Dia mundial del medi ambient

@iamnotamuggleteacher: Què és el medi ambient?

Podem definir el medi ambient com tot allò que ens envolta i exerceix influència sobre la nostra vida. Si volem ser més exactes podem centrar-nos en la definició que es va realitzar en La Conferència de les Nacions Unides sobre Medi humà, celebrada a Estocolm (1972):

«És el conjunt de components físics, químics, biològics i socials capaços de causar efectes directes o indirectes, en un termini curt o llarg, sobre els éssers vius i les activitats humanes»

Entenent per components físics-químics l’energia solar, l’aigua, l’aire i el sòl; per biològics, els éssers vius; i socials, tots aquells generats per l’ésser humà. Es pot dir que tots aquests factors es troben interrelacionats, de manera que, si un és modificat, els altres resulten afectats.. 

Centrant-nos en aquesta última afirmació resulta de vital importància que ens parem a pensar sobre la nostra relació amb el medi ambient i aquí em sembla important fer una reflexió, ja que és el punt de partida que em va fer a mi prendre consciència de com tractem els éssers humans el nostre planeta, la nostra llar. I és que em van semblar realment preocupants els titulars que vam poder veure al llarg de la quarantena per la COVID-19 sobre com el confinament reduïa a la meitat la contaminació a les ciutats més poblades del món: reduint-se substancialment la contaminació atmosfèrica a Madrid, millorant la qualitat de l’aire a la Xina, a Itàlia es van arribar a nivells insòlits de diòxid de nitrogen… titulars i més titulars, acompanyats de vídeos i imatges en les xarxes socials en les quals apareixien animals salvatges que s’aventuraven en el deshabitat espai urbà. I així va sorgir la meva primera reflexió: és trist que hàgim d’estar tancats a casa perquè millori el nostre planeta, perquè la Terra descansi i els animals s’acostin a les ciutats; però més trist és que a pesar que les taxes de contaminació van descendir, l’escalfament global no es va frenar, estant la Terra més calenta del que deuria durant tot l’any 2020.

Al meu cap, ressonava una frase que tant m’havia après de memòria per al tema del medi ambient en les oposicions sobre l’esgotament dels recursos: «Vilches i Gil (2003) ens recorden que en el Fòrum de Rio de Janeiro, el consum a escala planetària superava ja el 33% a les possibilitats de recuperació, una altra conclusió a la qual es va arribar va ser el fet que si pogués estendre a tots els éssers humans el nivell de consum dels països desenvolupats, seria necessari comptar amb tres planetes per a atendre la demanda global.» I pensava tres planetes per a atendre aquesta demanda en 2003, perquè ara en 2020… Quants necessitarem?

Amb aquesta frase en la meva ment, juntament amb els titulars anteriors, vaig arribar a la següent afirmació: l’adopció d’una actitud conscient davant l’entorn que ens envolta, del qual formem part indissoluble, depèn, en gran manera, de l’ensenyament i l’educació de la infantesa i la joventut. Per aquesta raó, correspon a l’escola exercir un paper fonamental en aquest procés.

Ja en 1977, en la «Declaració de Tbilissi» es va recomanar que l’educació ambiental fos un procés de tota la vida, interdisciplinari i holístic, en naturalesa i aplicació. No obstant això, som molts els que creiem que quaranta-quatre anys després d’aquesta declaració, els avanços en educació ambiental i sostenible no han estat els adequats i ens trobem davant una situació de gran emergència ambiental.

Per això, com a mestres no podem esperar que els polítics i governs posin en marxa mesures eficaces que apostin per la sostenibilitat i ajudin a frenar l’escalfament global. La clau a aquesta solució, crec fermament que, la tenim els mestres, docents preocupats pel medi ambient, implicats en l’educació, que creuen que un món millor és possible i sobretot que confien en el seu alumnat per a convertir-los en ciutadans transformadors, transformadors de futurs, fomentant en ells un pensament crític i desenvolupant una presa de consciència de la realitat que viu el nostre planeta, contribuint, així, a frenar el canvi climàtic.

Per a poder arribar a aquesta gran transformació, des dels centres es poden posar en marxa diferents mesures, promovent pràctiques pedagògiques que fomentin actituds de cura i conservació del medi ambient, destacant: 

  • Activitats en l’entorn més pròxim, que permetin el contacte directe de l’alumnat amb la naturalesa; ja que només mitjançant aquest acostament i aquest sentit de pertinença es desenvoluparà la consciència ecològica.
  • Foment de pràctiques sostenibles com l’ús d’ampolles d’acer per a l’aigua, ús de tuppers per a no generar residus, ús de la bicicleta o el transport públic per a anar al centre, etc.
  • Pràctiques com a horts, recollida de plàstics a les platges… experiències i vivències que fomenten el respecte i la cura de l’entorn.
  • Sortides a abocadors i plantes de reciclatge, pràctiques sobre l’ús d’aigua que s’empra en una dutxa i representació amb ampolles, tallers de reciclatge… formant a l’alumnat respecte a l’impacte ambiental que cada acte individual genera en el medi ambient.
  • Plans i projectes d’educació ambiental que suposin una modificació del currículum que inclogui de manera gradual i transversal els continguts relacionats els objectius de desenvolupament sostenible. Plans que suposin una línia comuna de centre, basats en la reflexió conjunta tant del professorat, com de l’alumnat i de la comunitat educativa i que suposin una implicació per part de tots.

    D’aquesta manera estarem sembrant el canvi, els nostres alumnes s’hauran convertit en transformadors de futurs i portaran per bandera aquests aprenentatges significatius, lluny molt lluny, del col·legi a casa, a l’institut, a la universitat… per a tota la vida.

Finalment, vull destacar que hem de prendre consciència que l’educació ambiental és un dels pilars bàsics per a sembrar el canvi, i aquests canvis no es produeixen de manera immediata, no podem donar la volta al centre educatiu de la nit al dia, es necessita temps i paciència, ja que, d’aquestes petites accions, els resultats s’obtenen a llarg termini. I tu t’uneixes a sembrar el canvi?

Comentaris:

A %d blogueros les gusta esto: