SomDocents

Favicon Blog de SomDocents

Entrevista a Daniel Gabarró: “El mètode Gabarró està pensat per a tot l’alumnat. A partir d’aquest, tot el que fem els ajudarà a millorar”

Entrevista a Daniel Gabarró

“El mètode Gabarró està pensat per a tot l’alumnat. A partir d’aquest, tot el que fem els ajudarà a millorar”

Daniel Gabarro copia 1 scaled - Entrevista a Daniel Gabarró: “El mètode Gabarró està pensat per a tot l’alumnat. A partir d’aquest, tot el que fem els ajudarà a millorar”

Es difícil formar part del món de l’educació i no saber qui és en Daniel Gabarró. De fet, és molt possible que conegueu el seu mètode, no només perquè està traduït a diversos idiomes, sinó perquè ja són moltes les escoles que l’apliquen al nostre país. En Daniel Gabarró (Barcelona, 1964) és mestre, psicopedagog, llicenciat en Humanitats, diplomat en Direcció i Organització d’Empreses i expert en PNL. La seva experiència com a docent a tots els nivells de l’educació (infantil, primària, secundària i universitari) fan que el seu punt de vista sigui especialment valuós. Escoltar-lo és un regal i a més promet que el seu mètode d’ortografia pot ajudar als nostres alumnes a reduïr d’un 50 a un 80% les seves errades. Avui conversem amb ell i anem al gra.

Hola, Daniel. Per què és important tenir una bona ortografia?

Daniel Gabarró: Hi ha dues raons per les quals crec que és valuosa l’ortografia. Des del punt de vista de l’escola, l’ortografia és un instrument que serveix per segregar l’alumnat que passarà a estudis superiors o no. Això significa que una mala ortografia et pot tancar portes a molts estudis i professions, perquè amb dificultat hom pot presentar dossiers, estudis o bé informes plagats de faltes ortogràfiques. I ja no diguem si has de treballar com a periodista o fer recerca acadèmica. Que una mala ortografia et tanqui portes és bon motiu pràctic per aprendre-la. 

Des de la perspectiva de com jo ensenyo l’ortografia és cabdal, perquè explicitar el procés mental que ens porta a dominar-la ens fa adonar de la importància que els docents explicitem els processos mentals del màxim nombre d’aprenentatges possible. 

Jo parlo d’ortografia, però també és important que explicitem el procés mental que ens porta a resoldre problemes matemàtics, a ser empàtics, a poder parlar en públic sense por, a escriure textos creatius d’una forma ordenada, estructurada, però també innovadora, i un llarg etcètera. Des de la meva metodologia, aquesta només és la punta de l’iceberg.

És recomanable insistir en la necessitat d’escriure bé des del principi? Es pot ignorar l’ortografia natural si l’objectiu final és escriure sense errors ortogràfics?

Daniel Gabarró: No, el procés d’ortografia natural és inevitable. L’alumnat, quan està a educació infantil o cicle inicial escriu per transcripció fonètica, de tal manera que va sentint els sons dintre del seu cap i els va transcrivint fonèticament. Això és ortografia natural: una relació amb l’escriptura només des del punt de vista auditiu. Però l’ortografia és bàsicament visual, perquè sinó no podem saber quan hi ha lletres mudes, si hi ha lletres que s’escriuen d’una forma, però es pronuncien d’una altra o quan un mateix so s’escriu amb lletres diferents… I això significa que en un cert moment hem d’ensenyar al nostre alumnat a passar del sistema auditiu a relacionar-se amb l’ortografia de forma natural. És un pas inevitable. 

Això sí, està molt bé que quan ve l’alumnat i ens diu: Mira que he escrit!, li diguem, Fantàstic! Però els adults ho escriuríem així. I els estarem indicant que encara hi ha un altre pas important a fer.

Per què hi ha alumnes que empren una estratègia auditiva en lloc de visual a l’hora d’escriure? Per què ho fan així naturalment? Què els diferencia d’aquells que tenen una estratègia visual?

