Recomanació: Nou maneres de no trepitjar un bassal

Un vestit, unes sabates noves i un bassal. Deixem de veritat que els nens siguin nens? El dilema que la Susanna Isern i la Maria Girón plantegen en aquest àlbum il·lustrat és un dilema que forma part de la quotidianitat. El llibre, de dimensions tan generoses com la seva bellesa, connecta de ple amb l’essència de les nostres infàncies. Les d’avui i les d’abans. 

Nou maneres de no trepitjar un bassal és la història d’una nena que no troba cap incompatibilitat entre estrenar roba i passejar després de la pluja. Cal no embrutar-se la roba nova, això ho té clar. Les sabates són massa boniques. Els mitjons són molt blancs. Però, hi ha res més plaent que deixar-se endur pel desig quasi ancestral de fusionar-se amb el fang, la terra i l’aigua? 

Ella intenta evitar-ho de totes totes: fins a nou vegades, que són trampes posades al camí. Finalment cau en un bassal i es desencadena el drama. La renyaran, a casa? Potser, ara que no hi ha res a fer, serà millor aprofitar i gaudir del moment…

Un conte per connectar amb l’infant que tots portem dins

Susanna Isern és una autora prou coneguda en l’àmbit de la literatura infantil. Amb altres àlbums publicats, com ara El moment perfecte (La Fragatina, 2015), Això no és una selva (Flamboyant, 2017) o Cartas en el bosque (Cuento de luz, 2016), Isern ens presenta una història que no deixa indiferents ni infants ni adults, perquè ens connecta amb una experiència viscuda i comú: la por d’embrutar-te quan a casa t’empolainen de diumenge. 

Ens endinsem en el conte i hi trobem una mena de llistat d’instruccions, un total de nou, per no trepitjar bassals. La benvinguda també és fantàstica. A les guardes del llibre els infants hi trobaran un plànol del poble ple de bassals, fins a arribar a la rentadora, on posar la bugada xopa. Isern estira el fil de la història per dur al lector per un viatge quotidià, però imaginari, per la calma que arriba després de la tempesta i que ens porta per llocs ben comuns. ¿Les il·lustracions? Una meravella a doble pàgina de la Maria Girón, una il·lustradora que també ens ha emocionat amb altres obres, com ara La meva guia, el meu capità (Kalandraka, 2020), Artur i l’elefant sense memòria (Tramuntana, 2018) o Ioga (Akiara Books, 2021). La seva és una il·lustració neta, sense escarafalls, tan senzilla i bella com trepitjar un bassal.

Per què us recomanem Nou maneres de no trepitjar un bassal?

Com es pot fer per no trepitjar un bassal? Fer una passa llarga? Saltar de pedra en pedra fins a salvar-se? Són maneres molt habituals de saltar-lo, però en Nou maneres de no trepitjar un bassal són quasi màgiques. Aquest conte, que us recomanem de totes totes, és a la vegada un camí per al gaudi i l’alegria, amb textos petits que ens conviden a riure i expressar-nos. Pot esdevenir, com el cèlebre Anem a caçar un ós? (Ekaré, 2013) un viatge en família, que a la vegada que ens fa riure i ens proposa caliu i companyonia. 

Al final, hom s’adona que, tot i haver trepitjat el bassal, no hi ha qui ens pugui prendre allò que hem saltat. I un cop dins, qui es pot resistir a gaudir de la petita bogeria quotidiana de fer uns quants salts més i acabar-nos d’embrutar? Hola, rentadora! Et necessitem!

Nou maneres de no trepitjar un bassal

Fitxa tècnica: 

  • Nombre de pàgines: 36
  • Editorial: Takatuka 
  • Idioma: català
  • Enquadernació: tapa dura
  • ISBN: 978-84-1600-380-8
  • Any d’edició: 2017
  • Preu: 14,25€

Comentaris:

A %d blogueros les gusta esto: