmana a l’educació emocional del meu grup, però sí que tinc 5 minuts per parar l’activitat acadèmica en mig d’un conflicte i debatre en grup com ens sentim i quina seria la millor manera de resoldre el conflicte de manera individual i col·lectiva. L’educació emocional es treballa de manera transversal.
Si tenim un espai exclusivament per treballar aquest aspecte, és genial, però si no el tenim, no ens pot servir d’excusa per no abordar el tema, és necessari que comencem a interioritzar-ho i sigui una dinàmica i rutina diària.
L’educació emocional és una inversió de futur real. Un pas a pas en el camí, un conflicte ben resolt, una emoció ben canalitzada, una abraçada en el lloc i el moment indicat, una mirada de complicitat, un tot en general. Perquè les emocions són vida i d’això hem d’omplir l’escola, de vida!
De la mateixa manera que nosaltres com adultes, sovint no tenim eines per gestionar les nostres pròpies vides o per acompanyar al nostre grup en alguna qüestió concreta, fet que ens implica agafar un llibre, endinsar-nos a les xarxes o compartir amb alguna companya com ho faria ella, les famílies estan, majoritàriament, en la mateixa situació. I aquesta també és una oportunitat preciosa de generar escola des de l’escola. Inclús, de deixar l’adultisme i el paternalisme de banda i permetre’n’s aprendre dels infants. Sempre és més enriquidor un aprenentatge col·laboratiu que totalment individual no?
Podem fer canvis en les nostres rutines diàries que siguin totalment significatius, potser alguna de les propostes us sembla del tot natural dins del vostre dia a dia però em sembla essencial recordar-nos que allò que nosaltres fem de manera quotidiana, amb facilitat i naturalitat no sempre és el que fa la majoria!
Nodrim als infants de vocabulari emocional amb total naturalitat. Nosaltres som el millor referent per expressar si estem tristos, cansats, enfadats, nerviosos....
Dediquem cada dia 5 minuts a preguntar als infants com estan, però un com estan real, permetent espai de conversa, respectant els ritmes i sobretot el dret a decidir si es vol intervenir o no. Podem començar cada matí nosaltres mateixes:
– Avui estic cansada perquè no he pogut dormir.
– Avui estic contenta perquè ahir vaig veure una amiga que feia temps que no veia i em vaig sentir molt feliç.
Generem espais on tothom pugui expressar el seu estat d’ànim. Les habilitats socials es nodreixen a diferents ritmes i són molt subjectives, podem aprofitar per crear un plafó de consciència emocional on cada dia els infants expressin amb imatges el seu estat d’ànim. És important decidir una temporalització fixa per a valorar amb grup o individualment com ens hem sentit durant el temps establert.
No classifiquem les emocions en bones o dolentes, les emocions ens ajuden a ser. Totes, absolutament totes, ens aporten algun aprenentatge. Acompanyem-los en el dolor així com en l’alegria.
Prioritzem el benestar emocional del grup. Ho podem fer resolent els conflictes de manera col·lectiva o exposant cada dia una situació en la qual els infants es podrien trobar i la podem resoldre en grup.
Creem espais de reflexió, espais on siguin benvinguts tots els neguits i angoixes. Marquem línies vermelles de manera col·lectiva.
Quines coses són les que no volem viure com a grup ni de manera individual? Com ho podem evitar? Qui ens acompanyarà i ens donarà suport si això passa? Quan les normes de convivència estan basades en el que sentim a més a més de basar-les en el que fem, i les decideixen els infants, deixen de ser imposicions.
I sobretot, passi el que passi, no dubtem que aquest és el camí, reservem els dubtes per millorar dia a dia, per la crítica constructiva, però mai per pensar que hem escollit el camí incorrecte, perquè el camí de l’educació emocional només pot ser ple d’amor, respecte, empatia i comunicació, i aquest és el que la majoria hem decidit escollir de manera valenta per caminar.