Daniel Gabarró: Jo crec que la pregunta del perquè és bastant irrellevant en educació. Això és com si et disparen un tret. La pregunta no és on han fabricat la bala o de quina marca era la pistola. Sinó, per favor, em porteu a un hospital? [riu]. El perquè no el tinc molt clar. Hi ha explicacions diverses. Les persones, en funció de la forma com es relacionen amb el món, agafen una via com a fonamental per relacionar-se amb el coneixement. Però per a mi el perquè no és rellevant. El rellevant és el què. Què fem perquè l’alumnat que no es relaciona bé amb l’ortografia, a partir d’ara s’hi pugui relacionar visualment? O, què fem amb l’alumnat que es relaciona amb el cos visualment, s’hi relacioni cinestèsicament? O què fem amb l’alumnat que es relaciona amb els mapes o la geografia d’una forma auditiva en lloc d’una forma visual? Per això penso que l’ortografia sempre és la punta de l’iceberg. Procuro que els mestres entenguin que si no parlem dels processos mentals al nostre alumnat, aquests poden estar posant en pràctica processos mentals que els portin al desastre.

 

Un exemple molt clar és aquest: pressuposem que tots els alumnes saben escoltar. Saben, quan el professor parla, què és important i què no. I que poden recordar-ho amb les seves pròpies paraules, per després integrar-ho en els seus propis coneixements. Això no és cert. Llavors la pregunta és: com ajudem al nostre alumnat a aprendre a escoltar? Això són processos mentals. El perquè no importa. El que importa és com els podem ajudar a canviar.

Quan parlem d’ajudar a aprendre a escoltar, quins són els obstacles que els docents han d’aprendre a gestionar?

Daniel Gabarró: Jo crec que en aquest moment històric educar l’atenció és molt més important que fa 30 anys. Estem acostumats a una sèrie d’informacions molt breus, molt visuals, però molt superficials (la cultura del Power Point o bé del TikTok) i sembla que som nosaltres qui hem de conquerir l’atenció de l’alumnat. Això en part és així, però hem d’ensenyar a l’alumnat què és ell qui gestiona la seva pròpia atenció.

 

Ensenyar a gestionar l’atenció no és una cosa que ens hagin ensenyat a fer a la universitat. Els mestres hauríem de començar a investigar en aquesta línia. Podem explicitar, per exemple, que en aquest moment falten deu minuts per sortir. I dir: ara recollirem i seurem. I no cal que fem res. En aquests 10 minuts mirarem el rellotge. Qui no ho pugui suportar, qui no es mani a si mateix, pot llegir. Qui no es mani a si mateix, pot fer els deures… però està perdent. Està perdent perquè no està fent el que toca: no es mana a si mateix. Quan tu poses consciència en el procés que l’alumnat ha de fer, li traspasses el problema, perquè sinó el que estem fent és robar el problema als nostres alumnes. Ens sembla que el problema que l’alumne no tingui atenció és nostre i no, el té l’alumne. En tot cas ens hem de preguntar, què podem fer perquè ell creixi?

Intuïm que és molta, però ens podries explicar quina relació hi ha entre l’hàbit lector o la manca d’aquest en els alumnes i el fet que facin més o menys faltes d’ortografia?

Daniel Gabarró: Sí, existeix una relació molt directa entre l’ortografia i la lectura si, i només si, la relació amb l’ortografia és visual. És a dir, a partir del moment en què l’alumnat comença a relacionar-se amb l’ortografia de forma visual, qualsevol lectura incrementarà la quantitat de paraules que pot recordar i escriure de forma correcta. Perquè la bona ortografia es basa en la capacitat de visualitzar com s’escriuen les paraules, de tenir les paraules guardades. Ara, hi ha gent que llegeix molt i guarda les paraules com a àudios, per tant a aquest no li serviria. En canvi, les persones que guarda les paraules com a imatge, com més llegeix, més possibilitats té de tenir èxit amb l’ortografia.

De fet, existeix la fantasia que aquella persona que llegeix molt tindrà bona ortografia, i això només és veritat si aquesta persona recorda les paraules no auditivament, sinó visualment. I això és el que nosaltres hem d’ensenyar al nostre alumnat. La meva metodologia l’única cosa que ensenya és aquesta: per això està traduïda al castellà, al francès, a l’anglès, al basc… Està en molts idiomes perquè ensenya a recordar les imatges.

Els exercicis o activitats que proposes en el teu mètode són molt pràctics, precisament perquè busquen l’entrenament en la visualització… És aquest un mètode pensat només per a nens i nenes amb dificultats en l’àmbit ortogràfic o pot servir també perquè aquells que encara estan consolidant l’aprenentatge de la llengua millorin?

