Dia internacional del joc

Lasenyoretajulia:

Joc lliure o dirigit, individual 
O amb grup, és la millor manera de 
Compartir, cooperar i d’aprendre.

El que més m’agrada de ser mestra és el fet de poder escollir què “ensenyar” i com. I jo sempre escullo fer-ho jugant. El meu objectiu com a mestra és que l’alumnat aprengui al mateix moment que s’ho passi bé, per això el joc és tant important a les meves classes d’educació musical. Tenim centenars de materials i recursos, però l’important és la DINÀMICA, com ho transformem per presentar-ho als xiquets i a les xiquetes i que tinguin ganes d’aprendre-ho, de fer-ho, que mostrin interès i s’esforcin per fer-ho bé. 

  • Podem utilitzar un joc en començar una sessió i que ens serveixi per presentar o donar una pista sobre què treballarem o què aprendran. Per exemple a la classe de 5è, el primer dia del segon trimestre, havent tornat de les vacances de Nadal, havíem de treballar el concert d’any nou. Vam començar la sessió jugant al joc EL/LA DIRECTOR/A DE LA PULSACIÓ i la música que fèiem servir per jugar ere la Marxa radetzky de Johann Strauss. Aquest joc és com el director de l’orquestra, però enlloc de fer veure que toquem diferents instruments, “el director” porta la pulsació de diferents maneres o a diferents parts del cos, els companys/es l’imiten i el que la para ha d’endevinar qui dirigeix. 
  • Podem jugar per reforçar un contingut. Per exemple, amb els de 2n, quan vam treballar les notes de l’escala. Primer els explico el conte dels aneguets musicals (adaptació del conte d’Estrella Ramón).

Després ballem “Les notes de l’escala” d’Ambauka, 8 alumnes toquem amb els boomwhackers, cadascú un, davant es posen 8 cercles, un per cada nota, el que la para llença un ninotet i l’ha d’’anar a buscar saltant pels diferents cercles mentre els companys toquen la seva nota quan els toca. 

Tot seguit juguem al tradicional joc del MOCADOR però en versió musical, en aquest cas enlloc de dir números, cadascú té una targeta amb el dibuix d’una nota al pentagrama. I jo (que aguanto el mocador) vaig dient: Do, Sol, Fa…  D’altres vegades, hem utilitzat ritmes o instruments.

  • Podem jugar per repassar continguts treballats al llarg d’unes quantes sessions i que els servirà per autoavaluar-se, saber què els costa, què han de millorar o què saben fer molt bé. En aquest cas, nosaltres fem un CIRCUIT MUSICAL. Per exemple, durant el segon trimestre, l’alumnat de 3r va treballar les famílies d’instruments. En les dues últimes sessions van poder fer un circuit musical sobre instruments i la seva classificació. En aquest cas, el circuit va estar format per 9 estacions i a cada estació un joc diferent. L’alumnat escull (amb parelles o grups de 3) una estació per començar a jugar. Aproximadament cada 10 minuts sonarà una cançó i és el moment de recollir el joc i canviar d’estació. Es van movent en el sentit de les agulles del rellotge. 

He fet circuits musicals, de jocs rítmics, de notes de l’escala… o simplement de “Jocs de taula” en versió musical (l’oca, el tres en ratlla, el dòmino, memory, conecta 4, qui és qui?…)

  • També juguem per aconseguir alguna cosa, per exemple el joc del RITME AMAGAT, un joc que consisteix en amagar 6 ritmes de 4 temps (en forma de targeta plastificada) i l’alumnat els ha de buscar dissimuladament per la classe (un està enganxat al sostre, l’altre al sòcol, l’altre a la pota d’una cadira, un altre a la part de baix d’un armari o a la part de dalt de la finestra…). A mesura que els van trobant els anoten en una fitxa i guanya qui els troba primer. Un cop tothom o gairebé tothom té els 6 ritmes anotats, els anem despenjant del lloc on estaven amagats i els pengem a la pissarra per treballar-los.  Posem la pulsació, els imitem, els piquem, en forma de cadena, un compàs cada nen/a; els piquem, cada ritme amb un so corporal diferent; els piquem, amb grups, grup dia i grup nit per exemple i a sobre de cada compàs es dibuixa o bé un sol o bé una lluna; el toquem amb instruments de percussió…   

L’educació musical dona molt de joc, ja ho veieu. Així que celebrem el dia internacional del joc, avui i cada dia! Acabaré l’escrit amb una frase de la Kay Redfield Jamison que m’agrada molt: JUGAR NO ÉS UN LUXE, ÉS UNA NECESSITAT. 

Comentaris:

A %d blogueros les gusta esto: