SomDocents

Favicon Blog de SomDocents

Profe, no estic boig!

Salut mental en joves i infants

Article de Luna Poncelas.

Com evitar l'estigma i algunes pautes de prevenció

Quan tenim mal de cap prenem un analgèsic, si tenim un èczema anem al metge, si al nostre fill o la nostra filla es troba malament el portem al pediatre, però què fem quan el malestar no és físic?

Ja fa anys que se’ns diu que una de cada quatre persones patirà alguna mena de trastorn mental al llarg de la vida. Però, de què parlem quan fem referència a un trastorn mental?

Un trastorn o una malaltia mental és una alteració de les emocions, la capacitat cognitiva així i/o el comportament durant un període de temps més o menys llarg.

Aquesta alteració afecta la vida diària de la persona.

Factors desencadenants i fugir de l'estigma

Després de llegir aquesta definició segur que tens al cap una persona que està patint una alteració d’aquest tipus, fins i tot tu mateixa. Per ser més clars, els trastorns mentals amb major taxa de prevalença són la depressió i l’ansietat, de fet, hem normalitzat tant la simptomatologia d’aquests trastorns que molta gent ho viu com si fos un estat «normal».

Altres trastorns amb alta incidència són els de la conducta alimentària, trastorns psicòtics o del desenvolupament entre altres.
Quins poden ser els factors desencadenants?

I si els trastorns mentals estan tan presents en la població, per què costa tant cercar ajuda? Una resposta breu: l’estigma. Encara ara, any 2022, dir que pateixes un trastorn mental o que algú de la teva família el pateix es viu com un estigma, fa por, fa vergonya, sensació de «això a mi no em pot passar«, «profe a mi no em cal anar a un psicòleg«.

Salut mental estigma i pautes de prevencio

Prevenir passa per normalitzar

I com ho resolem? Una resposta breu però no senzilla, normalitzant. Cal normalitzar la salut mental i el benestar emocional, no començar a treballar des del símptoma sinó des de la prevenció, amb formació i informació. És aquí quan la nostra figura com docents pren rellevància.

A les aules de Catalunya estem fent moltes activitats d’educació emocional, una bona salut emocional és gairebé segur un sinònim de salut mental. Comencem alfabetitzant, posant nom i acceptant els diferents estats emocionals. No sempre estem contents i felices i això està bé. Acceptem com ens sentim i valorem si volem fer algun canvi o no. Donem eines per treballar la frustració, l’estrès, la por, la diferència, l’acceptació i l’autoestima.
Si abans hem parlat de factors de risc també podem parlar de factors de protecció i estratègies que podem instaurar per ajudar les nostres alumnes.

Factors de protecció:

  • Autoestima i acceptació
  • Hàbits de vida saludable (alimentació, esport, son…)
  • Gestió de les emocions
  • Vincle i suport amb les persones

6 activitats per tractar la salut mental a l'aula

A continuació esmentem 6 propostes per treballar a les aules d’educació infantil, primària i també educació secundària. 

Recurs per a educació infantil. 1,2,3,emoció! és un programa de promoció de la salut i prevenció de conductes de risc mitjançant el desenvolupament de competències emocionals adreçats a l’alumnat de segon cicle d’educació infantil.

En els següents enllaços podeu trobar material de suport per als i les docents, centres i famílies:
Activitats d’aula i família. Dossier [PDF]
Activitats d’entorn escolar. Dossier [PDF]

Recurs per a totes les edats.

En un cercle de diàleg tothom s’asseu en cercle i se segueixen les normes bàsiques que explica la persona facilitadora (normalment la docent), hi ha un objecte que va passant entre els participants (objecte de  paraula), només parla qui té l’objecte, la resta escolta amb respecte i espera el seu torn. Si algú no vol parlar quan li arriba l’objecte, pot “passar”.