Daniel Gabarró: Des de la meva perspectiva, està pensada per tot l’alumnat. Perquè aquell que va en bona direcció consolida un procés visual i aquell que està despistat perquè té una ortografia auditiva o una ortografia sinestèsica. A uns els consolida i als altres els ajuda a relacionar-se visualment amb l’ortografia. A partir d’aquí, tot el que facis els ajudarà a millorar.

Un dels objectius del teu mètode és el social, dius, perquè el coneixement sigui compartit, més enllà de les circumstàncies de cada persona. Quin paper hi poden jugar les famílies? Com poden contribuir els docents a què en prenguin consciència?

Daniel Gabarró: Hauríem de partir de la idea que no totes les persones adultes tenen una psique adulta. No totes les persones adultes poden fer de pares i mares encara que hagin tingut fills. Precisament una de les funcions de l’escola és intentar reduir aquestes diferències que es produeixen, a vegades per capacitat de les famílies, però també per classe social, per cultura. No és el mateix néixer en una família on es llegeix, hi ha cultura, interès o néixer en una família on no hi ha consideració per l’escola o on fins i tot es pot arribar a pensar que l’escola és un espai que deseduca el seu fill. Això pot passar.

 

Per tant l’escola té una funció equilibradora. Des de la nostra editorial tenim l’oportunitat d’assegurar que les escoles que treballen amb alumnat sense recursos i famílies amb dificultats, puguin tenir com a mínim els materials amb PDF, sense que això suposi un cost per l’escola. Es tracta que puguin tenir, malgrat tot, els millors materials al seu abast. 

 

Jo crec que això és l’únic que pot fer l’escola. A vegades hi ha famílies que no veuen la importància de l’escola i ens plantegem el canvi d’aquesta visió, però a vegades aquest canvi pot trigar anys.

Es pot desaprendre l’ortografia? Per què hi ha adults (també joves) que han travessat el sistema educatiu, fins i tot tenen estudis universitaris, i continuen fent faltes?

Daniel Gabarró: Per mi hi ha dues coses diferents. Si continuen fent faltes vol dir que sempre n’han fet i mai han resolt aquest tema i no reconeixen l’ortografia com a visual. Aquest seria un tema i n’he vist. Jo he estat mestre de magisteri i vaig haver de suspendre alumnat simplement perquè tenia mala ortografia, perquè no podem permetre que hi hagi mestres que tinguin mala ortografia.

 

Una altra cosa és desaprendre. I sí, es pot desaprendre, perquè a mi mateix em passa quan corregeixo molts dictats que estan plens de faltes. Arriba un punt que em dic: Para un moment! Ara com s’escrivia aquesta paraula? Quan veiem la mateixa falta moltes vegades escrita, a les persones que ens relacionem visualment amb l’ortografia ens va quedant: guardem les imatges de manera inconscient. Per això és tan important corregir-ho sempre tot i no permetre que hi hagi cartells amb faltes ortogràfiques als passadissos de l’escola o bé a l’aula. 

Daniel, moltes gràcies per aquesta conversa. Caldrà que totes les parts implicades treballem de valent en fer tot el possible per l’aprenentatge de l’ortografia i, esclar, en explicitar els processos mentals de molts aprenentatges més…

Daniel Gabarró: Quan jo era nen, a la meva classe, amb altres nens, la meitat de la classe va acabar aprenent a escriure bé. L’altra meitat, no. La meitat van passar a BUP i l’altra meitat, no. Quan jo era nen, a la meva classe feien dictats, normes, posar la lletra que falta, quadernets clàssics… Amb aquestes activitats només la meitat van aprendre. La meva pregunta és, per què creiem que ara que som profes, si continuem fent el mateix aprendran tots? 

 

És evident que només aprendran la meitat. És més: aprendran aquells que escriuen bé. Per tant, aquells que escriuen malament sempre escriuran malament. I això es veu perquè un alumne que està escrivint malament a tercer o quart de primària, continuarà escrivint malament a cinquè, a sisè, a primer d’ESO, a segon… Per tant, moltes vegades el que nosaltres fem no és una metodologia per ensenyar ortografia, sinó activitats: dictats, normes, mots encreuats. Prou. Si ja veiem que només funciona pels que ja en saben, si us plau, provem una cosa diferent. 

El quadern del Mètode Gabarró Dominar l’ortografia es pot adquirir en qualsevol llibreria i a través de www.boiraeditorial.cat. Aquí també hi trobareu altres mètodes, com ara Dominar els problemes matemàtics o Dominar les taules de multiplicar. No us els deixeu perdre! 

Comentaris: