Sense elles res hauria estat igual. L’educació ens ofereix la capacitat de créixer, avançar i ser crítics. Hi ha dones que han marcat un abans i un després en el món de l’educació i n el Dia Internacional de les Dones, les volem recordar i homenatjar.
- Maria Montessori. Va ser la primera italiana que es va graduar en medicina. A més, va proposar innovacions radicals en el món de la pedagogia. El seu mètode es basava en el joc com a principal activitat d’aprenentatge per a l’infant.
- Concepción Arenal. Llicenciada en Dret, periodista i escriptora, va ser visitadora de presons i una de les pioneres del feminisme en el nostre país. Una de les seves frases més cèlebres fou “obriu escoles i es tancaran presons”, perquè creia profundament en què l’educació evitava la delinqüència i la marginalitat social.
- Rosa i Carolina Agazzi. Les germanes Agazzi van ser dues pedagogues italianes, que basaven el seu mètode en el respecte a la llibertat i espontaneïtat dels nens i nenes. L’essencial, per a elles, però, era el tracte humà, l’amor i la tendresa, veritables motors de l’aprenentatge.
- Gabriela Mistral. Fou una de les poetesses més importants de Xile i del món sencer i va ser la primera dona a aconseguir el Premi Nobel de Literatura (1945) a Llatinoamèrica. També va ser una important pensadora i pedagoga, que creia en què s’havia d’ensenyar sempre, al pati i al carrer, com a l’aula. Ensenyar “amb l’actitud, amb el gest i amb la paraula”.
- María de Maeztu Whitney. Pedagoga i humanista, de Maeztu va treballar tota la seva vida hissant la bandera del feminisme: “Sóc feminista; m’avergonyiria no ser-ho, perquè crec que tota dona que pensa ha de sentir el designi de col·laborar com a persona, en l’obra total de la cultura humana”.
- Anne Sullivan. Va ser una mestra estatunidenca que va contraure una malaltia anomenada tracoma, la qual va deteriorar molt la seva visió. Tractada a l’Escola Perkins per a Cecs de Boston, va aconseguir millorar i va convertir-se en una estudiant exemplar. Això la va inspirar i és reconeguda mundialment per oferir grans avenços per a la integració de persones cegues i sordes.
- Elena Poniatowska. Aquesta escriptora és Premi Cervantes de Literatura l’any 2013 i una de les més grans defensores de l’educació com a eina de construcció massiva. També anima als joves a protestar sempre que sigui necessari, inventant els seus propis lemes i cridant a cor que vols, per fer-se sentir.
- Helen Adams Keller. Exemple de resiliència i superació, a l’edat de 19 anys va perdre totalment la visió i l’oïda. Anne Sullivan va ajudar-la, de manera que va aconseguir grans avenços, fins a arribar a ser una important escriptora, oradora i activista política. L’educació especial que li va proporcionar Sullivan va donar grans fruits.
- María Zambrano. Va ser una pensadora, filòsofa i assagista, amb una obra extensa i un compromís cívic exemplar, el qual no va ser reconegut a Espanya fins a finals del segle XX. Exiliada durant la dictadura franquista, no va poder tornar fins l’any 1984. Tres anys abans va rebre el Premi Príncep d’Astúries i li van atorgar el Premi Cervantes l’any 1988.
- Rosa Sensat. Nascuda al Masnou, Sensat és prou coneguda per tots nosaltres, per estar vinculada a l’educació pública a Catalunya. Connectada als corrents europeus, va ser una gran impulsora de la pedagogia progressista. Seva és la preciosa frase: “La millor escola és l’ombra d’un arbre”.