Amb els cercles de diàleg podem tenir diferents objectius (establir normes, fer cohesió de grup, proposar fites, resoldre conflictes…), dins el tema de protecció i promoció de la salut mental ens pot donar eines per gestionar les emocions. 

Recurs per al cicle superior de primària i educació secundària.

 

Podem proposar a l’alumnat que escrigui un diari de com se sent, sempre que ho necessiti i si vol pot compartir aquests textos amb un adult de referència per valorar i donar resposta a possibles conflictes emocionals.

Recurs per a totes les edats.

A partir del mindfulness podem aprendre la correspondència entre les nostres emocions i les reaccions del nostre cos, serà a partir d’aquest autoconeixement que aprendrem a gestionar les situacions d’estrès i frustració.

En aquests articles podeu trobar eines per introduir el mindfulness, l’aplicació a l’aula, els beneficis d’aquest i 5 exercicis per començar a practicar.

Recurs per a primària i secundària.

A la xarxa hi ha moltes propostes per treballar autoconeixement, i de retruc l’autoestima. En aquest cas us proposo un joc on  cada alumne ha de descriure a un company o companya amb respostes breus i concretes a partir de les preguntes següents: Com és? I què li agrada?


Quan tots hagin acabat de contestar, s’arrepleguen tots els papers i es barregen i quan ja estiguin tots ben mesclats, els alumnes, un a un, hauran d’agafar un paper i llegir en veu alta el que hi posa. Han d’intentar endevinar de quin/a company/a es tracta.


És important enfocar l’activitat i les descripcions amb una visió positiva i constructiva de l’altre. Sovint ens costa veure les nostres qualitats, d’aquesta manera és a través dels ulls dels altres que podem veure valoracions positives.

Recurs per a totes les edats. 

Els contes són un bon recurs per introduir els temes i anar estirant el fil. Després de la lectura es poden treballar en un diàleg, un debat, un joc, un mural… Propostes de contes:

  • Jerôme,  R. (2004) 4 cantonades de no res. Editoral Juventut
  • De Dios, O. (2013) Monstruo rosa. Apila Ediciones.
  • Tirado, M. (2018) Tinc un volcà. El cep i la Nansa.
  • Núñez Pereira, C.,  Valcárcel, R. i Arronis Llopis, C. (2013) Emocionari. Palabras aladas

Ara bé, tot i aquesta prevenció i suport poden haver-hi infants, adolescents i famílies que necessitin un acompanyament, un suport i un treball més ampli que el podem oferir a les aules. Com ho podem determinar? Aquí cal diferenciar molt les franges d’edat, no serà el mateix la simptomatologia de l’alumnat de primària que la de secundària; però en termes generals podem dir que quan observem una modificació del seu estat anímic, del seu comportament, del seu rendiment… estarem davant d’un signe d’alerta. Parem atenció a aquelles persones que passen desapercebudes, la manca d’inputs d’un alumne també pot ser un signe d’alerta.

Salut mental a les escoles 1 - Profe, no estic boig!

On podem demanar ajuda?

A la xarxa de salut (CDIAP per primera infància i CMSIJ per infanto-juvenil) o consultar serveis de l’ajuntament que donen resposta gratuita i confidencial a les adolescents (Konsulta’m i Aquí t’escoltem).

Aquesta resposta està molt dirigida a trastorns afectius i d’ansietat, trastorns com la psicosi, TEA, TOC, etc. tenen un funcionament molt diferent i una resposta molt diferent, però els factors de protecció i prevenció serviran per tots els casos.

 

L’OMS defineix salut com: un estat de complet benestar físic, psíquic (mental) i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties. Posteriorment hi va afegir «la capacitat de les persones per a fer front a desafiaments i canvis», incloent-hi també doncs l’aspecte funcional de la salut.

 

Parleu, parleu molt amb ells i elles, grans i petites per poder donar suport i acompanyament ja que serà a través d’aquestes petites confidències que creareu el vincle necessari pel seu benestar emocional.